Harvey Fineberg: Estem preparats per a la neoevolució?

Els agradaria ser millors del que són? Suposin que els digués que, amb només uns pocs canvis als seus gens, podrien obtindre una memòria més bona... més precisa, més exacta i més ràpida O potser els agradaria trobar-se en millor forma, més forts, tenir més resistència. Els agradaria ser més atractius i segurs de sí mateixos? I què trobarien de viure més temps amb bona salut? O tal vegada siguin d'aquelles persones que sempre van voler ser més creatius. Què els agradaria més? Què els agradaria, si només poguessin triar una cosa? (membre de l'audiència: Creativitat) Creativitat. Quantes persones triarien creativitat? Aixequin les mans. Anem a veure. Uns pocs. Probablement perquè aquí s'hi troba gent creativa. Això està molt bé. Quants optarien per la memòria? Uns pocs més. Què hi ha de la forma física? Uns pocs menys. I què tal la longevitat? Ah, la majoria. Això em fa sentir molt bé com a metge. Si poguessin tenir alguna d'aquestes coses el món podria ser molt diferent. Només és imaginació? O potser és possible?

L'evolució ha estat un tòpic perenne aquí, a TED Conference però avui jo vull donar-lis una visió mèdica sobre el tema El gran genetista del segle XX T.G. Dobzhansky, que també era un combregant de l'Esglèsia Ortodoxa Russa, va escriure una vegada un assaig que titulà "Res té sentit en biologia excepte a la llum de l'evolució" Ara, si vostès són el tipus de persona que no accepten l'evidència de l'evolució biològica aquest seria un bon moment per apagar els audiòfons, treure els seus dispositius de comunicació personal... Els dono permís... i potser donar unaltra ullada al llibre de kathryn Schultz "Estar equivocat" perquè res en la resta d'aquesta xerrada tindrà sentit per a vostès (Rialles) Però si accepten l'evolució biològica, considerin això: Es tracta només del passat, o és sobre el futur? S'aplica als altres, o s'aplica a nosaltres?

Aquesta és una altra mirada a l'arbre de la vida. En aquesta imatge, he posat un arbust amb un centre que es ramifica en totes les direccions, perquè si vostès es fixen en les vores de l'arbre de la vida, cadascuna de les espècies existents a les puntes de les branques ha tingut èxit en termes evolutius: ha sobreviscut; ha demostrat que està adaptada al seu ambient. La part humana d'aquesta branca, condueix a un extrem, és, per descomptat, aquella en la que estem més interessats. Nosaltres procedim d'un ancestre comú amb els moderns ximpanzès fa entre 6 i 8 milions d'anys. En aquest interval, han existit tal vegada 20 o 25 espècies diferents d'homínids. Algunes han arribat i s'han anat. Nosaltres hem estat aquí des de fa uns 130.000 anys Podria semblar que estem molt enfora d'altres parts d'aquest arbre de la vida però, en realitat, majoritàriament la maquinària bàsica de les nostres cèl·lules és més o menys la mateixa.

Se n'adonen que podem aprofitar i controlar la maquinària d'un bacteri comú per produir la proteïna de la insulina humana que es fa servir per tractar la diabetis? No és com la insulina humana; però és la mateixa proteïna, químicament indiferenciable, de la que surt dels vostres pàncrees. I parlant de bacteris, Se n'adonen que cada un de nosaltres transporta en els seus intestins més bacteris que cèl·lules hi ha a la resta del nostre cos? Potser 10 vegades més. Em refereixo a què pensin, quan Antonio Damasio els pregunta per la seva pròpia imatge, vostès pensen amb els bacteris? El nostre intestí és un ambient meravellosament hospitalari per a aquests bacteris És càlid, és fosc, és humit, és molt acollidor. I vostès els hi proporcionen tots els nutrients que podrien voler sense esforç per part seva. És una vida fàcil pels bacteris, amb la interrupció ocasional d'una inesperada carrera obligada cap a la sortida. Però d'altra banda, vostès són un meravellós entorn per als bacteris, de la mateixa manera que ells són essencials per a la vostra vida. Ells ens ajuden en la digestió dels nutrients essencials. I també protegeixen contra determinades malalties.

Però què passarà en el futur? Estem en una mena d'equilibri evolutiu com a espècie? O, estem destinats a convertir-nos en alguna cosa diferent... una cosa potser millor adaptada al medi ambient? Ara anem a fer una passa enrere en el temps fins el Big Bang, fa 14 mil milions d'anys... la Terra, el sistema solar, fa uns 4.500 milions d'anys... els primers senyals de protovida, tal vegada fa tres o quatre mil milions d'anys a la Terra... els primers organismes pluricel·lulars, potser fa 800 o 1000 milions d'anys... i després l'espècie humana, apareixent finalment en els darrers 130.000 anys. En aquesta vasta simfonia inconclusa de l'Univers, la vida en la Terra és com un breu compàs; el regne animal, com un sol compàs; i la vida humana, una petita nota de gràcia. Això érem nosaltres. I també era la part entretinguda d'aquesta xerrada, així que espero que ho hagin gaudit.

