Raghava KK: Sacseja la teva història.

Hola a tothom. Sóc artista i pare, per segon cop. Gràcies. M'agradaria compartir amb vosaltres el meu útlim projecte artístic. És un llibre infantil per a iPad. És una mica extravagant i tonto. S'anomena "Pop-It" i tracta de les coses que els nens petits fan amb els seus pares.

(Música)

Aquest tracta d'ensenyar a fer caqueta, tal i com molts de vosaltres, espero, ja sabeu. Pots fer moure l'alfombreta. Pots fer que el nadó faci caca. Pots fer moltes coses divertides. Pots fer explotar bombolles. Pots dibuixar, com tothom hauria de fer.

Però, sabeu? Tinc un problema amb els llibres infantils: crec que estàn plens de propaganda. Almenys un Indi que intenta aconseguir un d'aquests llibres americans al Park Slope. Oblideu-ho. No és la manera en la que em van educar. Així que vaig dir: "M'hi enfrontaré amb la meva pròpia propaganda". Si us hi fixeu, és una parella homosexual educant un nen. No us agrada? Sacseja-ho i tindràs una parella lesbiana. (Riure) Sacseja-ho i tindràs una parella heterosexual. Sabeu què? Jo ni tan sols crec en el concepte de família ideal.

Us haig de parlar de la meva infància. Vaig anar a una escola molt catòlica on els professors eren monges, pares, germans i germanes. Bàsicament, em van educar per ser un bon samarità i ho sóc. I al final del dia, me n'anava a una casa tradicional hindú, probablement la única casa hindú en un barri majoritàriament islàmic. De fet, vaig celebrar cada funció religiosa. Quan hi havia un casament al nostre barri, tots nosaltres pintàvem les cases per a la ocasió. Recordo que vam plorar molt quan les petites cabres amb les que solíem jugar a l'estiu es van convertir en biriani. (Riure) Tots havíem de dejunar durant el Ramadà. Va ser una temporada molt maca.

Però haig de dir que no oblidaré mai el que va passar quan tenia 13 anys. La mesquita Babri Masjid, una de les més boniques de l'Índia i construïda pel rei Babur el segle XVI, va ser enderrocada per activistes hindús. Aquest fet va causar grans disturbis a la meva ciutat. I per primera vegada, em vaig veure afectat per aquesta inquietud comunitària. El meu veí de cinc anys va venir corrent i em va dir: "Rags, Rags. Els hindús estan matant als musulmans. Vés amb compte". I jo li dic, "Nen, que sóc hindú". (Riure) I ell va fer, "Oh!"

La meva feina està inspirada per fets com aquest. Fins i tot en les meves exposicions intento rememorar fets històrics com ara el de Babri Masjid, i intento extreure'n els residus emocionals i imaginar la meva pròpia vida. Imagineu ensenyar la història de manera diferent.

Recordeu el llibre infantil que es podia sacsejar per canviar la sexualitat dels pares? Tinc una altra idea. És un llibre infantil sobre la independència de l'Índia. Molt patriòtic. Però si el sacseges, tindràs la perspectiva pakistanesa. I si el sacseges un altre cop, tindràs la persectiva britànica.

(Aplaudiment)

S'han de separar els fets de les orientacions. Fins i tot els meus llibres per a nens tenen animals bonics i estranys. Però juguen a la geopolítica. Representen Israel-Palestina, Índia-Pakistan. Estic donant un argument molt important. I aquest argument és que l'única manera que tenim d'ensenyar creativitat és ensenyant perspectives als nens des de ben petits. A fi i al cap, els llibres infantils són manuals de com fer de pares, així que és millor que els doneu llibres que els poden ensenyar perspectives. D'altra banda, només quan ensenyeu perspectives els nens seran capaços d'imaginar i posar-se al lloc d'algú diferent a ells.

Estic donant l'argument que art i creativitat són eines essencials per a l'empatia. No puc prometre al meu fill una vida sense orientacions, tots en tenim, però prometo orientar el meu fill amb moltes perspectives.

Moltes gràcies.

(Aplaudiment)