Jared Diamond sobre perquè les societats col·lapsen

Crec que tots nosaltres hem estat interessats, en un moment o altre, en els romàntics misteris de totes aquelles societats que van col·lapsar, com els clàssics Maies del Yucatán, els habitants de les Illes de Pasqua, els Anasazi, les societats de la Mitja Lluna Fèrtil,  Angkor Wat, el Gran Zimbabwe, etcètera. Durant les últimes dues dècades, els arqueòlegs han demostrat que hi havia problemes medi ambientals relacionats amb molts d'aquests col·lapses del passat. Però també hi ha molts llocs en el món les societats s'han anat desenvolupant durant milers d'anys sense cap símptoma d'un col·lapse seriós, com el Japó, Java, Tonga i Tikopea. Per tant, és evident que hi ha societats en algunes zones que són més fràgils que en d'altres. Com es pot entendre el què fa a algunes societats més fràgils que d'altres? El problema és, òbviament, un tema important respecte a la nostra situació actual, perquè avui en dia també hi ha algunes societats que ja han col·lapsat, com Somàlia i Rwanda i l'ex-Iugoslàvia. També hi ha societats que estan a la vora del col·lapse, com Nepal, Indonèsia i Colòmbia.

Què passa amb nosaltres? Què podem aprendre del passat que ens ajudi a evitar la caiguda o el col·lapse que han patit tantes societats en el passat? Òbviament, la resposta a aquesta pregunta no serà un sol factor. Si algú et diu que hi ha un sol factor pel qual una societat s'ensorra, saps immediatament que és un ignorant. Aquest és un tema complex. Però com podem donar sentit a les complexitats d'aquest assumpte? Mitjançant l'anàlisi de col·lapses de diverses societats, he acabat deduint un esquema de cinc punts: una llista de coses que analitzo i través de la qual intento entendre els col·lapses. Il·lustraré aquestes cinc conclusions a través de l'extinció de la societat Nòrdica de Groenlàndia. Es tracta d'una societat Europea amb arxius literaris, així que sabem bastant sobre la seva vida i les seves motivacions. L'any 984 D.C. els Víkings va anar a Groenlàndia, s'hi van establir i als voltants del 1450 van desaparèixer, la societat va col·lapsar, i van acabar tots morts.

Per què acabaren tots morts? Bé, en el meu esquema de cinc punts, el primer punt és la recerca de l'impacte dels humans sobre el medi ambient: la gent destrueix sense voler els recursos dels quals depenen. I en el cas dels Víkings, ells van provocar, involuntàriament, l'erosió del sòl i la desforestació, que resultà ser un problema crític per a ells perquè necessitaven els boscos per fer carbó i el carbó per fer ferro. Així que van acabar com una societat Europea de l'Edat de Ferro pràcticament incapaç de fabricar el seu propi ferro. El segon punt de la meva llista és el canvi climàtic. El clima es pot tornar més càlid, més fred, més sec o més humit. En el cas dels Víkings a Groenlàndia, el clima es tornà més fred a finals dels 1300s, i especialment durant els 1400s. Però un clima fred no és necessàriament mortal, perquè els Inuit, els esquimals que habitaven Groenlàndia al mateix temps, van sortir-se'n millor que pitjor amb climes més freds. Aleshores, per què no van fer-ho els Nòrdics de Groenlàndia?

El tercer punt a la meva llista són els lligams i el recolzament amistós que es pot aconseguir amb les societats veïnes. I el fet que, si els suport amistós és retirat, aquesta societat pot tornar-se més propensa al declivi. Els Nòrdics de Groenlàndia van establir lligams comercials amb Noruega, el seu país d'orígen, i aquest comerç es va reduir perquè Noruega es va afeblir, en part, perquè el mar entre Groenlàndia i Noruega es va gelar.

El quart punt en la meva llista són les relacions amb societats hostils. En el cas dels Nòrdics a Groenlàndia, els hostils van ser els Inuit, els esquimals que habitaven Groenlàndia, amb qui els Nòrdics van començar malament. I sabem que els Inuit van matar Nòrdics, i encara potser més important, sabem que els Inuit podrien haver bloquejat l'accés als fiords més exteriors que els Nòrdics necessitaven per caçar foques durant els moments crítics de l'any.

