Erin McKEan redefineix el diccionari

Bé, algú de vosaltes ha consultat mai aquesta paraula? Vull dir, en un diccionari? (Rialles) Sí, és el que em pensava. Què em dieu d'aquesta? Aquí, us ho mostraré: Lexicografia: pràctica de compilar diccionaris. Fixeu-vos -- som molt específics. Aquesta paraula "compilar." El diccionari no està esculpit en una peça de granit, en un tros de roca. Està fet de multitud de miques. És lleugerament discret -- s'escriu D-I-S-C-R-E-T -- trossos. I aquests trossos són paraules.

Un dels avantatges de ser una lexicògrafa -- a part d'aconseguir venir al TED -- és que arribes a dir paraules realment divertides, com ara lexicogràfic. Lexicogràfic té aquesta gran pauta -- es diu doble dàctil. I només per dir doble dàctil, he fet que l'agulla detectora de friquis entri en la zona vermella. Però "lexicogràfic" té la mateixa estructura que "terrabastall" No? És una paraula maca de dir, i aconsegueixo dir-la molt. Ara, un dels desavantages de ser una lexicògrafa és que la gent normalment no té una imatge del diccionari diguem càlida, carinyosa, acollidora. No és veritat? Ningú abraça els seus diccionaris. Però el que la gent realment sovint pensa sobre el diccionari és, pensen més aviat alguna cosa així. Perquè ho sabeu, no tinc un xiulet lexicogràfic. Però la gent es pensa que la meva feina és permetre a les bones paraules fer aquesta difícil volta a l'esquerra cap dins del diccionari, i mantenir les paraules dolentes fora.

Però el tema és, que jo no vull ser un guàrdia de trànsit. Per començar, no m'agraden els uniformes. i a més -- decidir quines paraules són bones i quines són dolentes en realitat no és gaire fàcil. I no és gaire divertit. I quan algunes parts de la teva feina no són fàcils o divertides, tendeixes a buscar una excusa per no fer-les. Així que si hagués de pensar en alguna mena d'ocupació com a metàfora de la meva feina, preferiria ser un pescador. Vull llençar la meva gran xarxa dins el profund oceà blau de l'anglès i veure quines criatures meravelloses puc arrossegar des del fons. Però per què vol la gent que dirigeixi el trànsit, quan jo preferiria anar a pescar? Bé, jo li dono la culpa a la reina. Per què culpo la reina? Bé, en primer lloc, li dono la culpa perquè és divertit. Però en segon lloc, culpo la reina perquè els diccionaris realment no han canviat.

La nostra idea del que és un diccionari no ha canviat des del seu regnat. L'única cosa que a la reina Victòria no li faria gràcia dels diccionaris moderns és que hem inclòs la paraula que comença per F, cosa que ha succeït als diccionaris americans des de 1965. Així, que aquí tenim aquest noi, oi? Era victoriana. James Murray, primer editor del Diccionari d'Anglès d'Oxford. Jo no tinc aquell barret. Tant de bo el tingués. Ell és de debò responsable per molt del què considerem modern en els diccionaris d'avui. Quan algú que té aquesta pinta -- amb aquest barret -- és la cara de la modernitat, tens un problema. I així, en James Murray podria obtenir una feina a qualsevol diccionari d'avui. No hi hauria virtualment cap corba d'aprenentatge.

I és clar, alguns de nosaltres diem: Ordinadors! Ordinadors! Què dieu dels ordinadors? El tema amb els ordinadors és -- m'encanten els ordinadors. Vull dir, sóc tota una friqui, m'encanten els ordinadors. Faria una vaga de fam abans que deixar que em treguessin el Google Book Search. Però els ordinadors no fan gaire més cosa que accelerar el procés de compilar diccionaris. No canvien el resultat final. Perquè el que un diccionari és, és un disseny victorià barrejat amb una mica de propulsió moderna. És "steampunk" [propi d'un subtipus de ciència ficció]. El que tenim és un velocípede elèctric. Veieu, tenim un disseny victorià amb motor. El disseny no ha canviat.

