Ric Elias: 3 coses que vaig aprendre mentre el meu avió s'estavellava

Imagineu una gran explosió quan puges 900 metres. Imagineu un avió ple de fum. Imagineu un motor fent clac, clac, clac, clac, clac, clac, clac. Sona aterridor. Bé, jo tenia un seient únic aquest dia. Estava assegut al 1D. Era l'únic que podia parlar amb els auxiliars de vol. Així que de seguida els vaig mirar, i van dir: "No hi ha problema. Probablement hem colpejat algunes aus". El pilot ja havia virat l'avió, i no estàvem tan lluny. Es podia veure Manhattan. Dos minuts després, 3 coses van succeir alhora. El pilot va alinear l'avió amb el riu Hudson. Generalment aquesta no és la ruta. (Riures) Va apagar els motors. Imagineu estar en un avió i sense sorolls. I després va dir 3 paraules... les 3 paraules més desapassionades que hagi escoltat. Va dir, "Preparin-se per a l'impacte". No vaig haver de parlar més amb l'auxiliar de vol. (Riures) Vaig poder veure-ho en els seus ulls, era terror. La vida s'acabava.

Vull compartir amb vostès 3 coses que vaig aprendre sobre mi mateix aquest dia. Vaig aprendre que tot canvia en un instant. Tenim aquesta llista de coses per fer abans de morir, aquestes coses que volem fer en vida, i vaig pensar en tota la gent a què volia arribar i no ho vaig fer, totes les tanques que volia reparar, totes les experiències que he volgut tenir i mai vaig tenir. Mentre pensava en això més endavant, em va venir una frase, que és, "Col·lecciono vins dolents". Perquè si el vi està llest i la persona hi és, l'estic obrint. Ja no vull ajornar res a la vida. I aquesta urgència, aquest propòsit, realment ha canviat la meva vida.

La segona cosa que vaig aprendre aquell dia... i això és mentre evitàvem el pont George Washington, que no va ser per molt... Vaig pensar sobre, uau, realment sento un gran pesar. He viscut una bona vida. Amb la meva pròpia condició humana i errors, he tractat de millorar en tot el que havia intentat. Però en la meva condició humana, també vaig fer lloc al meu ego. I lamento el temps que vaig desaprofitar en coses que no importaven amb gent que si importa. I vaig pensar en la meva relació amb la meva dona, amb els meus amics, amb la gent. I després, mentre meditava en això, vaig decidir eliminar l'energia negativa de la meva vida. No és perfecta, però és molt millor. En 2 anys no he tingut una baralla amb la meva dona. Et fa sentir de meravella. Ja no tracto de tenir raó; Trio ser feliç.

La tercera cosa que vaig aprendre, i això és com que el teu rellotge mental va descomptant, "15, 14, 13". Veus l'aigua aproximar-se. Estic dient, "Si us plau vola". No vull que això es trenqui en 20 peces com es veu en aquests documentals. I mentre baixàvem, vaig tenir la sensació, guau, morir no fa por. És gairebé com que si ens preparessim per a això tota la nostra vida. Però va ser molt trist. No me'n volia anar; estimo la meva vida. I aquesta tristesa es va emmarcar en un únic pensament, que és, només desitjo una cosa. Tant de bo pogués veure els meus fills créixer. Un mes més tard, estava en una actuació de la meva filla primer grau, no gaire talent artístic ... ...encara. (Riures) I estic cridant, plorant, com un nen petit. I per a mi, aquesta era tota la raó de ser del món. En aquest punt vaig comprendre, en connectar aquests dos punts, que l'únic que importa en la meva vida és ser un bon pare. Però sobretot, l'única meta que tinc a la vida és ser un bon pare.

Se'm va concedir un miracle, de no morir aquell dia. I se'm va concedir un altre regal, que va ser la possibilitat de mirar el futur i tornar i viure d'una altra forma. A vostès que estan volant avui, els desafio a que imaginin que el mateix els passa en el seu avió, i per favor que no sigui així, però imaginin, com canviarien? Què és el que farien, que encara esperen fer perquè pensen que viuràn per sempre? Com canviarien les seves relacions i l'energia negativa en elles? I el més important, estan sent els millors pares que poden?

Gràcies.

(Aplaudiments)