I finalment, el cinquè punt en la meva llista és la situació políticoeconòmica i els factors socials i culturals que fan la societat més o menys probable de percebre i resoldre els seus problemes mediambientals. En el cas dels Nòrdics a Groenlàndia els factors culturals que van dificultar-los la resolució els seus problemes van ser: els seus compromisos vers una societat cristiana que invertia desmesuradament en catedrals, el fet de ser una societat de caràcter jeràrquic i competitiva i el seu menyspreu pels Inuits, dels qui es van negar a aprendre. Així és com l'esquema de cinc punts resulta rellevant per explicar el col·lapse i la extinció dels Nòrdics de Groenlàndia.

Què passa amb la societat d'avui en dia? Durant els darrers cinc anys, he estat portant la meva dona i els meus fills al Sud-oest de Montana, on vaig hi vaig treballar quan era adolescent a la collita de fenc. I Montana, a primera vista, sembla l'entorn més idíl·lic dels Estats Units. Però si es grata la superfície, es veurà que Montana pateix greus problemes. Seguint la mateixa llista de punts: impactes dels humans en el medi ambient. Sí, de forma aguda. Els problemes tòxics dels residus miners han causat milers de milions de dòlars de pèrdues en danys. Els problemes de control de males herbes causen pèrdues a Montana prop de 200 milions de dòlars l'any. Montana ha perdut les zones agrícoles a causa de la salinització, dels problemes de la gestió dels boscos i per problemes d'incendis forestals. El segon element de la meva llista: el canvi climàtic. Sí, a Montana el clima s'està escalfant i tornant més sec, però Montana depèn especialment de l'agricultura de regadiu provinent de la neu acumulada i, a mesura que aquesta es fon, per exemple a mesura que les glaceres del Glacier National Park desapareixen, això es converteix en una mala notícia per a l'agricultura de regadiu de Montana.

El tercer punt de la meva llista: són les relacions amb veïns amistosos que poden ajudar al manteniment de la societat. Avui en dia, més de la meitat dels ingressos de Montana no són generats a Montana, sinó que arriben de fora de l'estat: la transferència de pagaments de la seguretat social, les inversions, etcètera, cosa que fa a Montana vulnerable a la resta dels Estats Units.

Quart: les relacions amb les societats hostils. Els habitants de Montanans tenen els mateixos problemes que la resta dels nord-americans al ser sensibles als problemes creats per enemics estrangers, que afecten al nostres subministraments de petroli, i els atacs terroristes. I finalment, l'últim punt en la meva llista: la qüestió de com les actituds polítiques, econòmiques, socials i culturals intervenen en tot això. Els habitants de Montana han mantingut uns valors, des de fa molt temps, que semblen estar interferint amb la resolució dels seus propis problemes. La profunda devoció per l'explotació forestal, la mineria i l'agricultura, i la no regulació governamental. Valors que han funcionat bé en el passat però no semblen estar funcionant bé avui en dia.

Per tant, estic estudiant aquestes qüestions de col·lapses per a moltes de les societats del passat i per a algunes del present. Podem extreure'n algunes conclusions generals? En certa manera, igual que la dita de Tolstoi sobre que cada matrimoni infeliç és diferent, cada col·lapse d'una societat o en perill d'extinció és diferent, tots tenen detalls diferents. Però no obstant, hi ha certs trets en comú que sorgeixen d'aquestes comparacions de les societats del passat que van col·lapsar o no i les societats d'avui en dia amenaçades. Un interessant tret comú té a veure, en molts casos, amb la rapidesa del col·lapse després que una societat arriba al seu punt àlgid. Hi ha moltes societats que no s'enfonsen gradualment, sinó que creixen, s'enriqueixen i es fan més poderoses, després, en un curt període de temps, en poques dècades després del seu punt àlgid, s'ensorren. Per exemple, els clàssics Maies del Yucatán va començar a ensorrar-se al començament del 800s, literalment unes dècades després que els Maies construïssin els seus monuments més importants i que aconseguissin

la seva població més nombrosa. O el col·lapse de la Unió Soviètica que va tenir lloc un parell de dècades, potser una dècada després, de l'època en què la Unió Soviètica assolí el seu major esplendor. Una analogia seria el creixement dels bacteris en una placa de petri. Aquests col·lapses són ràpids, sobretot quan hi ha un desajust entre els recursos disponibles i el consum dels recursos, o bé un desequilibri econòmic entre les despeses i potencial econòmic. En una placa de petri, els bacteris creixen. Suposem que dupliquen el seu nombre cada generació, i cinc generacions abans de la fi la placa de petri és 15/16s buida, a continuació, la propera generació té ¾rts de la placa buida i a la següent generació està mig buida. Una generació després d'estar mig buida la placa de petri encara encara està plena. No hi ha més menjar i els bacteris han col·lapsat. Per tant, és un tret característic que les societats s'ensorrin molt poc temps després d'haver arribat al seu cim del seu poder.

