John Hardy: El somni d'una escola verda.

Vaig créixer en un poble molt petit del Canadà, i sóc un dislèctic no diagnosticat. Ho vaig passar molt malament a l'escola. De fet, anys després ma mare em va explicar que era el nen del poble que sempre plorava quan anava a l'escola. Vaig marxar. Quan tenia 25 anys me'n vaig anar a Bali. I allà és on vaig conèixer la meva meravellosa dona, la Cynthia, i junts, durant 20 anys, hem portat un negoci de joieria fantàstic. Va ser un conte de fades i després ens vam jubilar. Un dia em va portar a veure una pel·lícula que jo no tenia interès a veure. Va arruïnar-me la vida. (Riuen) Era "Una veritat incòmoda" del Sr. Gore. Tinc quatre fills, i si una part del que diu és cert, no tindran la vida que he tingut jo. I en aquell moment vaig decidir que m'estaria la resta de la vida fent tot el que pogués per millorar les seves possibilitats. Això és el món, i aquí és on som nosaltres, a Bali. És una illa petita, diminuta de 96 km per 145 km. La seva cultura hindú es manté intacta. La Cynthia i jo érem allà, on teníem una vida meravellosa, i vam decidir fer una cosa poc comuna. Vam decidir fer alguna cosa per a la comunitat local.

I aquí la teniu, l'Escola Verda. Ja sé que no ho sembla una escola, però ho vam decidir així, i és extremadament, extremadament verda. Les aules no tenen parets. El mestre escriu en una pissarra de bambú. Els pupitres no són quadrats. A l'Escola Verda els nens somriuen, cosa estranya en una escola, especialment per a mi. I practiquem l'holisme. Per a mi, la idea és que si aquesta nena aprèn a ser una persona íntegra, hi ha més possibilitats que vulgui viure en un món íntegre, un món íntegre per viure-hi. Els nostres fills passen 181 dies anant a una escola tancada, com una capsa. Els que van construir l'escola on anava també havien construït la presó i el manicomi tot amb els mateixos materials. Així doncs, si aquest senyor hagués rebut una educació holística, creieu que estaria assegut allí? Hauria tingut més possibilitats a la vida?

Les aules tenen llum natural. Són precioses, de bambú. La brisa corre per elles. I quan la brisa no és suficient, els nens despleguen bombolles però no les bombolles que coneixeu. Aquestes estan fetes de cotó natural i goma de l'arbre del cautxú. Així que bàsicament hem convertit la caixa en una bombolla. I aquests nens saben que un sistema de climatització fàcil no necessàriament formarà part del seu futur. Paguem una factura a final de mes, però els que pagaran la factura de debò seran els nostres néts. Hem d'ensenyar als nens que el món no és indestructible. Aquests nens van ratllar una mica els pupitres, i aleshores els van inscriure en dos cursos extra. El primer era de polir i el segon era d'encerar. Però des d'aleshores, aquells pupitres són seus. Saben que poden controlar el seu món.

Estem utilitzant electricitat i no n'estem orgullosos, però una empresa fantàstica d'energies alternatives de París ens està ajudant a canviar-la per energia solar. I això és el segon vórtex que s'ha construït al món té una caiguda de 2,5 metres a un riu Quan la turbina funcioni, produirà 8.000 watts d'electricitat, de dia i de nit. I això ja sabeu què és. No hi ha cap sistema d'evacuació i cada cop que anem al lavabo, ho barregem amb grans quantitats d'aigua, sou prou intel·ligents, feu el càlcul. Tanta gent per tanta aigua. No hi ha prou aigua. Això són lavabos de compostatge. Primer ningú no en volia saber res, sobretot el director. Però funcionen, la gent els utilitza. Els està bé. És una cosa que us hauríeu de plantejar. No van ser gaires les coses que no van funcionar. Aquests tendals preciosos i claraboies de cautxú se'ls ha menjat el sol en sis mesos. Els hem hagut de substituir per plàstic reciclable. Els professors van portar pissarres gegants de PVC a les aules, aleshores vam tenir algunes idees bones. Vam agafar els parabrises d'uns cotxes vells, vam posar-hi paper al darrere, i vam crear la primera alternativa a la pissarra.

L'Escola Verda està situada al sud de Bali, i té unes 8 hectàrees de jardins al voltant. Hi ha un riu magnífic que passa pel mig i aquí podeu veure com ho fem per travessar-lo. L'altre dia vaig conèixer un pare, estava una mica alterat. Li vaig dir: "Benvingut a l'Escola Verda". I em va respondre: "M'he passat 24 hores en un avió" Vaig preguntar-li: "Per què?" I em va dir: "Fa temps vaig somiar en una escola verda, i quan vaig veure una foto d'aquesta, vaig anar a agafar l'avió. L'agost que ve portaré els meus fills." Això és fantàstic. Però no és tot, la gent està construint cases verdes al voltant de l'Escola Verda, perquè els nens puguin anar-hi pels camins. I estan portant indústries ecològiques, esperem que també restaurants ecològics, a l'Escola Verda. S'està convertint en una comunitat, en un model ecològic. Vam haver de pensar en tot. No utilitzem petroquímics per al paviment. No hi ha asfalt. Això són pedres volcàniques col·locades a mà. No hi ha voreres. Les voreres són de grava, s'inunden quan plou, però són ecològiques.

