Julian Assange; Per què el món necessita WikiLeaks?

Chris Anderson: Benvingut Julian. Es diu que WikiLeaks, el teu fill, en nomès pocs anys ha publicat més documents confidencials que la resta dels mitjans de comunicació del món junts. Això és possible?

Julian Assange; Sí, és possible. És una llàstima, no? que la resta dels mitjans mundials ho estiguin fent tan malament que un petit grup d'activistes siguin capaços de publicar més informació d'aquesta mena que la resta dels mitjans de comunicació mundials junts.

CA: Com funciona? Com la gent fa públic els documents? I com us ho feu per assegurar el seu anonimat?

JA: Aquests són - pel que podem dir - els típics informants I tenim unes quantes víes per a que ens facin arribar la informació. Emprem el sistema d'encriptació més modern per passar els fitxers per Internet, per amagar el rastre, travessar jurisdiccions legals com Suècia i Bèlgica per activar aquestes proteccions legals. Rebem informació per correu, per correu postal normal, encriptat o no, la tractem com qualsevol organització de notícies, se li dona format, que de vegades és ben pesat de fer, quan es tracta de bases de dades d'informació gegantines, posar-les a l'abast del públic i desprès defensar-nos contra els inevitables atacs legals i polítics.

CA: Així us esforceu per assegurar que els documents són autèntics. Però, de fet, gairebé mai sabeu quina és la identitat de la font.

JA: És veritat, sí. Molts pocs cops ho sabem. I si en algun moment ens n'assabentem llavors destruïm la informació tant aviat com és possible. (Sona el mòbil) Maleït sigui.

(Rialles)

CA: Em penso que és la CIA preguntant com es fa per ser membre de TED.

(Rialles)

Així, per exemple, Això és una cosa que vau filtrar fa pocs anys. Si el podem veure ... Això era un tema de Kènia de fa pocs anys. Ens pots explicar què vau filtrar i què va passar?

JA: Això és l'Informe Kroll. Això era un informe secret del servei d'intel·ligència encarregat pel govern de Kènia desprès de ser elegit en 2004. Abans del 2004, Kènia va ser governada per Daniel arap Moi durant 18 anys. Era un dictador tou de Kènia. Quan Kibaki var arribar al poder, amb una coalició de forces que intentaven netejar la corrupció a Kènia, van demanar aquest informe, es van gastar dos milions de lliures en aquest i un altre informe. I llavors el govern el va amagar i el va emprar per pressionar en Moi, que era l'home més ric - i ho segueix sent - de Kènia. És el Sant Greal del periodisme kenià. Hi vaig anar el 2007, i ho vam aconseguir just abans de les eleccions -- les eleccions generals del 28 de desembre. Quan vam publicar l'informe, ho vam fer tres dies desprès que el nou president, Kibaki, hagués decidit fer-se amic de l'home que anava a depurar, Daniel arap Moi. Així doncs aquest informe es va convertir en un llast penjada al coll del president Kibaki.

CA: I - per fer-ho curt - la notícia de l'informe es va filtrar a Kènia, no pels mitjans oficials, sinó indirectament. I en la teva opinió, va influir en les eleccions. JA: Sí. Això va ser portada al "The Guardian" i va ser publicat en tots els països veïns de Kènia, a la premsa de Tanzània i Sud-àfrica. I així hi va arribar des de l'exterior. I això va fer que, en un parell de dies, la premsa de Kènia en pogués parlar. I va aparèixer durant 20 nits seguides a la TV de Kènia, va variar el vot en un 10 per cent, segons un informe de la intel·ligència de Kènia, va canviar el resultat de les eleccions.

CA: Vaja, la vostra filtració va fer canviar el món de veritat?

JA: Sí.

(Aplaudiments)

CA: Aqui tenim -- Us ho mostrarem, tot seguit un petit fragment d'aquest vídeo sobre un atac aeri a Bagdad. El vídeo és més llarg. Però aqui tenim un petit fragment. Això és ... això és molt dur, he d'advertir-vos.

Ràdio: ...collonades, quan els tinguis a punt, reventa'ls. Ja veig el teu element, mmm, tinc quatre vehicles, mmm, al llarg ... Via lliure. Molt bé. Obrint foc. Digue'm quan els tinguis. Disparem. Crema'ls tots. Vinga, foc! (La metralladora dispara) Segueix disparant. Segueix disparant. (La metralladora dispara) Segueix disparant. Hotel... Bushmaster Dos-Sis, Bushmaster Dos-Sis, ens hem de moure, ara! Molt bé, hem disparat als vuit individus. Sí, veig dos ocells [helicòpters], i seguim disparant. Rebut. Els tinc. Dos-Sis, aqui Dos-Sis, ens movem. Ui, ho sento. Què ha passat? Maleït sigui, Kyle. Molt bé, ha, ha, ha. Els he tocat.