I bé, què passa amb els diccionaris en línia, oi? Els diccionaris en línia han de ser diferents. Aquest és el Diccionari en línia d'Anglès Oxford, un dels millors diccionaris en línia. Aquesta és la meva paraula favorita, per cert: Erinaci: pertanyent a la família de l'eriçó; de la natura d'un eriçó. Una paraula molt útil. Així que mireu. Els diccionaris en línia ara mateix són paper abocat en una pantalla. És pla. Mireu quants vincles hi ha en l'entrada real: dos! Correcte? Aquests petits botons -- Els he expandit excepte pel diagrama de dates. Així que no està passant gaire cosa aquí. No ni ha gaire "clicabilitat". I de fet, els diccionaris en línia reprodueixen quasi tots els problems dels impresos, excepte per les possibilitats de cerca. I quan millores les possibilitats de cerca, en realitat estàs eliminant l'únic avantatge de la versió impresa, que és la serendípia. La serendípia es produeix quan trobes coses que no estaves buscant perquè trobar el que estaves buscant és tan rematadament difícil.

Així -- (rialles) -- quan t'hi pares a pensar, el que tenim aquí és el problema del final del pernil. Tothom coneix quin és el problema del final del pernil? Una dona està preparant un pernil per a un gran sopar familiar Va a tallar l'extrem final del pernil i llençar-lo, i es mira aquest tros de pernil i es pregunta, "Aquest tros de carn és perfectament comestible. Perquè el llenço?" Va pensar, "Bé, la meva mare sempre ho va fer així." Així que truca la seva mare, i li demana, "Mare, per què tallaves el final del pernil quan cuinaves un pernil? I diu, "No ho sé, la meva mare sempre ho feia!" Així que truquen l'àvia, i l'àvia diu, "La meva cassola era massa petita!" (Rialles)

Així que no és que tinguem bones paraules i males paraules -- el que tenim és una cassola massa petita! Sabeu, el final del pernil és deliciós! No hi ha cap motiu per llençar-lo. Les males paraules -- mireu, quan la gent pensa en un lloc i no el troben al mapa, pensen, "Aquest mapa és dolent!" Quan descobreixen un local nocturn o un bar i no està a la guia, pensen, "Oh, aquest lloc deu estar molt bé! No apareix a la guia". Quan troben una paraula que no està al diccionari, pensen, "Deu ser una paraula incorrecta." Per què? És més probable que sigui un mal diccionari. Per què culpeu el pernil de ser massa gran per a la cassola? Així no aconseguireu un pernil més petit. La llengua anglesa té la grandària que té.

Així que si tens un problema de punta de pernil, i estàs pensant sobre el problema de la punta de pernil, la conclusió a la que et porta és inexorable i contra-intuitiva: el paper és l'enemic de les paraules. Com pot ser? Vull dir, m'encanten els llibres. Realment els adoro. Alguns dels meus millors amics són llibres. Però el llibre no és el millor format pel diccionari. Ara pensaran "Ai, caram. Em treuran els meus preciosos diccionaris en paper?" No. Encara hi haurà diccionaris en paper. Quan van arribar els cotxes -- quan els cotxes van esdevenir el mitjà de transport dominant, no vam aplegar tots els cavalls i els vam disparar. Sabeu, encara hi haurà diccionaris en paper, però no serà el diccionari dominant. El diccionari en forma de llibre no serà l'únic format en què es presentin. I no serà el prototipus de format en què es presentin els dicionaris.

Així que penseu-hi: si teniu una restricció artificial, les restriccions artificials porten a distincions arbitràries i a una visió del món esbiaixada. Què passaria si els biòlegs només poguessin estudiar animals que fan que la gent faci "Ahhh!". No és veritat? Què passaria si féssim judicis estètics sobre animals i només els que consideréssim macos fossin els que podríem estudiar? Sabríem un munt sobre megafauna carismàtica, i no gaire sobre moltes coses. I jo crec que això és un problema. Crec que hauríem d'estudiar totes les paraules, perquè quan penseu sobre paraules, podeu fer expressions belles a partir de parts molt humils. La lexicografia en realitat té molt a veure amb la ciència dels materials. Estem estudiant les toleràncies dels materials que fas servir per construir l'estructura de les teves expressions: la teva parla i la teva escriptura. I sovint quan la gent em diu, "Molt bé -- com sé que aquesta paraula és real?" Pensen, "Bé, si pensem que les paraules són les eines que emprem per construir l'expressió dels nostres pensaments, com podeu dir que els tornavissos són millors que els martells? Com podeu dir que una maça és millor que un martell de bola? Simplement són l'eina justa per una tasca".

