Return to the talk Return to talk

Transcript

Select language

Translated by Alejandra García
Reviewed by Fran Ontanaya

0:13 Per a molts de vosaltres, aquest és un aparell per comprar, vendre, jugar, veure vídeos. Jo crec que pot ser un salvavides. Crec que pot salvar més vides que la penicil·lina.

0:25 Els missatges de text. Dic "missatges" i sé que molts de vosaltres pensareu en missatges sexuals, pensareu en los fotos picants que haureu vist, espere que no perquè els vostres fills les envien a algú, o intentant traduir les abreviacions de l'anglès LOL, LMAO, HMU. Puc ajudar-vos amb aquestes més tard. Però els pares en la sala sabran que els missatges de text són en realitat la millor manera de comunicar-se amb els vostres fills. Pot ser l'única manera de comunicar-se amb els fills. (Rises) Un adolescent normal envia de mitja 3.339 missatges cada mes, excepte si és una xica, que s'aproximarà més a 4.000. I el secret és que els obrirà tots i cada un. Els missatges normalment s'obrin el cent per cent. Ara és quan els pares estan realment alarmats. S'obrin al cent per cent inclús si no us contesten quan els pregunteu a quin hora tornaran a sopar. Us promet que han llegit el missatge. I no és un fenomen exclusiu als xavals rics amb Iphones. En realitat, les estadístiques augmenten en les minories i la joventut urbana. I sé tot açò perquè en DoSomething.org, l'organització més gran per als adolescents i el canvi social en Estats Units, fa uns sis mesos vam canviar la política general i es vam començar a centrar en els missatges de text. Ara enviem missatges a uns 200.000 xavals cada setmana sobre les nostres campanyes per a fer les seues escoles més ecològiques o per a que treballen en qüestions d'indigència i temes pareguts. Ens hem adonat que és 11 vegades més influent que l'email. També hem trobat una conseqüència inesperada. Hem rebut missatges com aquest: "Hui no vull anar a l'escola. Els altres xics em diuen maricó". "Fa temps em tallava, els meus pares es van adonar, així que vaig parar. Però fa un hora he tornat a començar". O, "No deixa de violar-me. Em va dir que no li ho diga a ningú. És mon pare. Estàs ahí?" L'últim és un missatge real que vam rebre. I sí, estem ací. Mai oblidaré el dia que vam rebre aquest missatge. I va ser eixe dia quan vam decidir que havíem de crear una línia d'atenció en crisi. Perquè no és la nostra feina. Nosaltres fem canvi social. Però els xavals ens envien estos missatges perquè enviar un missatge és més còmode i familiar per a ells i no tenen altra persona a qui acudir. Aleshores ens els envien. Penseu-ho un poc, una línia de crisi per missatge; és prou impactant. És rapit, és privat. Ningú et sent parlar dins del servei, simplement envies el missatge tranquil·lament. En temps real. Podem ajudar milions d'adolescents amb orientació i referències. I això és genial. Però el que ho fa realment increïble són les dades. Perquè no estic tranquil·la soles ajudant a esta xica amb orientació i especialistes. Vull evitar que passen estes coses. Penseu en la policia. Tenen un sistema en Nova York. El va crear la policia. Abans simplement feien conjectures, investigacions. Llavors van començar a crear un mapa de la delinqüència. Van començar a seguir i observar els robatoris menors, les citacions, tot tipus de casos... bàsicament traçant el futur. I es van adonar de coses com que quan veus metamfetamina al carrer, si s'incrementa la presència policial, es pot evitar una sèrie d'assalts i robatoris que inevitablement es produiria sense aquest sistema. De fet, l'any posterior a l'implantació de CompStat en Nova York, la mitjana d'assassinats va descendir un 60 per cent. Així que penseu en les dades d'una línia de crisi per missatgeria. No existeix un cens de "bullying" o abús en cites, de trastorns alimentaris, de xiques que es tallen i de violacions... no cens en absolut. Potser hi ha alguns estudis, estudis longitudinals, que costen molts diners i triguen molt de temps. O potser hi ha proves anecdòtiques. Imagineu tindre dades en temps real de qualsevol d'aquests problemes. Podríeu informar els òrgans judicials. Podríeu informar els dirigents de l'escola. Podríeu dir-li al director, "Teniu un problema tots els dijous a les tres. Què està passant a la vostra escola?" Podríeu veure l'impacte immediat de la legislació o d'un discurs que incita a l'odi que algú ha fet en una escola i què passa com a resultat. Aquest és, per a mi, el poder dels missatges de text i el poder de les dades. Perquè mentre la gent parla de les dades, fent possible que Facebook trobe un amic meu de l'escola o que el supermercat sàpiga quan he de comprar més bolquers o que algú puga formar un equip de beisbol millor Jo estic més interessada en el poder de les dades i el poder dels missatges de text d'ajudar un xaval a anar a l'escola, o ajudar a la xicona a que deixe de tallar-se al bany i especialment ajudar a la xica que el seu pare la viola. Gràcies. (Aplaudiments)