Liza Donnelly: Fent ús de l'humor per aconseguir un canvi

(Riures)

Jo tenia por de la femineïtat. No que no tingui por ara, però he après a fingir. He après a ser flexible De fet, he desenvolupat unes ferramentes interessants per ajudar-me a superar aquesta por. Permetin-me que els expliqui. Als anys 50 i 60, quan jo estava creixent, les nenes petites es suposava que havien de ser amables i considerades i boniques i gentils i dolces. I es suposava que haviem d'encaixar dins uns rols que no estaven gens clars. No estava gens clar el que es suposava que haviem de ser.

(Riures)

Hi havia moltíssims models exemplars al nostre voltant. Teníem les nostres mares, ties, cosines, germanes, i per suposat, la sempre present premsa bombardejant-nos amb imatges i paraules, diguent-nos com ser. Ara, la meva mare era diferent. Ella era mestressa de casa, però ella i jo no sortiem a fer coses de noies juntes. I no em va comprar vestits roses. En comptes d'això, ella sabia el que jo necessitava, i em va comprar un llibre de dibuixos. I el vaig devorar. Vaig dibuixar i dibuixar, i com sabia que l'humor era acceptable a la meva família podia dibuixar, fer el que volgués, i no haver d'interpretar, no haver de parlar- jo era molt tímida- i encara podia aconseguir aprobació. I em vaig llençar com caricaturista. Ara bé, quan som joves, no sempre sabem-sabem que hi ha regles allí fora però no sempre sabem- no les seguim correctament, tot i que som gravades des del neixement amb aquestes coses, i se'ns diu, quin és el color més important al món. Se'ns diu quina forma es suposa que hem de tenir. (Riures) Se'ns diu com ens hem de vestir- (Riures) -i com ens hem de pantinar- (Riures) - i com ens hem de comportar.

Ara bé, les normes de les que parlo són constantment vigilades per la cultura. Estem sent corregides. Les principals policies són dones, perquè som les portadores de la tradició. La passem de generació en generació. No només, tenim sempre aquesta idea vaga de que s'espera alguna cosa de nosaltres. I a sobre de totes aquestes normes, continuen canviant. (Riures) La meitat del temps no sabem què és el que está passant, i això ens posa dins una situació delicada.

(Riures)

Ara bé, si no els agraden aquestes normes, i a moltes de nosaltres no ens agraden- jo sé que a mi no m'agradaven, i encara no m'agraden, tot i que les segueixo la meitat del temps, sense ser del tot conscient d'estar seguint-les- quina manera millor de canviar-les que amb humor? L'humor es basa en les tradicions d'una societat. Pren el que coneixem, i ho distorsiona. Pren el codis de comportament i els codis de vestimenta, i els fa inesperats, i això és el que provoca riures. Ara bé, què passa si ajuntem la dona i l'humor? Jo penso que podem obtenir un canvi. Perquè les dones estan a la planta baixa, i coneixem les tradicions tan bé, podem portar una veu diferent a la taula

Bé, jo vaig començar a dibuixar en mig de molt de caos. Vaig créixer no molt lluny d´aquí a Washington D.C. durant el moviment dels Drets Civils, els assassinats, el judici de Watergate i el moviment feminista. I crec que jo dibuixava, per intentar entendre el que estava passant. I a la vegada, la meva família estava en caos llavors. I dibuixava per intentar mantenir unida la família- (Riures) -intentar unir la meva família amb riures. No va funcionar. Els meus pares es van divorciar, i a la meva germana la van arrestar. Però vaig trobar el meu lloc. Vaig descobrir que no havia de portar tacons, no havia de vestir de rosa, i podia sentir que encaixava.

Ara bé, quan vaig ser una mica més gran, als 20, Em vaig adonar que no hi ha gaires dones dins el món de la caricatura. I vaig pensar, "Bé, potser puc rompre el petit sostre de vidre del món de la caricatura." I així ho vaig fer; em vaig fer dibuixant. I llavors vaig pensar, als 40 vaig començar a pensar "Bé, per què no faig alguna cosa? Sempre m'havia agradat la caricatura política, així que, ¿per què no faig alguna cosa amb el contingut de les meves caricatures per fer reflexionar a la gent sobre les normes estúpides que estem seguint a més de fer riure?"

Ara la meva perspectiva és particularment- (Riures) - la meva perspectiva és particularment una perspectiva americana. No ho puc evitar. Visc aquí. Tot i que he viatjat moltíssim, encara penso com una dona americana. Però crec que les normes de les que parlo són universals, és clar- cada cultura té els seus diferents codis de conducta i de vestimenta i tradicions, i cada dona ha de lluitar amb aquestes mateixes coses que fem aquí als EE.UU Com a conseqüència, tenim- dones, perquè estem de peus a terra, coneixem la tradició- tenim una antena impressionant.

Ara, últimament la meva feina ha estat col.laborar amb caricaturistes internacionals, que de fet m'encanta I m'ha aportat una apreciació major pel poder de les caricatures per arribar a la veritat, per arribar als problemes ràpida i succintament. I no només això, pot arrivar a l'espectador a través, no només de l'intel.lecte, sinò també del cor. El meu treball també m'ha permès col.laborar amb caricaturistes dones de tot el món- països com Aràbia Saudí, Iran, Turquia, Argentina, França- i ens hem assegut juntes i hem rigut i parlat i compartit les nostres dificultats. I aquestes dones estan treballant tan de debò per aconseguir que les seves veus siguin escoltades en circumstàncies molt difícils. Però em sento afortunada de poder treballar amb elles.

I parlem de com les dones tenen aquestes percepcions fortes degut a la nostra posició tènue i el nostre rol com a conservadores de la tradició, que podem tenir el gran potencial de ser portadores del canvi. I jo penso, crec de veritat, que canviem això riure a riure.

Gràcies.

(Aplaudiments)