I així la gent em diu, "Com sé si una paraula és real?" Sabeu, qualsevol que hagi llegit un llibre infantil sap que l'amor converteix les coses en reals. Si estimeu una paraula, feu-la servir. Això la fa real. Que estigui en el diccionari és una distinció artificial. No fa una paraula més real que qualsevol altre manera. Si estimeu una paraula, es converteix en real. Així que si nosaltres no ens estem preocupant per dirigir el trànsit, si hem transcendit al paper, si ens estem preocupant menys pel control i més per la descripció, llavors podem pensar en la llengua anglesa com si fos aquest preciós mòbil. I cada cop que una d'aquestes petites parts del mòbil canvia, és tocada -- cada cop que toqueu una paraula, que la useu en un nou context, que li doneu una nova connotació, que la verbalitzeu -- feu que el mòbil es bellugui. No l'heu trencat; es troba simplement en una nova posició, i aquesta nova posició pot ser igual de preciosa.

Ara, si ja no ets més un guàrdia de trànsit -- el problema de ser un guàrdia de trànsit és que només pot haver un nombre determinat de guàrdies de trànsit en una intersecció determinada, o si no els cotxes es confonen. No és cert? Pero si el teu objectiu ja no és dirigir el trànsit, sinó potser comptar els cotxes que passen, com més ulls millor. Pots demanar ajuda! Si demanes ajuda, fas més feina. I realment ens cal ajuda. Bibloteca del Congrès: 17 milions de llibres. Dels quals la meitat estan en anglès. Si només un de cada deu d'aquests llibres tingués una paraula que no hi és al diccionari, equivaldria a més de dos diccionaris sencers.

I jo trobo una paraula des-diccionaritzada -- una paraula com "des-diccionaritzat", per exemple -- quasi a cada llibre que llegeixo. I què passa amb els diaris? L'arxiu de diaris es remunta a 1759. 58,1 milions de pàgines de diari. Si només una de cada 100 d'aquestes pàgines contingués una paraula des-diccionaritzada, seria un altre OED [Diccionari d'Anglès d'Oxford] sencer. Això són 500.000 paraules més. Això és -- això és molt. I ni tan sols estic parlant de revistes, no estic parlant de blocs -- i jo trobo més paraules noves a BoingBoing en una setmana de les que trobo al Newsweek o al Time. Hi estan passant moltes coses.

I ni tan sols estic parlant de polisèmia, que és el costum golafre que tenen algunes paraules de prendre més d'un significat. Així, si penseu en la paraula "set" [en anglès] -- pot ser el cau d'un teixó, pot ser un dels plecs en una gorgera isabelina, i hi ha una definició numerada a l'OED. L'OED té 33 definicions diferents numerades per "set". Una paraula petitona, 33 definicions numerades. Una d'elles està simplement etiquetada "significats tècnics diversos". Sabeu què és el que això em diu? Em diu que era divendres a la tarda i algú volia baixar al pub. Això és una evasió lexicogràfica, dir, "significats tècnics diversos."

Així que tenim totes aquestes paraules, i de veritat que necessitem ajuda! I el tema és, que podríem demanar ajudar -- demanar ajuda no és tan difícil. Vull dir, la lexicografia no és tan complicada. Bé, us acabo de donar un munt de paraules i un munt de números, i això és més aviat una explicació visual. Si pensem en el diccionari com si fos un mapa de la llengua anglesa, aquests punts brillants són el que sabem i els punts negres representen on estem a les fosques. Si això fos el mapa de totes les paraules de l'anglès americà, no sabem gaire cosa. I ni tan sols sabem la forma de la llengua. Si això fos el diccionari -- si això fos el mapa de l'anglès americà -- mireu, tenim una idea grumollosa de Florida, i no hi ha Califòrnia! Ens falta Califòrnia a l'anglès americà. No sabem prou, i ni tan sols sabem que ens falta Califòrnia. Ni tan sols veiem que hi ha un buit al mapa.