CA: Així doncs, quin va ser l'impacte d'això?

JA: L'impacte en la gent que hi va treballar va ser greu. Vam acabar enviant dues persones a Bagdad per investigar més aquella història. I aquest només és el primer de tres atacs que van succeir en aquest lloc.

CA: 11 persones van morir en aquell atac, oi?, inclosos dos empleats de Reuters?

JA: Sí. Dos empleats de Reuters, dos nens van ser ferits. Van morir entre 18 i 26 persones, tot plegat.

CA; I publicar això va causar molta indignació. Quin penses que va ser l'element clau que va causar realment la indignació?

JA: No ho sé, em sembla que la gent pot veure el gran desequilibri de forces. Tens gent caminant relaxadament pel carrer, i llavors un helicòpter Apache des d'un quilòmetre dispara bales de 30 milímetres a tothom -- cercant una excusa per fer-ho - i matant gent que anaven al rescat dels ferits. I hi havia dos periodistes implicats que clarament no eren insurgents perquè és la seva feina a temps complert.

CA: Vull dir, que hi ha aquest analista de la intel·ligència del EUA, Bradley Manning, arrestat. I es diu que ha confessat en una sala d'interrogatoris haver-vos passat aquest vídeo, juntament amb 280.000 missatges confidencials de l'embaixada dels EUA. Ho va fer?

JA: Bé, nosaltres hem negat haver rebut aquests missatges. Se l'ha imputat, fa uns cinc dies, per l'obtenció de 150.000 missatges i filtrar-ne 50. Ara, hem publicat aquest any un missatge de la embaixada dels EUA a Reykjavík. Però no hi té a veure, necessàriament. Vull dir, que se sap que jo vaig visitar aquella embaixada.

CA: Vull dir que si reps milers de missatges diplomàtics de l'embaixada dels EUA ...

JA: Les publicaríem. (CA: Ho faríeu?)

JA: Sí. (CA: Per què?)

JA: Bé, perquè aquesta mena de coses revelen la veritable situació de, diguem, com són els governs Àrabs, els abusos reals del drets humans en aquests governs. Si veus els missatges desclassificats, és la mena de material que hi trobem.

CA: Parlem més obertament d'això. Vull dir, en general, quina és la teva filosofia? Per què està bé encoratjar la filtració d'informació secreta?

JA: Bé, hi ha la qüestió de quina mena d'informació és important al món, quina mena d'informació pot aconseguir un canvi. I hi ha molta informació. Així la informació en que les organitzacions aboquen un esforç econòmic en amagar, és realment un bon senyal de que, quan la informació surti, hi hagi l'esperança d'estar-ho fent bé. Perquè les organitzacions que ho coneixen millor que ho coneixen de dalt a baix, inverteixen esforços en amagar-ho. I això és el que hem descobert a la pràctica. I aquesta és la història del periodisme.

CA: Però hi ha perills en això, ja sigui per a les persones implicades o també per a la societat en general, quan les filtracions poden tenir unes conseqüències imprevistes?

JA: No que hàgim vist amb el que hem publicat.€ Vull dir, tenim una política per evitar danys. Tenim una manera de tractar la informació que conté informació personal -- on hi ha informació que identifica persones. Però hi ha secrets legítims -- ja sabeu, els registres mèdics; això és un secret legítim. Però tractem amb delators que s'ofereixen que tenen bons motius.

CA: Així que tenen bons motius. I què diries, per exemple, al pare o la mare d'algú, ja saps, el fill del o de la qual està servint a l'exèrcit dels EUA, i et diu: "Escolta, has posat sobre la taula una cosa que algú volia amagar. aquesta cosa mostra un soldat americà rient-se de gent que està morint. Això dóna la impressió, ha donat la impressió, per a milions de persones de tot el món, que els soldats americans són gent inhumana. De fet, no ho són. El meu fill no ho és. Com goses?" Què podries dir-li?

