Patricia Kuhl: La genialitat lingüística dels nadons

Voldria que miressin aquest nadó. El que ens atrau són els seus ulls i la seva pell, que ens encanta tocar. Però avui els parlaré d'una cosa que no poden veure, el que passa dins del seu petit cervell. Les eines modernes de la neurociència demostren que el que passa dins del seu cervell és extremadament complex. I el que estem aprenent ens donarà algunes idees sobre el que els poetes i escriptors romàntics van descriure com a "apertura celestial" de la ment dels nadons.

Aqui podem veure una mare a l'Índia, i parla en Koro, que és un idioma descobert recentment. El parla al seu nadó. El que aquesta mare, i les altres 800 persones que parlen Koro al món, entenen és que, per a conservar aquest idioma, necessiten parlar-lo als seus nadons. I aquí és on es troba la qüestió crítica. Perquè no es pot conservar un idioma parlant-lo entre nosaltres, entre adults? Doncs bé, té a veure amb el cervell. El que veiem aquí és que hi ha un període crític per a aprendre un idioma. Per a llegir aquest gràfic cal mirar l'edat en l'eix horitzontal. (Rialles) I l'eix vertical mostra la capacitat d'adquirir un segon idioma. Els nadons i els nens són genis fins als set anys, i aleshores pateixen una davallada sistemàtica. Abans de la pubertat, sortim del gràfic. Cap científic discuteix aquesta corba, però laboratoris de tot el món intenten descobrir per què funciona així.

El treball en el meu laboratori està centrat en el primer període crític del desenvolupament, i és en quest període que els nadons intenten dominar el sons que s'utilitzen en el seu idioma Pensem que estudiant com s'aprenen els sons, tindrem un model per a la resta de l'idioma, i potser per a períodes crítics que poden existir en l'infantesa de desenvolupament social, emocional i cognitiu. Hem estudiat els nadons utilitzant una tècnica per tot el món i amb els sons de tots els idiomes. El nadó s'asseu a la falda dels pares, i els entrenem per a que girin el cap quan el so canvia, per exemple d'"ah" a "ee". Si ho fan en el moment correcte, la capsa negra s'il·lumina i l'ós panda repica el tambor. A un nadó de 6 mesos li encanta la tasca.

Què hem après? Doncs que els nadons de tot el món són el que a mi m'agrada descriure com a ciutadans del món; poden distingir tots els sons de tots els idiomes, no importa quin país estudiem ni quin idioma utilitzem. I això és excepcional perquè nosaltres no ho podem fer. Nosaltres son oients lligats culturalment. Podem distingir els sons del nostre idioma, però no els d'un idioma estranger. Així sorgeix la pregunta, quan es converteixen els ciutadans del món en els oients lligats a un idioma que som nosaltres? La resposta: abans del primer aniversari. Aqui tenen el rendiment en la tasca de girar el cap en nadons examinats a Tòkio i als Estats Units, aquí a Seattle, mentre escoltaven "ra" i "la", sons importants en anglès, però no en japonès. Dels 6 als 8 mesos, els nadons són totalment equivalents, 2 mesos més tard succeeix una cosa increïble. Els nadons dels Estats Units milloren molt, i els nadons del Japó empitjoren molt, però tots dos grups de nadons s'estàn preparant justament per a l'idioma que aprendran.

La pregunta és doncs, què passa durant aquest període crític de 2 mesos? Aquest és el període crític per al desenvolupament del so però que passa al cervell? Doncs hi passen dues coses. La primera és que els nadons ens escolten atentament, i prenen estadístiques mentre ens escolten parlar; prenen estadístiques. Escoltin a dues mares parlant maternalment, l'idioma universal que utilitzem al parlar amb nens, primer en anglès i després en japonès.

(Vídeo) Mare anglesa: Ah, I love your big blue eyes so pretty and nice.

Mare japonesa: (Japonès)

Patricia Duhl: Durant la producció de la parla, quan els nadons escolten, el que fan és prendre estadístiques de l'idioma que escolten. I aquestes distribucions augmenten. I el que hem après és que els nadons són susceptibles a les estadístiques, i les estadístiques en japonès i en anglès son molt, molt diferents. L'anglès té moltes erres i eles com mostra la distribució. I la distribució del japonès és totalment diferent, hi veiem un grup de sons intermedi, que mostra el que es coneix com a R japonesa. Els nadons absorbeixen les estadístiques de l'idioma i aquestes canvien els seus cervells; els canvia de ciutadans del món als oients lligats culturalment que som nosaltres. Però nosaltres com a adults ja no absorbim estadístiques. Ens dominen les representacions de la memòria creades durant el nostre desenvolupament a la infància.

