Marco Tempest: L'ascens i la caiguda de l'elèctric Nikola Tesla

Com a mag, sempre m'han interessat les actuacions que incorporen il·lusions. I una de les il·lusions més interessants era el teatre tanagra, molt popular a principis del segle 20. Se servia de miralls per crear la il·lusió de gent diminuta actuant en un escenari també diminut. Ara, no utilitzaré miralls, però aquest és el meu homenatge particular al teatre tanagra. Que comenci la història.

En una nit fosca i tempestuosa... De debò! ... era el 10 de juliol del 1856. Els llamps il·luminaven la nit, i va néixer un nadó. El seu nom era Nikola, Nikola Tesla. Sabeu, aquest nadó va esdevenir un tiu molt llest. Deixeu que us ho ensenyi.

Tesla, quant són 236 per 501?

Nikola Tesla: El resultat és 118 236

Marco Tempest: Doncs, el cervell d'en Tesla funcionava d'una manera extraordinària. Quan s'esmentava un mot, una imatge d'aquest mot apareixia a la seva ment a l'instant. Arbre. Cadira. Noia. Eren al·lucinacions, que s'esvaïen en el moment que les tocava. Probablement una mena de sinestèsia.

Però, més endavant va convertir aquesta condició al seu favor. Mentre els altres científics jugàven al seu laboratori, en Tesla construïa els invents a la seva ment.

NT: Em va impressionar descobrir que podia visualitzar els meus invents amb gran facilitat.

MT: I només quan funcionaven en el seu món imaginari, era quan les construïa al seu taller.

NT: No em calen models ni dibuixos o experiments, Els imagino tal com serien en la meva ment, i allà els faig funcionar, provo i milloro. És llavors quan els construeixo.

MT: La seva gran idea era el corrent altern. Però, com podia convèncer a la població que els milions de volts necessaris eren segurs? Per poder vendre la seva idea, va crear un seguit d'espectacles.

NT: Som en l'albada d'una nova era, l'era de l'electricitat. Jo he aconseguit, a través dels meus invents, poder transmetre, prement un interruptor, electricitat a trevés de l'èter. És la màgia de la ciència. (Aplaudiments)

En Tesla té més de 700 patents registrades a nom seu: ràdio, telègraf inalàmbric, comandament a distància, robòtica. Fins i tot va fotografiar els òssos del cos humà. Però el seu zènit va ser realitzar el seu somni d'infantesa: l'aprofitament de la potència brutal de les Cascades del Niàgara, i duu la llum a la ciutat.

Però l'èxit d'en Tesla no va durar.

NT: Tenia idees majors. Il·luminar la ciutat era només el començament. Un centre de telègraf mundial; imagina notícies, missatges, sons, imatges adreçades a qualssevol lloc del món instantàniament i sense fils.

MT: És una gran idea; era un projecte enorme. I car.

NT: No em volíen donar diners.

MT: Bé, potser no els hauries d'haver dit que es podria contactar amb altres planetes.

NT: Sí, en això vaig fallar.

MT: La carrera d'en Tesla com a inventor no es va acabar de recuperar mai. Va tornar-se un reclús. Esquivant la mort, va passar molt del seu temps a la seva suite al Waldorf-Astoria.

NT: Tot el que vaig fer, era pel bé de la humanitat, per un món on no hi hagués humiliació del pobre per la violència del ric, on els productes de l'intel·lecte, la ciència i l'art servissin a la societat per la millora i enaltiment de la vida.

MT: En Nikola Tesla va morir el 7 de gener de 1943. El lloc on descansen les seves despulles és una esfera daurada que conté les seves cendres al Museu Nikola Tesla, a Belgrad. El seu llegat és encara amb nosaltres.

En Teslta va ser l'home que va il·luminar el món, però això només era el començament. La seva comprensió era vasta.

NT: Diga'm, què faràn els humans quan els boscos desapareixin, i els dipòsits de carbó d'acabin?

MT: En Teslta pensava que tenia la resposta. Nosaltres encara ens fem la pregunta.

Gràcies.

(Aplaudiments)