JA: Si, ens arriben moltes coses d'aquesta mena. Però recordi, a la gent de Bagdad, a la gent de l'Iraq, a la gent d'Afganistan, no els cal veure aquest vídeo; ho veuen cada dia. No els farà canviar d'opinió. No els farà canviar la seva percepció de les coses. És el que veuen cada dia. Canviarà la percepció i l'opinió de la gent que ho està pagant. I aquesta és la nostra esperança.

CA: Així heu trobat una manera per il·luminar el que veieu com una mena de secrets foscos en empreses i governs. La llum és bona. Però us adoneu de la ironia del fet que, per tal d'encendre aquesta llum, tu mateix has de crear secretisme sobre les vostres fonts?

JA: No ben bé. Vull dir, no tenim cap dissident a WikiLeaks encara. No tenim fonts que siguin dissidents d'altres fonts. Si arribessin, seria una situació ben arriscada per a nosaltres. Però nosaltres actuem d'una manera que fa que la gent se senti moralment obligada a seguir amb la nostra missió, no a boicotejar-la.

CA: Estaria interessat, nomès basat amb el que hem sentit fins ara -- Estic encuriosit per l'opinió de la audiència de TED. Sabeu?, pot haver-hi un parell de punts de vista sobre WikiLeaks i sobre en Julian. Ja sabeu, l'heroi -l'heroi del poble- que porta aquesta llum important. El perillós busca-raons. Qui el veu com un heroi? Qui el veu com un perillós busca-raons?

JA: Au! Vinga! N'hi ha d'haver alguns.

CA: Són uns tous, Julian, són uns tous. Ho hem de fer millor. Posem-los un altre exemple. Això és una cosa que encara no heu filtrat, però em penso que ho faràs per TED. Em refereixo a un història interessant que acaba de succeir, oi? De què es tracta?

JA: És nomès un exemple del que fem gairebé cada dia. Al final de l'any passat, pel novembre van rebentar una sèrie de pous a Albània com el del golf de Mèxic, però no tan importants I vam rebre un informe, una mena d'anàlisi tècnica del que havia passat, dient que, de fet, uns guàrdies de seguretat d'uns rivals, vàries companyies petrolieres de la competència havien, de fet, aparcat camions allí i els van fer explotar. I que part del govern albanès hi estava implicat, etc, etc I l'informe tècnic no indicava qui l'havia fet. Així doncs era un document molt difícil per a nosaltres. No el podiem verificar perquè no sabíem qui l'havia escrit i sabiem el que això implicava. Així que dubtàvem si no podria ser d'una companyia rival especulant sobre el tema. Sobre aquesta base, la vam publicar i vam afegir, "Mireu, dubtem sobre això. No n'estem segurs, però què podem fer? El material sembla bo, sembla correcte, però no el podem verificar." I llavors vam rebre una carta aquesta mateixa setmana de la companyia que el va redactar, que volia saber quina era la font -- (Rialles) dient, "Ei!, volem saber quina és la font." I nosaltres vam dir, "Oh, digueu-nos. A quin document us referiu exactament? Podeu demostrar que teniu algun dret legal sobre el document? És realment vostre?" I ells ens van enviar aquesta còpia de pantalla amb l'autor al ID del Microsoft Word. Sí. (Aplaudiments) Això passa prou sovint. Aquest és un dels nostres mètodes per identificar - per verificar el material, intentar i aconseguir que aquests tipus ens escriguin cartes.

CA: Sí. Heu obtingut informació de dins de BP?

JA: Sí, en tenim molta, però en aquests moments, estem enmig d'un projecte seriós de revisió financera i tecnològica. I el ritme de publicació dels darrers mesos s'ha reduït força mentre fem la reenginyeria dels nostres sistemes degut a l'interès fenomenal que tenim del públic. És un problema. Vull dir, com qualsevol creixement d'una organització que comença, estem com sobrepassats pel propi creixement. I això vol dir que rebem una enorme quantitat de filtracions d'una gran repercussió però no tenim prou gent per posar-se a processar i verificar aquesta informació.

CA: I aquest és ara el principal coll d'ampolla, sobretot periodistes voluntaris i/o el finançament dels salaris periodístics?

JA: Sí, sí, i gent de confiança. Vull dir, sóm una organització que no pot crèixer gaire depressa per la mena de material que gestionem Així doncs, ens hem de reestructurar de manera que tinguem gent que gestioni temes d'alta seguretat nacional, i minimitzi els incidents de seguretat.

CA: Ajuda'ns a entendre qui ets personalment i cóm vas arribar a fer això. I crec que vaig llegir que de nen vas anar a 37 escoles diferents. Pot ser veritat?