El que significa, per dir-ho matemàticament, és que si et preocupa una societat d'avui, no t'has de fixar en el valor de la funció matemàtica, la riquesa en sí mateixa, sinó que has de buscar a la primera i la segona derivades de la funció. Això és un característica general. Un segon tema important és que hi ha molts, sovint subtils, factors medi ambientals que fan que algunes societats siguin més fràgils que d'altres, i molts d'aquests factors no es coneixen prou bé. Per exemple, com és que en el Pacífic, dels centenars d'illes del Pacífic, va ser l'Illa de Pasqua la que es va convertir en el cas més devastador de total desforestació? Resulta que hi havia uns nou factors medi ambientals, alguns més subtils que d'altres, que estan anaven en contra de dels habitants de l'Illa de Pasqua, i es tracta, entre d'altres, de precipitació de tefra volcànica, de la latitud, de la pluja. Potser el més subtil de tots és que resulta que una gran aportació de nutrients que protegeix els medi ambient de les illes del Pacífic prové de la precipitació de pols continental provinent d'Àsia central. L'Illa de Pasqua, d'entre totes les illes del Pacífic, té la menor entrada de pols provinent d'Àsia per al restabliment de la fertilitat del seu sòl. Però aquest és un factor que no vam descobrir fins al 1999.

Per tant, algunes societats, per subtils motius medi ambientals, són més fràgils que d'altres. I finalment, una altra generalització. Ara estic impartint un curs a la UCLA, als estudiants d'UCLA, sobre tots aquests col·lapses de les societats. El que realment preocupa els meus estudiants és com és possible que aquestes societats no s'adonessin del què estaven fent? Com pot ser que els habitants de l'Illa de Pasqua desforestessin el seu entorn? Què van dir quan van tallar l'última palmera? Que no veien el què estaven fent? Com pot ser que les societats no percebessin el seu impacte sobre el medi ambient i s'aturessin a temps? I jo esperaria que si la civilització humana perdura, llavors potser durant el proper segle, la gent es preguntarà com pot ser que la gent d'avui en dia al 2003 no veiessin les obvietats que estaven fent i prenguessin mesures correctores? Sembla increïble en el passat. En el futur semblarà increïble el que estem fent avui. I així he estat tractant de desenvolupar un conjunt de consideracions jeràrquiques sobre perquè les societats no aconsegueixen resoldre els seus problemes. Per què no se n'adonen dels problemes, o si els perceben, per què no els afronten? O, si els afronten, per què no aconsegueixen solucionar-los?

Esmentaré només dues generalitzacions en aquesta matèria. L'arrel del problemes, que fan el col·lapse probable, és l'existència d'un conflicte d'interessos entre  les decisions a curt termini preses per les elits minoritàries i els interessos del conjunt de la societat a llarg termini, sobretot si les elits són capaces de blindar-se de les conseqüències de les seves pròpies accions. El que és bo a curt termini per a l'elit és dolent pel conjunt de la societat, hi ha un risc real de que l'elit faci coses que farien ensorrar-se la societat en el llarg termini. Per exemple, entre els Nòrdics de Groenlàndia, una societat amb rang competitius, el que realment volien els caps és tenir més seguidors, més ovelles i més recursos per superar als cabdills veïns. I això va portar als cabdills a fer el que s'anomena el flagell de la terra: la sobreexplotació del sòl, condemnant als agricultors a la dependència. I això va fer que els cabdills fossin poderosos a curt termini, però va donar lloc al col·lapse de la societat a llarg termini.

Els mateixos temes dels conflictes d'interessos són greus als Estats Units d'avui. Sobretot perquè els que prenen decisions als Estats Units són capaços, tot sovint, d'aïllar-se de les conseqüències vivint en complexes emmurallats, bevent aigua embotellada, etcètera. I durant els darrers dos anys s'ha fet evident que les elits en el món dels negocis han entès, de forma encertada, que poden millorar els seus interessos a curt termini mitjançant accions que són bones per a ells però són dolentes pel conjunt de la societat, com la fallida d'uns mil milions de dòlars d'Enron i d'altres empreses. Ells són conscients que aquestes coses que són bones per a ells a curt termini, tot i que són dolentes per la societat a llarg termini. Així doncs, aquesta és una conclusió general sobre perquè les societats prenen males decisions: els conflictes d'interessos.