Així que de nou, la lexicografia no és complicada. Però encara que ho fos, s'estan fent coses complicades per aficionats dedicats avui en dia. Sabeu? No pot ser tan difícil trobar algunes paraules! Així, bastants científics en altres disciplines estan de debò demanant ajuda a la gent, i estan fent una bona feina amb això. Per exemple: hi ha eBird, on els ornitòlegs amateurs poden pujar informació sobre les seves observacions. I llavors els ornitòlegs poden anar i ajudar a seguir poblacions, migracions, etc.

I també està aquest noi, Mike Oates. Mike Oates viu al Regne Unit. És un directiu d'una companyia de galvanitzats. Ha trobat més de 140 cometes. Ha trobat tants cometes, que han posat el seu nom a un cometa. Està més o menys passat Mars -- hi ha una bona tirada. No crec que li facin cap foto en breu. Però ha trobat 140 cometes sense telescopi. Va descarregar les dades del satèl·lit SOHO de la NASA i així és com els va trobar. Si podem trobar cometes sense telescopi, no hauríem de poder trobar paraules?

Ara, ja sabeu on vull anar a parar amb això. Perquè vaig a Internet, que és on tothom va. I Internet és fantàstica per aplegar paraules, perquè Internet està plena de col·leccionistes. I aquest és un fet tecnològic poc conegut sobre Internet, però Internet està en realitat feta de paraules i entusiasme. I paraules i entusiasme casualment és la recepta de la lexicografia. No és fantàstic? Així que hi ha una gran quantitat de llocs realment bons per a recollir paraules ara mateix, però el problema amb algun d'ells és que no són prou científics. Mostren la paraula, però no mostren cap context: D'on ve? Qui la va dir? En quin diari hi era? En quin llibre?

Perquè una paraula és com un artefacte arqueològic. Si no saps la provinença o la font de l'artefacte, no és ciència -- és una cosa maca per mirar-se-la. Així que una paraula sense la seva font és com una flor tallada. Ja sabeu -- és maca per mirar-se-la una estona, però llavors es mor. Es mor massa ràpid. Així que tota aquesta estona he estat dient, "El diccionari, el diccionari, el diccionari, el diccionari." No "un diccionari," o "diccionaris." I això és perquè -- bé, la gent utilitza el diccionari com si representés tota la llengua. Utilitzen el diccionari sinecdòquicament -- i un dels problemes de conèixer una paraula com "sinecdòquicament" és que realment vols una excusa per dir sinecdòquicament. Tota aquesta xerrada ha estat només una excusa per arribar al punt en que pogués dir sinecdòquicament a tots vosaltres. Així que ho sento molt. Però quan utilitzes una part de quelcom -- com el diccionari és una part de la llengua, o una bandera representa els Estats Units, un símbol del país -- llavors l'esteu emprant sinecdòquicament. Però la qüestió és, podríem fer que el diccionari fos tota la llengua. Si aconseguim una paella més gran, llavors podem posar-hi totes les paraules. Podem posar-hi tots els significats. No vol tothom més sentit en les seves vides? I podem fer que el diccionari no sigui només un símbol de la llengua -- podem fer que sigui tota la llengua.

Veieu, el que realment desitjo és que el meu fill -- que fa set anys aquest mes -- vull que ell recordi vagament que aquesta és la forma en què els diccionari solien venir. Aquest és l'aspecte que els diccionaris tenien. Vull que ell pensi en aquest tipus de diccionari com en una cinta de vuit pistes. És un format que va morir perquè no era prou útil. No era el que la gent realment necessitava. I el tema és, que si podem posar totes les paraules, ja no farem una distinció artificial entre bo i dolent, podem realment descriure la llengua com a científics. Podem deixar els judicis estètics per als escriptors i els oradors. Si podem fer això, llavors podré passar-me tot el meu temps pescant i no hauré de fer de policia del trànsit. Moltes gràcies per la vostra atenció.