Patrick Chappatte: el poder de les tires còmiques

Doncs sí, sóc dibuixant de tires còmiques a diaris... tires còmiques polítiques. No sé si heu sentit mai sobre això... diaris? És una especie de lectura en paper. (Riures) És més lleuger que un iPod. És una mica més barat. Sabeu què diuen? Diuen que els mitjans impresos estan morint. Qui diu això? Bé, els mitjans. Però això no és noticia, veritat? Ja heu llegit sobre això.

(Riures)

Senyores i senyors, el món s'està tornant més petit. Sé que és un clixé, però mireu, mireu que petit, que diminut s'ha tornat. I vosaltres sabeu el perquè, és clar. És per la tecnologia. Sí. (Riures) Hi ha algun dissenyador d'ordinadors a la sala? Sí bé, vosaltres nois esteu fent la meva vida miserable, perquè els "track pads" acostumaven a ser rodons, un forma rodona agradable. Fa un bon acudit. Però què faràs amb un "track pad" pla, aquelles coses quadrades? No hi ha res que jo pugui fer com a humorista gràfic. Bé, sé que el món és pla ara. Això és veritat. I Internet ha guanyat totes les cantonades del món, les més pobres, els llocs més remots. Tots els pobles a l'Àfrica tenen ara un cibercafè. (Riures) No pregunteu per un Frappuccino allà. Per tant estem reduint l'escletxa digital. El Tercer Món està conectat. Nosaltres estem conectats. I què passa després? Bé, teniu correu. Sí. Bé, Internet ens ha autoritzat. Us ha autoritzat a vosaltres, m'ha autoritzat a mi, i ha autoritzat a alguns altres també.

(Riures)

Sabeu, aquests dos últims dibuixos, els vaig fer en directe durant una conferència a Hanoi. I no estaven acostumats a això en el comunisme 2.0 de Vietnam. (Riures) Doncs jo estava dibuixant en directe en una pantalla gran... era gairebé una sensació... i llavors aquest noi va venir cap a mi. Estava treient fotos de mi i els meus esboços, i vaig pensar, "Està molt bé, un admirador vietnamita." I com va venir el segon dia, vaig pensar, "Guau, és realment un amant dels dibuixos". I al tercer dia, finalment vaig entendre. El noi estava en realitat de servei. Per tant des d'ara, deu haver cent imatges de mi somrient amb els meus esboços en els arxius de la policia vietnamita.

(Riures)

No, però és veritat: Internet ha canviat el món. Ha sacsejat la indústria musical. Ha canviat la manera com consumim música. Per aquells que sou prou vells per recordar, acostumàvem a anar als magatzems a robar-la. (Riures) I ha canviat la forma que el vostre futur contractador mirarà la vostra sol·licitut. Per tant sigueu responsables amb el compte a Facebook. La teva mare et deia, sigues responsable. I la tecnologia ens ha tornat lliures. Això és wifi lliure. però sí, ho ha fet. Ens ha alliberat de la taula de l'oficina. Aquesta és la teva vida. Gaudeix-la. (Riures) En resum, la tecnologia, l'internet, han canviat el nostre estil de vida. Un gurú tecnològic, com aquest home... que una revista alemanya el va anomenar filòsof del segle XXI... estan donant forma a la manera que fem les coses. Estan donant forma a la manera com consumim. Estan donant forma als nostres desitjos. (Riures) (Aplaudiments) No us agradarà això. I la tecnologia ha canviat també la nostra relació amb Déu.

(Riures)

Ara no hauria d'entrar en això. Els dibuixos sobre religió i política, com deveu haver sentit, són una parella difícil, des d'aquell dia del 2005, quan un grup de dibuixants a Dinamarca van dibuixar acudits que van repercutir a tot el món. manifestacions, fatwa. Van provocar violència. Va morir gent en aquesta violència. Va ser tant repugnant. Gent va morir per culpa de dibuixos. Vull dir... Tenia la sensació en aquell moment que els dibuixos havien sigut utilitzats per ambdues parts, en realitat. Primer van ser utilitzats per un diari danès, que volia fer apunt sobre l'Islam. Un dibuixant danès em va dir que ell va ser un dels 24 que van rebre la tasca de dibuixar al profeta. 12 d'ells ho van refusar. Ho sabieu? Em va dir, "Ningú m''ha de dir el que he de dibuixar. Així no és com funciona". I després, és clar, van ser utilitzats pels extremistes i polítics per l'altre costat. Volien despertar controversia. Sabeu la història. Sabem que els dibuixos poden ser utilitzats com armes. La història ens ho diu, han estat utilitzats pels nazis per atacar als jueus. I aquí estem ara. A les Nacions Unides, la meitat del món pressiona per penalitzar l'ofensa religiosa... ho anomenen difamació de la religió... mentres l'altra meitat del món està lluitant per la llibertat d'expressió. Per tant aquí tenim el xoc de civilitzacions, i els dibuixants estan al mig d'això? Això em va fer pensar. Ara em veus pensant a la meva taula de la cuina. I ja que estàs a la meva cuina, et presento la meva dona.