I l'altra generalització que vull esmentar és que és especialment complicat per a una societat prendre, “bones decisions” quan hi ha un conflicte entre els valors fermament arrelats que són bons en moltes circumstàncies però són dolents en d'altres. Per exemple, els Nòrdics de Groenlàndia es van mantenir units durant quatre segles i mig en aquest difícil entorn gràcies al seu compromís comú amb la religió i per la seva forta cohesió social. Però aquestes dues coses: compromís amb la religió i forta cohesió social, també els va dificultar el fet de canviar al final i aprendre dels Inuit. O avui, Austràlia. Una de les coses que ha permès a Austràlia sobreviure en aquest enclavament remot de la civilització europea durant 250 anys ha estat la seva identitat Britànica. Però avui en dia, el seu compromís amb la identitat Britànica està fent un mal servei als Australians en la seva necessitat d'adaptar-se a la seva situació a Àsia. Per tant, és particularment difícil canviar de rumb quan les coses que et  causen problemes són també les coses que són la font de la teva fortalesa.

Quina serà la conclusió d'avui? Bé, tots coneixem les dotzenes de bombes amb temporitzador que existeixen en el món modern. Bombes amb temporitzador que tenen fusibles d'unes poques dècades, tots elles no tenen més de 50 anys, i qualsevol d'elles pot acabar amb nosaltres. Les bombes amb temporitzador de l'aigua, del sòl, del canvi climàtic, d'espècies invasores, el sostre de la fotosíntesi, els problemes de població, les substàncies tòxiques, etcètera. I així fins una dotzena. I mentre aquestes bombes amb temporitzador no tenen un temporitzador de més de 50 anys, a la majoria d'elles els hi resten només unes dècades, en alguns llocs encara els hi queda molt menys temps. Al ritme que portem avui en dia, les Filipines perdran tots els seus recursos forestals en un termini de cinc anys. I a les illes Salomó els hi resta només un any per acabar de perdre tots els boscos de fusta per tallar que són el seu principal producte d'exportació. I això serà espectacular per la economia de les illes Salomó. La gent sovint em pregunta, Jared, quina és la cosa més important que hem de fer respecte els problemes de medi ambient al món? I la meva resposta és que la cosa més important que hem de fer és oblidar-nos de que hi ha una sola cosa que és la més important que hem de fer. En canvi, hi ha dotzenes de coses que podrien acabar amb nosaltres. I hem d'aconseguir-les totes perquè si en resolem 11, però si fracassem en la 12ª tindrem un problema. Per exemple si resolem els nostres problemes de l'aigua, del sòl i la població però no resolem el problema de les substàncies tòxiques, aleshores tindrem un problema.

La qüestió és que el nostre rumb actual és un rumb insostenible, el que significa, per definició, que no pot mantenir-se. I el resultat és s'obtindrà en unes poques dècades. Això vol dir que aquells de nosaltres en aquesta sala que tenen menys de 50 o 60 anys veuran com es resolen aquestes paradoxes i aquells de nosaltres que tenim més de 60 anys pot ser que no ho vegem. Però els nostres fills i els nostres néts probablement si que podran veure-ho. La solució s'haurà d'assolir d'una de les següents dues maneres: o bé resolem els problemes d'insostenibilitat dels fusibles temporals de forma agradable i triant nosaltres mateixos les accions correctores o bé aquests conflictes es resoldran d'una forma gens agradable i aliena al nostre control, és a dir, mitjançant guerres, malalties o fam. Però el que és segur és que el nostre rumb insostenible es resoldrà d'una manera o una altra en poques dècades. En altres paraules, com que el tema d'aquestes xerrades són les opcions, nosaltres tenim una elecció. Significa això que ens hem de sentir aclaparats i ser pessimistes? Jo n'extrec la conclusió contrària.

El grans problemes als que s'enfronta el món avui en dia no són coses fora del nostre abast en absolut. La nostra gran amenaça no és un asteroide a punt d'estavellar-se contra nosaltres, que és una cosa que no podem evitar. En comptes d'això, les principals amenaces a les que ens enfrontem avui en dia són problemes generats per nosaltres mateixos. I així com nosaltres hem generat els problemes també nosaltres els podem resoldre. I això, per tant, vol dir que està totalment a les nostres mans el poder de fer front a aquests problemes En concret, què és el que podem fer? Per a tot aquells de vosaltres que estigueu interessats en aquestes opcions, hi ha moltes coses que podeu fer. Hi ha moltes coses que no entenem i que hem d'entendre. I hi ha moltes coses que ja entenem però que no estem fent i hauríem de de començar a fer. Gràcies. (Aplaudiments)