Max Little: un examen per al Parkinson amb una trucada telefònica

Doncs bé, jo faig matemàtica aplicada i això és un problema peculiar per qui la fa: som com els consultors de gestió. Ningú sap que coi fem. Per això mateix avui intentaré... ...explicar-vos què faig.

El ball és una de les activitats més humanes. Ens delecten els virtuosos del ballet i els ballarins de claqué que veurem més endavant. Però el ballet exigeix un grau d'entrenament extraordinari, un alt nivell de destresa i probablement una certa aptitud inicial que bé pot tenir un component genètic. Malauradament, els trastorns neurològics com ara el Parkinson destrueixen gradualment aquesta extraordinària habilitat, com li està passant al meu amic Jan Stripling que, en la seva època, va ser un virtuós ballarí de ballet. En els darrers anys s'ha progressat considerablement en el tractament. Tanmateix, hi ha 6.3 milions de persones al món que pateixen aquesta malaltia i han de viure amb una debilitat incurable, tremolors, rigidesa i altres símptomes d'aquesta malaltia, o sigui que el que necessitem són eines objectives per a detectar la malaltia abans no sigui massa tard. Necessitem poder mesurar el progrés de manera objectiva i, en definitiva, sols sabrem si realment existeix una cura quan tinguem una mètrica objectiva i certera.

Però és frustrant que per al Parkinson i altres trastorns del moviment no hi hagi marcadors biològics. Per això mateix, no serveixen les anàlisis de sang i la millor cosa que tenim és un examen neurològic de 20 minuts. S'ha d'anar a una clínica a fer-se'l. És molt, molt car, i això significa que, tret dels assajos clínics, mai es fa. Mai s'ha fet.

Però, i si els pacients el poguessin fer a casa seva? Això els estalviaria un viatge dificultós a la clínica. I si els pacients es poguessin fer l'examen ells mateixos? No caldria personal. Per cert, costa poc més de 200 euros anar a fer el test a la clínica neurològica.

Per això mateix, el que us vull proposar com una manera poc convencional amb què podriem intentar aconseguir això, perquè, en certa manera almenys, tothom és virtuós com el meu amic Jan Stripling.

Aquest és un vídeo de la vibració de les cordes vocals. Es tracta d'una persona sana que emet sons mentre parla i ens podem veure com ballarins de ballet vocal, perquè hem de coordinar tots aquests òrgans vocals quan emetem sons, i tothom té els gens per a fer-ho. El FoxP2, per exemple. I com al ballet, és necessari un nivell extraordinari d'entrenament. És a dir, només penseu quant li costa a un nen aprendre a parlar. A partir del so, podem en realitat seguir la posició de les cordes vocals a mesura que vibren, i de la mateixa manera que les extremitats es veuen afectades pel Parkinson, el mateix passa amb els òrgans vocals. A la pista de sota, podeu veure un exemple de tremolor irregular de les cordes vocals. Veiem els mateixos símptomes: tremolor vocal, debilitat i rigidesa. En realitat, el discurs esdevé més assossegat i escanyat i aquest és només un exemple dels símptomes.

Aquests efectes vocals poden ser bastant subtils, en alguns casos, no obstant, amb un micròfon digital, i emprant un software de precisió d'anàlisi de veu junt a l'últim en aprenentatge automàtic, que ha evolucionat molt hui en dia, ara podem quantificar exactament on es troba una persona en un continuu entre la salut i la malaltia sols amb els senyals de la veu.

I com es comparen aquests exàmens de veu amb els clínics especialitzats? Bé, tots dos són no invasius. El test neurològic no és invasiu. Ambdós usen infraestructura existent. No has de dissenyar un nou conjunt d'hospitals per fer-ho. I ambdós són exactes. Bé, però a més, els exàmens de veu no són especialitzats. La qual cosa significa que poden ser autoadministrats. Es fan molt ràpidament, duren uns 30 segons com a màxim. Són de cost mínim i tothom sap que ocorre quan una cosa té un cost tan baix: apareix a escala massiva. Aquestes són algunes metes increïbles que podem abordar. Podem reduir les dificultats logístiques dels pacients. No seria necessari anar a la clínica per a la rutinaria revisió. Amb la monitorització d'alta freqüència podríem obtindre dades objectives. Podríem fer un reclutament massiu de baix cost per als assajos clínics i, per primera vegada, revisions factibles a escala general. Tenim l'oportunitat de començar a buscar els primers biomarcadors de la malaltia abans que sigui massa tard.

Per això mateixa, en donar avui les primeres passes en aquest sentit estem llançant la Iniciativa Vocal del Parkinson. Amb Aculab i PatientsLikeMe, volem registrar una gran quantitat de veus arreu del món per recol·lectar suficients dades i començar a abordar aquests objectius. Tenim línies locals accessibles per a uns 750 milions de persones al món. Qualsevol, amb o sense Parkinson, pot trucar a baix cost i deixar grabacions per uns cèntims. I em complau anunciar que ja hem arribat al 6% de la meta ens sols vuit hores. Gràcies. (Aplaudiments) (Aplaudiments)

Tom Rielly: Aleshores Max, amb totes aquestes mostres de,

digam 10 000 persones, podem dir qui està sa i qui no? Què trauran d'aquestes mostres?

Max Litte: Sí, sí. El que passa és que durant la trucada has d'indicar si tens o no la malaltia. TR: És clar. ML: Ja veuen, algunes persones poden no passar-ho. Pot ser no ho acabin. Però obtindrem una mostra molt gran de dades recopilades en diferents circumstàncies, i fer-ho en diferents circumstàncies és important perquè estem buscant llimar els factors de confusió en busca de marcadors reals de la malaltia.

TR: Tenen un 86% de precisió en aquest moment?

ML: Molt més que això. En realitat, el meu estudiant Thanasis, he de fer-li propaganda, ha fet un treball fantàstic i ara ha demostrat que funciona en la red de telefonia mòbil també, la qual cosa agilita el projecte. Ara tenim un 99% de precisió.

TR: Noranta nou. Bé, és una millora. Aleshores les persones podran... ML: (Rises) TR: Les persones podran trucar des dels seus mòbils i fer el test. Les persones amb Parkinson podrien trucar, gravar la seva veu i després els metges podrien revisar el progrés, veure on estan en el curs de la malaltia.

ML: Per descomptat.

TR: Moltes gràcies. Max Little, senyors i senyores.

ML: Gràcies, Tom. (Aplaudiments)