(Rialles)

Quan jo vaig ser un estudiant de primer any a la universitat, vaig rebre la meva primera classe de biologia. Vaig quedar fascinat per l'elegància i la bellesa de la biologia. Em vaig enamorar del poder de l'evolució, i em vaig adonar d'una cosa molt fonamental: en la major part de l'existència de la vida en organismes unicel·lulars, cada cèl·lula simplement es dividia, i tota l'energia genètica d'aquella cèl·lula es passava a les cèl·lules filles. Però en el moment en què els organismes pluricel·lulars apareixen les coses comencen a canviar. La reproducció sexual entra en escena. I molt important: amb l'aparició de la reproducció sexual que passa el genoma, la resta del cos es torna prescindible. De fet, es podria dir que la inevitabilitat de la mort dels nostres cossos entra en el temps evolutiu al mateix moment que la reproducció sexual.

Els he de confessar que quan era estudiant universitari pensava, bé, sexe/mort, sexe/mort, mort per sexe... semblava prou raonable en aquell moment, però amb cada any que passava, cada vegada tenia més dubtes. Vaig arribar a entendre els sentiments de George Burns, que encara actuava a Las Vegas ben entrat dins els 90 anys. I una nit, toquen la porta de la seva habitació de l'hotel. Ell obre la porta. Es troba davant d'ell una magnífica ballarina lleugera de roba. El mira i li diu: "Estic aquí per supersexe" "Això està bé", diu George, "Triaré la sopa."

(Rialles)

Em vaig adonar com a metge que jo estava treballant cap a un objectiu que era diferent de l'objectiu de l'evolució... no necessàriament contradictori, sino diferent. Jo tractava de conservar el cos. Volia que ens mantinguéssim saludables. Volia restaurar la salut des de la malaltia. Volia que tinguéssim unes vides més llargues i saludables. L'evolució consisteix en passar el genoma a la pròxima generació; adaptant-se i sobrevivint generació rere generació. Des d'un punt de vista evolutiu vostès i jo som com cohets propulsors dissenyats per enviar la càrrega genètica al següent nivell orbital i després caure al mar. Crec que tots podem entendre el sentiment que Woody Allen va expressar quan va dir, "Jo no vull aconseguir la immortalitat a través del meu treball. La vull aconseguir a través de no morir".

(Rialles)

L'evolució no necessàriament afavoreix el que viu més. No afavoreix necessàriament el més gran o el més fort o el més ràpid, i ni tan sols el més intel·ligent. L'evolució afavoreix les criatures més ben adaptades al seu medi ambient. Aquesta és l'única prova de la supervivència i l'èxit. Al fons de l'oceà, els bacteris que són termòfils i poden sobreviure al calor dels sortidors termals que podrien produir, si els peixos estiguessin allí, peix cuinat al buit, no obstant això, han aconseguit fer que sigui un entorn acollidor per a ells.

Llavors què significa això, quan mirem cap enrere el que està succeïnt en l'evolució i pensem de nou en el lloc dels humans en l'evolució, sobretot quan mirem endavant cap a la fase següent? Jo diria que hi ha moltes possibilitats. La primera és que no evolucionem. Hem assolit una mena d'equilibri. I el raonament subjacent seria que mitjançant la medicina, en primer lloc, hem sabut conservar una gran quantitat de gens que d'altra manera haurien estat descartats i eliminats de la població. I en segon lloc, nosaltres com a espècie, hem configurat el nostre medi ambient per a què s'adapti a nosaltres així com nosaltres ens adaptem a ell. I per cert, migrem, circulem, i ens mesclem tant que ja no és possible tenir l'aïllament necessari per a què es doni l'evolució.

Una segona possibilitat és que es produeixi una evolució de tipus tradicional, natural, imposada per les forces de la natura. I l'argument en aquest cas seria que les rodes de l'evolució molen poc a poc però són inexorables. I pel que fa a l'aïllament, quan nosaltres com a espècie colonitzem planetes distants, allà hi haurà l'aïllament i els canvis ambientals que podrien produir evolució de forma natural.

