Eli Pariser: compte amb "les bombolles de filtres" a la xarxa

Mark Zuckerberg, un periodista li feia una pregunta referent al "mur de notícies". El periodista li estava preguntant: "Per què és el "mur" tan important?" I Zuckerberg va dir, "Un esquirol morint davant de ta casa pot ser més rellevant per al teu interès en aquest moment que gent morint a l'Àfrica." I vull parlar sobre com seria una Web basada en eixa idea de rellevància.

Quan estava creixent en una àrea rural a Maine, 'Internet' significava una cosa molt diferent per mi. Significava una connexió amb el món. Significava quelcom per connectar-nos a tots. I estava segur que anava a ser quelcom molt bo per a la democràcia i per a la nostra societat. Però ha aparegut aquest desplaçament respecte a com circula la informació a la xarxa, i que és invisible. I que si no hi estem atents podria ser un problema real. El primer lloc on em vaig adonar d'això va ser en un lloc on passe molt de temps -- la meva pàgina a Facebook. Sóc progressista, ideològicament -- gran sorpresa -- però sempre m'he preocupat per trobar-me amb conservadors. M'agrada escoltar de què parlem; m'agrada veure què enllancen; m'agrada aprendre coses d'ells. I per això em vaig sorprendre el dia que em vaig adonar que els conservadors havien desaparegut del meu mur de Facebook. I el què havia ocorregut era que Facebook estava controlant sobre quins enllaços feia clic, i estava descobrint que, de fet, feia més clics als enllaços dels meus amics progressistes que als enllaços dels meus amics conservadors. I sense preguntar-m'ho, els havia eliminat. Havien desaparegut.

Però Facebook no és l'únic lloc que està fent aquesta mena d'edició algorítmica invisible de la Web. Google també ho està fent. Si jo cerque alguna cosa, i vosaltres cerqueu el mateix, fins i tot ara mateix, simultàniament, podríem obtenir resultats molt diferents. Fins i tot amb la sessió tancada, segons em va dir un enginyer, hi ha 57 senyals que Google té en compte -- des d'allò relacionat amb el tipus d'ordinador en el què esteu fins al tipus de navegador que utilitzeu o on esteu físicament -- i utilitza aquesta informació per confeccionar els resultats de la vostra cerca. Penseu-ho un moment: ja no hi ha un Google estàndar. I el pitjor d'això és que és complicat de veure. No podeu veure la diferència entre els vostres resultats i els de qualsevol altra persona.

Però fa un parell de setmanes, els vaig demanar a un grapat d'amics que cercaren "Egipte" al Google i que m'enviaren en una captura de pantalla del què havien obtingut. Ací podeu veure la captura del meu amic Scott. I aci la del meu amic Daniel. Si les poseu una al costat de l'altra no cal ni que llegiu els enllaços per a observar com de diferents són ambdues pàgines. Però si llegiu els enllaços és realment molt gran la diferència. Daniel no va rebre res relatiu a les protestes d'Egipte en la primera pàgina de resultats de Google. Els resultats de Scott n'estaven plens. I aquesta era la història del dia en aquell moment. Així és com de diferents s'estan convertint aquestos resultats.

I tampoc passa només amb Google i Facebook. Açò és una cosa que està arrasant la web. Hi ha tot un munt d'empreses que estan fent aquest tipus de personalització. Yahoo News, la major web de notícies a Internet, és ara personalitzada -- diferents persones reben diferents notícies. Huffington Post, el Washington Post, el New York Times -- tots juguen amb la personalització d'alguna manera. I açó ens duu molt ràpidament cap a un mon en què Internet ens mostra el que creu que volem veure, però no necessàriament el que necessitem veure. Tal i com va dir Eric Schmidt, "Serà molt complicat per a la gent veure o consumir alguna cosa que no ha estat, d'alguna manera, preparat per a ells."

