Pattie Maes fa una demostració del "Sixth Sense", la revolució de la tecnología portable

Sempre m'ha intrigat la pregunta de si era possible que evolucionéssim o desenvolupéssim un sisè sentit. Un sentit que ens permetés un accés directe i fàcil a meta-informacions o informació que existeixi en algun lloc i que pugui ser rellevant per ajudarnos a prendre la bona decisió sobre qualsevol questió que se'ns presenti. I alguns potser em discutirien, bé, no és això el que fan els telèfons mòbils avui en dia? Jo els diria que no. Quan coneixes a algú aquí al TED -aquí és el millor moment per fer contactes, per suposat, de tot l'any- no li dones la mà a algú i després dius: "Pots esperar un moment mentre trec el meu telèfon i et busco a Google?" O quan vas al supermercat i estàs enmig d'un gran passadís ple de diferents tipus de paper de vàter, no treus el telèfon mòbil, obres el buscador, i vas a una web per intentar decidir quin dels diferents tipus de paper de vàter és la compra més ecològicament responsable de fer?

Així que, realment, no tenim un accés a tota aquesta informació rellevant, que ens pot ajudar a prendre decisions òptimes sobre què fer a continuació o quines accións emprendre. El meu grup de recerca al Media Lab ha estat treballant en una série d'invents per donar-nos accés a aquesta informació d'una manera relativament fàcil, sense que això requereixi canvis en el comportament de les persones. Sóc aquí per desvetllar el nostre últim esforç, i el més exitós fins ara, que és encara part del procés de desenvolupament de fet, el porto posat ara mateix i l'hem ensamblat amb components que es poden comprar a les botigues - i que, per cert, només costen uns 350 dòlars en aquest moment.

Porto una càmera, una simple webcam, un projector portable amb bateria i amb un petit mirall. Aquests components es comuniquen amb el meu telèfon mòbil, a la meva butxaca que actua de comunicador i de unitat de computació. En el vídeo veiem el meu alumne Pranav Mistry que és realment el geni que ho ha estat implementant tot i que ha dissenyat tot el sistema. I veiem com aquest sistema el deixa acostar-se a qualsevol superfície i començar a utilitzar les seves mans per interactuar amb la informació que es projecta davant seu. El sistema segueix els quatre dits més importants. En aquest cas, porta uns taps de rotulador com podeu veure. Però si voleu una versió amb més estil també funciona si et pintes les ungles de diferents colors.

La càmera, basicament, segueix aquests quatre dits i reconeix els gestos que ell fa així, ell pot veure, per exemple, un mapa de Long Beach, ampliar-lo, reduir-lo, etcètera El sistema també reconeix gestos icònics. Com el de fer una foto, i fa una foto del que sigui que tens davant. I quan torna al Media Lab, només cal que vagi a qualsevol paret i porjecti totes les fotos que ha fet, busqui i remeni i les organitzi, o les escali, etcètera, utilitzant, novament, gestos naturals. Alguns de vosaltres segurament estàveu quí fa dos anys i veu veure la demo del Jeff Han i alguns potser veu pensar: "Bé, no s'assembla això una mica a la Mircrosoft Surface Table? I si, també s'hi interactua amb gestos naturals, ambdues mans, etcètera. la diferència aquí és que pots fer servir qualsevol superfície, pots acostar-te a qualsevol superfície, incloent la teva mà si no en disposes de cap altra i interactuar amb la informació projectada l'aparell és completament portable, i pot ser... (Aplaudiments)

Així que una de les diferencies importants és que és completament mòbil. Una altra diferència, encara més important, és que en producció en massa això no costarà més demà que els telèfons mòbils d'avui. i no serà gaire més gran que el que tenim ara -segurament podría ser més estètic que aquesta versió que porto al voltant del coll. però us deixarà viure la fantasia de ser com el Tom Cruise a "Minority Report", la raó per la qual estem tant contents amb aquest invent és perquè pot funcionar realment com un dispositiu de sisè sentit que et dóna informació rellevant sobre qualsevol cosa davant teu. Aquí veiem el Pranav anant al supermercat. i aquí està comprant tovalloletes de paper. Així que agafa un producte, el sistema reconeix el producte que ha agafat utilitzant reconeixament per la imatge o tecnología de marcadors, i li dóna llum verda o llum taronja. Pot demanar més informació. En aquesta cas en concret és tracta d'una bona elecció, donat el seu criteri personal. Alguns de vosaltres preferireu el paper de vàter més blanc enlloc del que és més ecologic.

(Riures)

Si agafa un llibre d'una estanteria, pot veure'n la valoració de Amazon. Es projecta directament a la tapa del llibre. El llibre del Juan, el conferenciant que ha parlat abans, que té una molt bona puntuació, per cert, a Amazon. quan el Pranav passa la pàgina del llibre pot veure informació adicional sobre el llibre -comentaris de lectors, potser informació sobre el seu crític preferit, etcètera. Si va a una pàgina qualsevol potser troba una anotació d'algun expert en el camp que li dóna una mica d'informació adicional sobre el tema que es tracta en aquella pàgina. Llegint el diari -mai queda antic.

(Riures)

Pots veure videos relacionats amb la informació sobre la qual llegeixes, Pots veure els últims resultats esportius, etcètera. Aquest és una mica més controvèrsic.

(Riures)

Quan interactues amb algú al TED, potser pots veure un núvol de definicions, paraules associades a aquella persona en el seu blog o web personal. En aquest cas, l'estudiant està interessat en càmeres, etcètera. Camí del aeroport, pots agafar la targeta d'embarc, et dirà si el vol està retrassat, si la porta ha canviat, etcètera. I si necessites saber quina hora és és tan simple com dibuixar un rellotge (Riures) (Aplaudiments) en el teu braç.

Fins aquí hem arribat fins ara en el desenvolupament d'aquest sisè sentit que dóna un accés directe a tota aquesta informació rellevant sobre coses que ens podem anar trobant El meu alumne, el Pranav, és realment, com ja he dit, el geni darrera tot això.

(Aplaudiments)

Mereix molts aplaudiments perquè penso que no ha dormit gaire aquests últims tres mesos. I la seva nòvia poser no està molt contenta tampoc. No és perfecte encara, és només part del procès de desenvolupament i qui sap si, potser en 10 anys estarem aquí amb el definitiu sisè sentit implantable al cervell. Gràcies.

(Aplaudiments)