(Riures)

Al 2006, uns mesos després, vaig anar a la Costa d'Ivory... Àfrica Occidental. Ara, parlen d'un lloc dividit. El país estava partit en dos. Tenies una rebel·lió al nord, el govern al sud -la capital, Abidjan- i al mig, l'armada francesa. Sembla una hamburguesa gegant. No voldríeu ser el pernil del mig. Estava allà per explicar la història en dibuixos. He estat fent això durant els últims 15 anys. És la meva altra feina, si voleu. Per tant veureu que l'estil és diferent. És molt més seriós que els dibuixos d'editorials. Vaig anar a llocs com Gaza durant la guerra del 2009. Per tant és realment periodisme en dibuixos. Sentireu més i més sobre això. És el futur del periodisme, crec.

I és clar, vaig anar a veure els revels del nord. Eren gent pobre lluitant pels seus drets. Hi havia un costat ètnic en aquest conflicte com tant sovint a l'Àfrica. I quan vaig anar a veure els Dozo. Els Dozo, són els caçadors tradicionals de l'Àfrica Occidental. La gent els té por. Ajuden molt a la rebel·lió Es creu que tenen poders màgics. Poden desaparèixer i ecapar de les bales. Vaig anar a veure un cap Dozo. Em va parlar dels seus poders màgics. Em va dir, "Et puc tallar el cap i tornar-te a la vida." Li vaig dir, "Bé, potser no tenim temps per això ara." (Riures) "En un altre moment."

Doncs tornant a Abidjan, em van donar l'oportiunitat de portar un taller amb dibuixants locals, i vaig pensar, sí, en un context com aquest, els dibuixos poden ser utilitzats com armes en contra de l'altre costat. Vull dir, la premsa a la Costa d'Ivory estava dividida amargament. Es va comparar amb la premsa de Ruanda abans del genocidi. Per tant, imagineu. I què pot fer un dibuixant? A vegades els editors diuen als seus dibuixants que dibuixin el que volen veure, i el noi ha d'alimentar a la seva família, cert. Per tant la idea era bastant simple. Vam posar junts dibuixants de totes les bandes a Costa d'Ivory. Els vam portar fora dels seus diaris durant tres dies. I els vaig demanar que fessin un projecte junts, fent front als temes que afectaven al seu país en dibuixos, sí, en dibuixos. Mostreu el poder positiu dels dibuixos. És una gran eina de comunicació per bé o per mal. I les tires còmiques poden creuar fronteres, com heu vist. I l'humor és una bona forma, crec, per abordar temes seriosos. I estic molt orgullòs del que van fer. Vull dir, no estaven d'acord entre ells... aquesta no era la intenció. I tampoc els vaig demanar que fessin dibuixos agradables. El primer dia, es cridaven els uns als altres. Però van treure un llibre, mirant 13 anys enrera de crisis política a la Costa d'Ivory.

Per tant la idea estava allà. I he estat fent projectes com aquest, el 2009 al Líban, aquest any, a Kenya, torno al gener. Al Líban, no va ser un llibre. La idea era tenir... el mateix principi, un país dividit... agafar dibuixants de tots els costats i deixar-los fer alguna cosa junts. Per tant al Líban, vam involucrar els editors de diaris, i els vam fer publicar vuit dibuixants de tots els costat junts a la mateixa pàgina, abordant el tema que afectava al Líban, com la religió a la política i a la vida qüotidiana. I va funcionar. Durant tres dies, casi tots els diaris de Beirut van publicar tots els dibuixants junts... anti-govern, pro-govern, cristians, musulmans, és clar, anglesos, bé, els que us pugueu imaginar. Per tant, va ser un gran projecte. I després a Kenya, el que vam fer va ser abordar el tema de l'ètnia, que és un verí a molts llocs de l'Àfrica. I vam fer video clips. Els podeu veure si aneu a YouTube/KenyaTunes.

Per tant, predicant per la llibertat d'expresió és fàcil aquí, però com heu vist en contextos de repressió i divisió, altra vegada, què pot fer un dibuixant? Ha de conservar la seva feina. Bé, crec que en qualsevol context a qualsevol lloc, sempre pot escollir al final no fer un dibuix que alimenti l'odi. I aquest és el missatge que els intento transmetre. Penso que tots tenim l'elecció al final de no fer coses dolentes. Però necessitem el suport d'aquestes (incomprensible), crítiques, veus responsables a l'Àfrica, al Líban, en els teus diaris locals, a l'Apple Store. Avui, les companyies tecnològiques són els editors més grans del món. Decideixen què és massa ofensiu o massa provocatiu per tu per veure. Per tant, realment no és sobre la llibertat dels dibuixants; és sobre les teves llibertats. I pels dictadors de tot el món, les bones notícies són quan els dibuixants, periodistes i activistes callen.

Gràcies.

(Aplaudiments)