Aquest és el búfal de l'escola. Està pensant en menjar-se la tanca per sopar. Totes les tanques de l'Escola Verda són verdes I quan els nens de la guarderia van canviar la porta no fa gaire, van descobrir que estava feta de tapioca. Van portar les arrels de tapioca a la cuina, les van tallar ben finetes i van fer-ne unes patates boníssimes. La jardineria. Hem intentat mantenir la vegetació que hi havia que arriba ben bé fins a la vora de les aules. El deixem créixer. Vam haver de fer lloc per a aquests senyors que són els últims porcs negres de Bali. I la vaca de l'escola ens està ensenyant que pot substituir el tallagespa al terreny de joc.

Aquestes senyoretes viuen a la cultura de l'arròs, però saben una cosa que poca gent de la cultura de l'arròs sap: saben plantar arròs orgànic, saben tenir-ne cura, saben collir-lo i saben cuinar-lo. Formen part del cicle de l'arròs i aquestes habilitats seran molt valuoses per a elles en un futur. Aquest jove està collint verdures ecològiques. Cada dia alimentem unes 400 persones. I no és un menjar qualsevol, està fet sense gas. Les dones balineses cuinen en uns forns de serradures utilitzant els secrets que només les seves àvies saben. El menjar és increïble.

L'Escola Verda és un lloc per a pioners. locals i globals. És una mena de microcosmos d'aquest món globalitzat. Els nens són de 25 països diferents. Quan els veig a tots junts, sé que estan aprenent com viure en el futur. L'Escola Verda ja té tres anys i 160 nens. És una escola on s'aprèn a llegir, una de les coses que més m'agrada, a escriure, jo no era gaire bo en això, aritmètica... Però també s'aprenen altres coses. S'aprèn a construir amb bambú. Es practiquen arts antigues balineses. Aquesta lluita és al fang dels camps d'arròs. Als nens els encanta. A les mares no els convenç pas tant.

(Riuen)

Hem vist molts abusos al llarg de les nostres vides, i vam dir-nos, d'acord, local; però què vol dir local? Local significa que el 20% de la gent de l'escola ha de ser balinès. Això va ser un gran compromís. I vam fer el que era correcte. Hi ha gent que s'ofereix des de molts llocs del món per donar suport al Fons de Beques de Bali, perquè aquests nens seran els pròxims líders verds de Bali. Els professors són tan diversos com l'alumnat. I la cosa més meravellosa és que estan apareixent voluntaris. Va venir un home de Java amb un nou tipus d'agricultura orgànica. Una dona africana va aportar la música. I tant els voluntaris com els professors estan totalment compromesos a educar una nova generació de líders verds, globals. L'efecte de l'Escola Verda no sabem quin és. Cal que vingui algú i ho estudiï. El que sí que passa, els nens amb diferències d'aprenentatge, dislèctics, els hem reanomenat prolèctics, estan millorant en aquestes aules tan boniques. Tots aquests nens estan prosperant.

I com ho hem aconseguit tot això? Amb aquesta planta gegant. El bambú. Surt de la terra com un tren, es fa tan alt com un cocoter en dos mesos, i al cap de tres anys ja es pot tallar per construir edificis com aquest. És tan resistent i dens com la teca. Pot aguantar qualsevol sostre. Quan van venir els arquitectes, ens van portar això. Segurament, n'haureu vist de semblants. La caixa groga l'anomenaven el complex administratiu. (Riuen) Ho vam descartar i vam reinventar-ho, però sobretot, ho vam rebatejar com el "cor de l'escola". I allò va canviar les coses per sempre. Es tracta d'una hèlix doble. on hi ha oficines i moltes, moltíssimes altres coses.

Vam tenir problemes en construir-lo, quan els obrers balinesos van veure un munt de plànols, se'ls van mirar i van dir: "Això què és?" Així doncs, vam construir unes maquetes grans que havien dissenyat enginyers. I els fusters balinesos, com aquest, ho van medir amb regles de bambú, van seleccionar el bambú i van construir els edificis utilitzant tècniques antigues, la major part a mà. Era un caos. Tant els fusters balinesos com nosaltres volíem que fos ben modern i van utilitzar una bastida metàl·lica per construir un edifici de bambú. Quan vam desmuntar la bastida ens en vam adonar que teníem una catedral, una catedral de l'ecologia i una catedral de l'educació verda. El cor de l'escola té 7 km de bambú. Des que van acabar els fonaments, en tres mesos ja tenia sostres i terres. Potser no és l'edifici de bambú més gran del món, però molta gent creu que és el més bonic.

Això és factible a la vostra comunitat? Creiem que sí. L'Escola Verda és un model que hem construït pel món. És un model que hem construït per Bali. Només heu de seguir aquestes normes tan simples: sigueu locals, deixeu que el medi ambient mani i penseu de quina manera podran construir els vostres néts.

Així doncs, Sr. Gore, gràcies. M'ha arruïnat la vida però m'ha regalat un futur increïble. Si esteu interessats en col·laborar en acabar l'Escola Verda i construir les properes 50 a tot el món, veniu a visitar-nos.

Gràcies.

(Aplaudiments)