JA: Bé, els meus pares estàven en la indústria del cinema i anàven d'un cantó a l'altre sense parar, així que la combinació de les dues ...

(Rialles)

CA: Vull dir, un psicòleg podria dir que és la combinació perfecte per generar una paranoia.

JA: El què? La indústria del cinema?

(Rialles)

(Aplaudiments)

CA: I també eres -- Vull dir, també vas ser un "hacker" de jove i vas tenir conflictes amb les autoritats ben aviat. JA; Bé, era un periodista. Sabeu?, era un periodista molt jove i també un activista. Vaig escriure una revista, i vaig ser processat per allò quan era un adolescent. Per tant s'ha d'anar amb compte quan parlem dels "hackers". Vull dir que hi ha - és un mètode que es pot emprar per diverses coses. Dissortadament, ara mateix, està sent utilitzat majoritàriament per la màfia russa per tal de robar els comptes bancaris de la teva iaia. Així que aquesta frase no és, no és tant simpàtica com solia ser.

CA: Sí, bé, jo no penso que estiguis robant els comptes bancaris de cap iaia. Però què passa amb els teus valors fonamentals? Ens pots mostrar com són i tal vegada algún incident en la teva vida que va ajudar a determinar-los?

JA: No sé si hi ha cap incident. Però els valors fonamentals: bé, els homes capaços, generosos no creen víctimes; les cuiden. I això ve en part del meu pare i en part d'altres homes capaços i generosos que m'he trobat a la vida.

CA: La gent capaç i generosa no crea víctimes; les cuiden?

JA; Sí. I sabeu?, sóc una persona combativa, i no sóc gaire bo en la part de tenir cura. Però d'alguna manera -- Hi ha una altra manera de tenir cura de les víctimes, que és vigilar els qui cometen crims. I això és una cosa que ha estat en el meu caràcter des de fa molt de temps.

CA: Així explica'ns, molt ràpidament al darrer minut, la història: què va passar a Islàndia? Vas publicar, bàsicament, una cosa, vas tenir problemes amb un banc, i llavors el servei de premsa allà va rebre una ordre judicial per no publicar la història. Enlloc d'acatar l'ordre, van promocionar la teva versió. Allò et va fer famós a Islàndia. Què va acabar passant?

JA: Sí, aquest va ser un gran cas, sabeu? Islàndia va patir aquesta crisi financera. Va ser el cop més dur de qualsevol país del món. El sector bancari era 10 cops el PNB de la resta de l'economia. Bé, doncs vam publicar aquest informe el juliol de l'any passat. I la cadena nacional de TV va rebre una ordre judicial prohibint l'emissió cinc minuts abans de sortir en antena. Com a una pel·lícula, l'ordre arribava a la taula dels informatius, i el presentador estava com, "Això no ha passat mai. Què fem?" Bé, nomès vam ensenyar la pàgina web, tota aquella estona, per omplir el temps. I ens vam fer molt famosos a Islàndia, vaig anar a Islàndia i vaig parlar sobre el tema. I la comunitat va tenir el sentiment de que allò no havia de tornar a passar. I com a resultat, juntament amb alguns polítics Islandesos i altres experts legals internacionals, vam fer una mena de paquet legislatiu per a Islàndia per esdevenir un port franc de la premsa lliure, amb les proteccions periodístiques més sòlides del món, amb un nou premi Nobel per a la llibertat d'expressió. Islàndia és un país nòrdic que, com Noruega, es capaç de sacsejar el sistema. I tot just el mes passat, va ser aprovat per unanimitat pel parlament d'Islàndia.

CA: Vaja!

(Aplaudiments)

Una darrera pregunta, Julian. Quan penses en el futur, penses que serà més com un Gran Germà exercint més control, amb més secrets, o nosaltres observant el Gran Germà, o no hi ha encara res decidit?

JA: No sé quin camí prendrà. Vull dir que hi ha pressions enormes per harmonitzar la legislació de la llibertat d'expressió i la legislació de la transparència arreu del món -- dins la Unió Europea, entre la Xina i els Estats Units. Quin camí seguirà? És difícil de dir. Per això aquests són uns temps molt interessants de viure. Perquè nomès amb una mica d'esforç podem canviar d'un camí a l'altre.

CA: Bé, sembla que interpreto bé l'opinió de l'audiència si et dic, Julian, vés amb compte i que totes les forces estiguin amb tu.

JA: Gràcies, Chris. (CA: Gràcies)

(Aplaudiments)