I jo crec que açò és un problema. I pense que, si unim tots aquestos filtres, si agafem tots aquestos algoritmes, aconseguim el que jo anomene "bombolla de filtres". I la vostra "bombolla de filtres" és el vostre personal i únic univers d'informació en el què viviu en la xarxa. I el que hi ha en la vostra bombolla de filtres depén de qui sou, i depén de què feu. Però la cosa més important és que no decidiu que entra. I més important, no veieu què es queda fora. Un dels problemes de la bombolla de filtres va ser descobert per uns investigadors a Netflix. I quan estaven mirant les cues a Netflix, es van adonar d'una cosa graciosa que probablement molts ja havíem notat, i és que hi ha algunes pel·lícules que entren i de seguida ixen de les nostres cases. Entren a la cua, i ixen de seguida. Per exemple, "Iron Man" ix de seguida i "Esperant a Superman" pot estar esperant molt de temps.

El que han descobert és que a les cues de Netflix hi ha aquesta batalla èpica entre les nostres aspiracions futures i els nostres impulsos presents. Tots volem ser algú que ha vist "Rashomon", però ara mateix volem veure per quarta vegada "Ace Ventura". (Rises) La millor edició ens dóna una mica de cada. Ens dona un poc de Justin Bieber i una miqueta d'Afganistan. Ens dóna certa informació sobre verdures; ens dona també informació sobre les postres. I la part complicada d'aquest tipus de filtres algorítmics, d'aquestos filtres personalitzats, és que, degut a que principalment es fixen en què cliqueu primer, poden trencar aquest equilibri. I en lloc d'informació per a una dieta equilibrada, podeu acabar rodejats d'informació de menjar escombraria.

El que açò suggereix és que potser ens hem equivocat en la història sobre Internet. En una societat de la transmissió -- així és com es funda una mitologia -- en una societat de la transmissió, hi havia aquestos guardians, els editors, i ells controlaven els fluxes d'informació. I quan va arribar Internet i els va apartar, i ens va permetre connectar-nos junts, va ser increïble. Però no és el que està passant ara mateixa. El que estem veient és més una substitució dels guardians humans a guardians algorítmics. I el que passa és que els algorítmics encara no tenen integrats els conceptes ètics que si que tenien els editors. De manera que si els algoritmes van a administrar-nos el món, si van a decidir que anem a veure i què no, hem d'estar segurs que no són programats només per a la rellevància. Hem d'estar segurs que també ens mostren coses que són incòmodes o qüestionables o importants -- açò és el que fa TED -- altres punts de vista.

I, a més, resulta que ja hem estat ací com a societat. El 1915 els periòdics no estaven massa implicats amb les seues responsabilitats cíviques. Aleshores la gent es va adonar que feien una cosa realment important. Que, de fet, no podia existir una democràcia que funcionara si els ciutadans no rebien un bon fluxe d'informació, i que els periòdics eren crucials degut a que actuaven com a filtre, i l'ètica periodística es va desenvolupar. No era perfecte, però ens va acompanyar tot el segle passat. I ara, tornem a estar al 1915 a la xarxa. I necessitem els guardians amb aquesta responsabilitat dins del codi que estan escrivint.

Sé que hi ha molta gent ací de Facebook i de Google -- Larry i Sergey -- gent que ha ajudat a construir la Web com és ara, i els estic agraït. Però realment necessitem assegurar-nos que aquests algoritmes contenen un sentit de la vida pública, un sentit de la reponsabilitat cívica. Necessitem que ens assegurem que són suficientment transparents que podem veure quines regles són les que determinen què passa a través dels filtres. I necessitem que ens doneu una mica de control per a que puguem decidir què passa i què no. Perquè crec que necessitem que Internet siga allò que tots hem somniat que siga. Necessitem connectar-nos tots junts. Necessitem que ens presente noves idees i nova gent i perspectives diferents. I açò no passarà si ens deixa sols en una web d'un.

Gràcies

(Aplaudiments)