Jim Fallon: Explorant la ment d'un assassí

Sóc neurocientífic, professor a la Universitat de Califòrnia I en els últims 35 anys, he estudiat el comportament sobre les bases de tot, des dels gens fins als neurotransmissors, la dopamina, coses així, sempre des de l'anàlisi de circuits. Bé, això és el que faig normalment. Però un dia, per alguna raó, vaig començar amb una altra cosa, fa poc. Tot va començar quan un del meus col·legues em va demanar que analitzara un grapat de cervells d'assassins psicòpates.

Així que aquesta seria la típica xerrada que donaria. I la pregunta és: "Com et pots convertir en un assassí psicòpata?" El que vull dir amb "assassí psicòpata" és aquesta gent, aquest tipus de gent. I alguns dels cervells que he estudiat són de gent que coneixeu. Quan vaig rebre aquests cervells, no sabia el que estava examinant. Eren experiments cecs. Fins i tot em van donar cervells normals.

Aixina que he observat uns 70 d'aquests aproximadament. I el que vaig obtenir van ser unes quantes dades. Així doncs, mirem aquest tipus de coses teòricament, sobre les bases de la genètica, el dany cerebral i la interacció amb l'entorn, i com funciona aquesta màquina exactament. Ens interessem pel lloc precís del cervell, i quina és la part més important del cervell. Així que hem estat observant això. La interacció dels gens, el que s'anomena efectes epigenètics, el dany cerebral i l'ambient. i com estan relacionats. I com s'acaba sent un psicòpata i un assassí depèn del lloc on es troba el dany. És una cosa programada de manera molt precisa. Així es configuren diferents tipus de psicòpates.

A això anem. I aquí el tenim, només per donar-vos el patró. El patró és que aquesta gent, cadascun dels que vaig investigar, el que era un assassí, un assassí en sèrie, tenia dany en el còrtex orbital. El qual es troba exactament sobre els ulls, a les òrbites, i també a la part interior del lòbul temporal. Aquest era el patró que tots presentaven, però tots eren una mica diferents també. Tenien altres tipus de dany cerebral. L'element clau és l'efecte de gens de violència rellevants, com el gen MAO-A.

I hi ha una variant d'aquest gen que es troba a la població normal. Alguns de vosaltres el teniu. Està relacionat amb el sexe. Es troba en el cromosoma X. Conseqüentment només el pot transmetre la mare. I de fet, probablement és la raó per la qual en la seva majoria són homes els que són assassins psicòpates o són molt agressius. Perquè una nena pot obtenir un gen X del pare i un altre gen X de la mare, el que fa que quedi com diluït. Però un nen només pot rebre el cromosoma X de la mare.

Així és com s'hereta de mare a fill. I té a veure amb massa serotonina en el cervell durant el desenvolupament. La qual cosa és realment interessant perquè la serotonina se suposa que calma i relaxa. Però si tens aquest gen, a l'úter el teu cervell es banya en serotonina. I per això el cervell s'hi torna insensible. I ja no funciona posteriorment.

He donat aquesta mateixa xerrada a Israel, tot just l'any passat. I té algunes conseqüències. Teòricament, el que significa és que per a que aquest gen s'expressi de forma violenta, molt aviat, abans de la pubertat, s'ha d'experimentar alguna cosa veritablement traumàtica, no una mica d'estrès ni que et peguin o alguna cosa així. Sinò veure violència de veritat, o veure-s'hi embolicat, en 3D. Oi? Així és com funciona és sistema de neurones mirall.

Doncs, si tens aquest gen, i veus molta violència en una determinada situació, és la recepta per al desastre, el desastre absolut. I el que crec que pot passar en aquestes àrees del món, on la violència és constant, és que acabem tenint generacions de nens que estan veient tota aquesta violència. I si fos una nena jove, en algun lloc violent, ja sabeu, de 14 anys, i volgués trobar parella buscaria algun tio dur que em protegís. Bé, el problema és que això tendeix a concentrar aquests gens. I ara nois i noies els hereten. Per tant, crec que després de diverses generacions, i aquí està el quid, realment tenim un barril de pólvora.

Aquesta és la idea. Però llavors la meva mare em va dir: "He sentit que vas parlant sobre assassins psicòpates. I ho fas com si vinguessis d'una família normal." Vaig dir: "De què dimonis parles?" Llavors em va explicar coses sobre el nostre propi arbre familiar. Li va tirar la culpa a la família del meu pare, és clar. Aquest era un d'aquests casos, perquè no hi havia violència en la seva ascendència. Però sí en la dels meu pare.

Bé, em va dir: "Hi ha bones i males notícies. Un dels teus cosins és Ezra Cornell, fundador de la Universitat Cornell. Però la mala notícia és que Lizzi Borden també és cosina teva

Li vaig dir: "D'acord, i què?"

Em va dir: "No, és pitjor, llegeix aquest llibre".

I aquí està "Assassinada estranyament" i és el seu llibre històric. I el primer assassí d'una mare per un fill va ser el meu re-re-re-re-re-rebesavi. D'acord, així que aquest és el primer cas de matricidi. És un llibre molt interessant, perquè tracta de judicis de bruixes, i com la gent pensava en aquells dies.

Però no acaba aquí. Hi havia set homes més en la família del meu pare, els Cornell, que eren tots assassins. D'acord, parem un momentet. (Rialles) Perquè el meu pare mateix, i els meus tres oncles, a la Segona Guerra Mundial eren objectors de consciència, uns gatets. Però un cop de tant en tant, com Lizzi Borden, unes tres vegades cada segle, i ara és el nostre torn. (Rialles)

Aixina que la moralitat és: la gent en cases de vidre no hauria de llençar pedres. Però això és el més probable. (Rialles) Hem d'actuar. Ara, els nostres fills ho saben, I tots ells semblen estar bé. Però els nostres nets estaran una mica preocupats. Així que he començat a fer tomografies a tothom de la meva família. (Rialles) Vam començar a fer tomografies, electroencefalogrames i anàlisis genetics per veure on són les males notícies. Per ara, l'única persona, resulta que un fill i una filla, germans, no es portaven bé l'un amb l'altre. Encara que els seus patrons eren idèntics. Tenen el mateix cervell, i el mateix encefalograma. I ara estan tan units com poden estar-ho. Però hi haurà notícies dolentes en algun lloc. I no sabem d'on sorgiran. Aquesta és la meva xerrada. (Rialles)