El que veiem aquí està canviant els nostres models sobre el període crític. Des d'un punt de vista matemàtic creiem que l'aprenentatge d'un idioma podria alentir-se quan les nostres distribucions s'estabilitzen. Crea moltes preguntes sobre la gent bilingüe. Els bilingües han de tenir dos grups estadístics al cap alhora i alternar entre ells, un darrere l'altre, depenent de amb qui estiguin parlant.

Així que ens vam preguntar, poden els nadons prendre estadístiques d'un nou idioma? Vam estudiar-ho exposant a nadons americans que mai havien escoltat un segon idioma al mandarí per primera vegada durant aquest període crític. Sabíem que quan examinavem monolingües a Taipei i a Seattle en sons mandarins, mostraven el mateix patró. Entre els 6 i els 8 mesos, eren totalment equivalents. 2 mesos després, passava una cosa increïble. Els nadons taiwanesos milloraven, però els americans no. Varem exposar a nadons americans durant aquest període al mandarí. Era com si parents mandarins vinguessin de visita un mes i visquessin a casa teva i parlessin als nadons durant 12 sessions. Això és el que passava al laboratori.

(Vídeo) Orador mandarí: (mandarí)

PK: Què vam fer als seus petits cervells? (Rialles) Vam fer un grup de control per assegurar-nos que el fet de venir al laboratori no millorava automàticament el teu mandarí. Així que un grup de nadons va venir i va escoltar anglès. Podem veure al gràfic que l'exposició a l'anglès no va millorar el seu mandarí. Però vegin el que va passar als nadons que vam exposar al mandarí durant 12 sessions. Eren tan bons com els nadons de Taiwan que l'havien escoltat durant 10 mesos i mig. El que es demostra és que els nadons prenen estadístiques d'un nou idioma. Del que els posis al davant, ells prenen estadístiques.

Però ens preguntàvem quin paper hi juga l'èsser humà en aquest exercici d'aprenentatge. Així que vàrem fer un altre grup de nadons en el qual els nadons rebien la mateixa dosis, 12 sessions, però a través de la televisió i un altre grup de nadons que només s'exposava a l'àudio i miraven un osset a la pantalla. Què vam fer als seus cervells? Aquí es veuen els resultats de l'àudio, cap aprenentatge, i els resultats del vídeo, cap aprenentatge. Fa falta un humà per a que els nadons prenguin estadístiques. El cervell social controla en quin moment els nadons prenen estadístiques.

Volem entrar en el seu cervell i veure el que passa quan els nadons estan davant del televisor, en lloc de davant d'éssers humans. Per sort, tenim una nova màquina, la magneto-encefalografia, que ens permet fer-ho. Sembla un assecador de cabell de Mart. Però és totalment segur, totalment no-invasiu i silenciós. Parlem d'una exactitud mil·limètrica pel que fa a l'espai i exactitud al mili-segon utilitzant 306 SQUIDs, objectes superconductors d'interferències quàntiques, en localitzar camps magnètics que canvien mentre pensem. Som els primers en el món en estudiar nadons amb una màquina MEG mentre ells aprenen.

Aquí tenen a la petita Emma. Té 6 mesos. Està escoltant diversos idiomes en els auriculars que porta a les orelles. Con poden veure, es pot moure. Estem estudiant el seu cap amb unes boletes en el barret per a que es pugui moure amb tota llibertat. És una proesa tecnològica Què estem veiem? Estem veient el cervell del nadó. Quan el nadó sent una paraula en el seu idioma les àrees auditives s'il·luminen, i subseqüentment les àrees que l'envolten que creiem estan relacionades amb la coherència, coordinant les diferents àrees del cervell, i la causalitat, una àrea del cervell que provoca que una altra s'activi.

Ens endinsem en una gran època dorada del coneixement del desenvolupament del cervell dels nadons. Serem capaços de veure el cervell dels nadons mentre experimenten una emoció, mentre aprenen a parlar i escriure, mentre resolen un problema matemàtic, mentre tenen una idea. I serem capaços d'inventar intervencions cerebrals per a nens amb dificultats d'aprenentatge. Tal i com els poetes i escriptors varen descriure, serem capaços de veure, crec jo, aquesta apertura maravellosa total i absoluta, de la ment d'un nen. Investigant el cervell dels nens, descobrirem veritats profundes sobre el que significa ser humà, i durant el procés, potser podrem ajudar a mantenir les nostres ments obertes a l'aprenentatge durant tota la nostra vida.

Gràcies.

(Aplaudiments)