Rives i les 4 a. m.

Aquesta és una tira còmica recent del diari "Los Angeles Times". Quin és l'acudit? "D'altra banda, no m'he d'aixecar a les quatre cada matinada per munyir el meu labrador." Aquesta és una portada recent de la revista "New York". Els millors hospitals, on els metges buscaven un tractament pel càncer, l'apoplexia, les malalties del cor... Emergències de les 4 a. m. I això és un popurri que vaig fer.

(Música) #Són les quatre de la matinada... (x3)#

Us havíeu adonat que les 4 a. m. s'ha convertit en una espècie de concepte o símbol? Vol dir, si fa no fa, que estàs despert a la pitjor hora possible.

(Rialles)

Una hora d'inconvenients, contratemps i desitjos. Una hora per planificar l'assassinat del cap de la policia, com a la clàssica escena "d'El Padrí". El guió de Coppola els descriu: "Esgotats, en mànigues de camisa. Són les quatre de la matinada".

(Rialles)

Una hora per coses encara més sinistres que això, com autòpsies i embalsamaments al llibre d'Isabel Allende "La casa dels esperits". Després de l'assassinat de Rosa els metges la conserven amb ungüents i una pasta especial. "Van treballar fins les quatre de la matinada."

Una hora per coses encara més sinistres que això, com a l'edició d'abril de la revista "The New Yorker". Aquest relat breu de ficció, de Martin Amis, comença: "L'11 de setembre de 2001 va obrir els ulls a les 4 a. m., a Portland, Maine, i començà el darrer dia de Mohamed Atta". Per ser l'hora que jo considero més plàcida i tranquil·la del dia, les quatre de la matinada sembla que té molt mala premsa

(Rialles)

en molts mitjans diferents i per part de grans autors. I això em va fer sospitar. Vaig pensar: "Són algunes de les ments artístiques més creatives del món, no crec que totes recorrin a aquest simple trop com si l'haguessin inventat, no? És possible que hi hagi alguna cosa al darrere de tot això? Alguna cosa deliberada, secreta... Però qui va començar la bola difamatòria contra les 4 a. m.? Jo penso que va ser aquest home, Alberto Giacometti, que surt amb les seves escultures al bitllet suís de 100 francs. Ho va fer amb aquesta famosa obra del Museu d'Art Modern de Nova York, anomenada "El palau a les quatre de la matinada".

(Rialles)

1932. No només és la referència críptica més antiga de les 4 a. m. que he pogut trobar, sinó que crec que la que és considerada la primera escultura surrealista podria contenir la clau per desxifrar gairebé totes les representacions artístiques de les 4 a. m. que s'han fet posteriorment. Jo ho anomeno "El Codi Giacometti", una exclusiva de TED. Us convido a seguir l'explicació amb les vostres Blackberries o iPhones, si en teniu.

Aquesta és una cerca recent a Google de "quatre de la matinada". Els resultats varien, com és habitual. Entre els primers deu resultats n'hi ha quatre de la cançó de Faron Young "It's Four in the Morning", tres de la pel·lícula de Judi Dench "Quatre de la matinada", un del poema de Wislawa Szymborska "Les quatre de la matinada" Però potser us pregunteu: Quina relació hi deu haver entre una poeta polonesa, una dama britànica i un clàssic de la música country, a part d'aquesta fantàstica cerca de Google?

Doncs comencem per Faron Young, que, casualment, va néixer l'any 1932.

(Rialles)

El 1996 es va engegar un tret al cap, el dia 9 de desembre, que, casualment, és l'aniversari de Judi Dench.

(Rialles)

Però no va morir el mateix dia. Va agonitzar fins a la tarda següent, quan va sucumbir, teòricament, a causa d'una ferida de bala autoinfligida, als 64 anys, que casualment és l'edat que tenia Alberto Giacometti quan va morir.