Però hi ha una tercera possibilitat, una possibilitat atractiva, fascinant i aterridora. Jo l'anomeno neoevolució... la nova evolució que no és simplement natural, sino guiada i triada per nosaltres com a individus en les decisions que nosaltres prendrem. Ara, com podria passar això? Com podríem arribar a fer això? Primer considerem la realitat de què moltes persones avui, en algunes cultures, estan prenent decisions pel que fa a la seva descendència. En algunes cultures, estan triant tenir més homes que dones. No és una cosa necessàriament bona per a la societat però és el que es tria a nivell individual i familiar.

Pensin també que si fos possible poder triar no només el sexe de la seva descendència, sinó, al seu propi cos fer els ajustaments genètics per a curar o prevenir malalties. I si poguéssim fer els canvis genètics per a eliminar la diabetis o l'Alzheimer o reduir el risc de càncer o eliminar l'apoplexia? No voldrien fer aquests canvis en els seus gens? Si mirem cap al futur aquest tipus de canvis seran cada vegada més possibles.

El projecte Genoma Humà va començar en 1990, i va durar 13 anys. Va costar 2.700 milions de dòlars. A l'any següent d'haver acabat, en 2004, es podia fer la mateixa feina per 20 milions de dòlars en 3 o 4 mesos. Avui, es pot obtenir una seqüència completa dels 3.000 milions de parells de bases del genoma humà a un cost proper als 20.000 dòlars i en cosa d'una setmana. No falta molt perquè es faci realitat el genoma humà per 1.000 dòlars, i estarà cada vegada més a l'abast de tothom. Fa just una setmana l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria atorgà el seu premi Draper a Francis Arnold i Willem Stemmer, dos científics que desenvoluparen tècniques de manera independent per a fer que el procés evolutiu natural funcioni més ràpid i condueixi a proteïnes desitjables de manera més eficient; el que Francis Arnold anomena "evolució dirigida". Fa un parell d'anys, el premi Lasker va ser atorgat al científic Shinya Yamanaka per la seva investigació en la qual va prendre una cèl·lula adulta de la pell, un fibroblast, i manipulant-li només quatre gens induí a aquella cél·lula a què tornés a ser una cèl·lula mare totipotent... una cèl·lula capaç, en potència, de convertir-se en qualsevol cèl·lula del cos.

Aquests canvis estan arribant. La mateixa tecnologia que ha produït la insulina humana en bacteris pot fabricar virus que no només ens protegiran d'ells mateixos sino que induiran immunitat contra altres virus. Ho creguin o no hi ha un assaig experimental en curs amb el vaccí contra la influença cultivada en cèl·lules d'una planta de tabac. Poden imaginar alguna cosa bona que surti del tabac?

Això ja és realitat avui i en el futur serà cada vegada més possible. Imaginin aleshores només dos altres petits canvis: Poden canviar les cèl·lules dels seus cossos però i si poguessin canviar les cèl·lules de la seva descendència? I si poguessin canviar l'esperma i els òvuls, o canviar l'òvul acabat de fecundar, i donar als seus fills una millor oportunitat d'una vida més sana, eliminar la diabetis, eliminar l'hemofília, reduir el risc de càncer? Qui no vol fills més sans? I després, aquesta mateixa tecnologia analítica, aquest mateix motor de la ciència que pot produir els canvis per a prevenir malalties ens permetrà també adoptar superatributs hipercapacitats... una millor memòria. Per què no tenir l'enginy d'un Ken Jennings sobre tot si es pot augmentar amb la pròxima generació de la màquina Watson? Per què no tenir la ràpida contracció muscular que els permetrà córrer més ràpid i més temps? Per què no viure més temps? Això serà irresistible.

I quan estiguem en condicions de passar-ho a la pròxima generació i puguem adoptar els atributs que vulguem haurem convertit l'evolució d'abans en la neoevolució. Agafarem un procés que normalment pot necessitar 100.000 anys, i el podrem comprimir fins a 1.000 anys... i tal vegada passi dins dels pròxims 100 anys. Aquestes són eleccions que els seus néts, o els néts dels seus néts, tindran davant ells. Utilitzarem aquestes opcions per fer una societat millor, que tingui més èxit,que sigui més amable? O bé, anem a triar de manera selectiva diferents atributs que volem per a alguns de nosaltres però no per als altres? Anem a construir una societat que sigui més avorrida i uniforme o més robusta i versàtil? Aquestes són els tipus de preguntes a les que ens haurem d'enfrentar.

I la més profunda de totes, serem mai capaços de desenvolupar la saviesa, i heretar la saviesa, que necessitarem per prendre aquestes decisions amb saviesa? Per bé o per mal, i abans del que es podria pensar, aquestes opcions dependran de nosaltres.

Gràcies.

(Aplaudiments)