Return to the talk Return to talk

Transcript

Select language

Translated by txell vivo
Reviewed by Sonia Redondo

0:12 Francesca Fedeli: Hola.

0:14 Aquest és el Mario. Ell és el nostre fill. Va néixer fa dos anys i mig, i jo vaig tenir un embaràs força difícil perquè vaig haver de fer llit durant uns vuit mesos. Però al final tot semblava estar sota control. Així que ell va tenir el pes adequat al néixer. Va obtenir un resultat correcte al test d'Apgar i, per tant, estàvem bastant tranquils. Però al final, 10 dies després del naixement, vam descobrir que ell tenia un vessament cerebral.

0:48 Com ja deveu saber, es tracta d'una lesió cerebral. Un vessament cerebral perinatal pot ocórrer durant els nou mesos de l'embaràs o just després del naixement, i en el seu cas cas, com podeu veure, la part dreta del cervell ha desaparegut.

1:09 L'efecte que aquesta lesió podia tenir en el cos del Mario podria ser el fet de que no seria capaç de controlar el costat esquerre del seu cos. Tan sols imagineu, si teniu un ordinador i una impressora i vosaltres voleu transmetre, enviar un document a imprimir, però la impressora no té els discs adequats, doncs el mateix li passa a en Mario. És com si ell volgués moure la part esquerra del seu cos, però no és capaç de transmetre la senyal correcta per moure el seu braç i la seva cama esquerres.

1:47 Així que la vida havia de canviar. Vam haver de canviar el nostre horari. Vam haver de canviar l'impacte que aquest naixement tenia en la nostra vida.

1:59 Robert d'Angelo: Com us podeu imaginar, malauradament, no estàvem preparats. Ningú ens va ensenyar com tractar amb aquests tipus de discapacitats, i tantes preguntes com són possibles van començar a venir a la nostra ment. I aquell va ser un temps realment dur. Preguntes, algunes bàsiques, com, ja sabeu, per què ens passa això a nosaltres? I què va anar malament? Algunes més de dures, com, quin serà l'impacte sobre la vida del Mario? Vull dir, al final, podrà treballar? Podrà ser normal? I, sabeu, com a pare, especialment per primera vegada, per què ell no serà millor que nosaltres? I així, de fet, costa de dir, però uns mesos després, ens vam adonar que nosaltres ens sentíem totalment com un fracàs. Vull dir, l'únic producte real de la nostra vida, al final, era un fracàs. I sabeu, no era un fracàs per a nosaltres mateixos, sinó que era un fracàs que afectaria tota la seva vida.

3:01 Sincerament, ens vam enfonsar. Vull dir que ens vam enfonsar realment, però al final, vam començar a mirar-lo, i vam dir, hem de reaccionar.

3:10 Així que immediatament, com la Francesca ha dit, vam canviar la nostra vida. Vam iniciar fisioteràpia, vam començar la rehabilitació, i un dels camins que estàvem seguint en termes de rehabilitació era treballar les neurones mirall. Bàsicament, vam passar mesos fent això amb el Mario. Tu tens un objecte, i li ensenyàvem com agafar l'objecte. Bé doncs, la teoria de les neurones mirall simplement diu que en el teu cervell, exactament ara, mentre tu em mires a mi fent això, tu estàs activant exactament les mateixes neurones com si estiguessis fent l'acció. Sembla que això és la tècnica puntera en termes de rehabilitació.

3:47 Però un dia vam veure que el Mario no mirava la nostra mà. Ens mirava a nosaltres. Nosaltres erem el seu mirall. I el problema, tal i com deveu percebre-ho, és que estàvem enfonsats, estàvem deprimits, nosaltres el vèiem a ell com a un problema, i no com a un fill, no des d'una perspectiva positiva. I aquell dia realment va canviar la nostra perspectiva. Ens vam adonar de que havíem d'arribar a ser un millor mirall per al Mario.

4:19 Vam tornar a començar des de les nostres fortaleses, i al mateix temps vam reiniciar des de les seves fortaleses. Vam deixar de mirar-lo com a un problema, i vam començar a veure'l com a una oportunitat per a millorar. I de debò, aquest va ser el canvi, i per la nostra banda, nosaltres vam dir, "Quines són les fortaleses que podem realment aportar al Mario?" I vam començar per les nostres passions. Vull dir, al final, la meva dona i jo som força diferents, però tenim moltes coses en comú. Ens encanta viatjar, ens encanta la música, ens encanta estar en llocs com aquest, i vam començar a portar el Mario amb nosaltres tan sols per mostrar-li les millors coses que podem ensenyar-li.

4:58 Aquest curt vídeo és de la setmana passada.

5:04 No estic dient --

5:05 (Aplaudiments) —

5:07 No estic dient que és un miracle. Aquest no és el missatge, perquè nosaltres estem tot just a l'inici del camí. Però volem compartir el que va ser l'aprenentatge clau, l'aprenentatge clau al que ens va portar el Mario, i aquest és tenir en compte el què tens com un do i no només el què trobes a faltar, i considerar el què trobes a faltar com a una oportunitat. I aquest és el missatge que nosaltres volem compartir aquí. És per això que som aquí.

5:36 Mario!

5:38 I és per això que --

5:39 (Aplaudiments) —

5:44 I és per això que vam decidir compartir el millor mirall del món amb ell. I us ho agraïm moltíssim, a tots vosaltres.

5:58 FF: Gràcies RD: Gràcies. Adéu

6:00 (Aplaudiments)

6:04 FF: Gràcies. (Aplaudiments)