I mentrestant, on era Wislawa? Doncs ella té la coartada més irrebatible del món. Aquell mateix dia, 10 de desembre, mentre "Don Quatre de la Matinada", Faron Young, passava a millor vida a Nashville, Tennessee, "Na Quatre de la Matinada", o almenys una d'elles, Wislawa Szymborska, era a Estocolm, Suècia, acceptant el Premi Nobel de Literatura. Exactament 100 anys després de la mort d'Alfred Nobel. És coincidència? No, és horripilant.

(Rialles)

Per mi la coincidència té un sentit molt més senzill. És com si us digués: "Ei, sabeu que el Premi Nobel es va instaurar l'any 1901, que, casualment, coincideix amb l'any en què va néixer Alberto Giacometti?" No, no tot encaixa tan bé en el paradigma, però això no vol dir que no estigui passant res estrany al més alt nivell. De fet, hi ha gent en aquesta sala que no vol que us ensenyi el vídeo que esteu a punt de veure.

(Rialles)

(Herbert Powell) Tenim pista de tenis, piscina, sala de projecció... (Homer) Vols dir que si vull llonzes de porc en meitat de la nit el teu criat me les farà?

(Herbert) És clar! Per a això el paguen. Bé, necessiteu tovalloles, bugaderia, minyones...?

(Homer) Espera, un moment! A veure si ho he entès bé. Imaginem que és Nadal, les 4 a. m., i la meva panxa comença a fer soroll.

(Marge) Homer, si us plau...

(Rives) Espera, un moment! A veure si ho he entès bé, Matt Groening.

(Rialles)

Quan Homer Simpson s'ha d'imaginar el moment més remot possible, no només del rellotge, sinó de tot el calendari, se li acut dir les 04:00 la nit del naixement de Jesús. I no, no sé com encaixa això en el desconcertant ordre de les coses, però jo reconec un missatge codificat quan el veig.

(Rialles)

He dit que reconec un missatge codificat quan el veig. I nois, podeu comprar un exemplar de la biografia de Bill Clinton a la llibreria de TED, i analitzar-lo de dalt a baix buscant les referències ocultes que vulgueu, o podeu anar a la web de Random House, on trobareu aquest extracte: I quant creieu que haurem de buscar per trobar el premi? Potser una dotzena de paràgrafs? A la pàgina 474, pels qui em seguiu, diu el següent: "Tot i que estava millorant, encara no estava satisfet amb el discurs inaugural. Els meus redactors es devien estirar els cabells perquè, mentre treballàvem de l'una a les quatre de la matinada, del dia de la investidura, jo encara hi introduïa canvis."

És clar que sí, perquè t'has preparat tota la vida per un esdeveniment històric quadriennal que t'ha agafat desprevingut. I llavors...

(Rialles)

tres paràgrafs després trobem aquesta preciositat: "Vam tornar a la Casa Blair per revisar el discurs una darrera vegada. Havia millorat molt des de les 4 a. m." Com és possible? Per la seva lletra, l'home estava o bé adormit, o a un reunió d'oració amb Al i Tipper, o aprenent a llençar un míssil nuclear des d'un maletí. Què els passa als presidents dels EUA a les 04:00 el dia de la investidura? Què li va passar a William Jefferson Clinton? Potser no ho sabrem mai. I veig que avui no és per aquí per respondre algunes preguntes punyeteres.

(Rialles)

Seria una situació incòmoda, oi? Al cap i a la fi, tot això va passar sota el seu govern. Però si hi fos...

(Rialles)

potser ens recordaria, com fa en la recapitulació de la seva autobiografia, que aquell dia Bill Clinton va començar un viatge... Un viatge que el va veure convertir-se en el primer president demòcrata electe a dues legislatures consecutives en dècades. En generacions. El primer des que aquest home, Franklin Delano Roosevelt, va començar el seu viatge sense precedents fa molt de temps, en les seves primeres eleccions. Fa molt, en una època més senzilla. Fa molt... el 1932. (Rialles)

L'any que Alberto Giacometti

(Rialles)

va fer "El palau a les quatre de la matinada". L'any, recordem, en què aquesta veu, que ja va marxar, va arribar a aquest món de bojos en què vivim.

(Cançó country de Faron Young: "It's Four in the Morning")

(Aplaudiments)