Edith Widder: L'estrany i meravellós món de la bioluminescència.

Vull embarcar-vos en un viatge cap a un món estrany. I no és un viatge que requereixi viatjar durant anys llum, però sí que és a un lloc que es defineix per la llum.

És un fet poc apreciat que la majoria d'animals en el nostre oceà creen llum. He passat la majoria de la meva carrera estudiant el fenomen anomenat bioluminescència. L'estudio perquè crec que entendre'l és crític per a entendre la vida a l'oceà on hi ha més fenòmens de bioluminescència. També l'utilitzo com a eina per a visualitzar i controlar la pol.lució. Però bàsicament, em captiva. Des de la meva primera immersió en un submergible d'immersió profunda, en baixar i apagar els llums i veure l'espectacle de focs artificials, sóc una addicte a la bioluminescència. Però en tornar d'aquestes immersions i intentar compartir l'experiència amb paraules, eren totalment inadequades per a la tasca. Necessitava alguna manera de compartir l'experiència directament. I la primera vegada que vaig veure com fer-ho va ser dintre d'aquest petit submergible individual anomenat Deep Rover.

En el proper videoclip, veureu com varem estimular la bioluminescència. El primer que veureu és un plexiglás d'aproximadament un metre de diàmetre.

(Vídeo) Narrador: Davant del submergible, una pantalla de malla entra en contacte amb les criatures de cos tou de l'oceà profund. Amb els llums del submergible apagats, és possible veure la bioluminescència, la llum produïda quan col.lisionen amb la malla. És la primera vegada que es grava aquest succès.

Edith Widder: Vaig gravar-ho amb una càmera de vídeo intensificada que té aproximadament la sensitivitat d'un ull humà totalment adaptat a la foscor. Per tant, això és el que realment veurieu si un submergíssiu en un submergible. Per a intentar demostrar-vos aquest fet, he portat una mica de plàncton bioluminescent en el que és clarament un intent temerari d'una demostració en viu.

(Rialles)

Doncs, si podem abaixar els llums i estar tan a les fosques com es pugui, tinc un flascó amb plàncton bioluminescent a dintre. Us adonareu que ara no produeixen cap llum, ja sigui perquè són morts... (Rialles) o perquè necessito remoure'ls d'alguna manera per a que pogueu veure com és realment la bioluminescència.

(Crit de sorpresa)

Oops. Perdó.

(Rialles)

Passo la majoria de temps treballant en la foscor; hi estic acostumada. D'acord.

Aquesta llum l'ha feta un dinoflagel.lat bioluminescent, una alga unicel.lular. I per què una alga unicel.lular necessita poder produir llum? Doncs, l'utilitza per a defensar-se dels depredadors. El flaix és com un crit de socors. És el que es coneix com una alarma antirobatori bioluminescent. I igual que l'alarma del vostre cotxe o la vostra casa, la seva finalitat és allunyar l'atenció no desitjada d'un intrús, i així aconseguir capturar-lo o espantar-lo i que marxi.

Hi ha molts animals que utilitzen aquest truc, per exemple l'astronesthes niger. Té un òrgan luminescent sota l'ull. Té una barbeta. Té molts d'altres organs luminescents que no podeu veure, però veureu en un minut. Doncs vam haver de perseguir-lo amb el submergible una llarga estona, perquè la velocitat màxima d'aquest peix és d'un nus, que és la velocitat màxima del submergible. Però va valer la pena, perquè el vam atrapar amb un aparell especial, el vam pujar al laboratori del vaixell, i aleshores tot en aquest peix es va il.luminar. És increïble. Els organs luminescents sota els ulls brillen. La barbeta fa pampallugues. Té organs luminescents a la panxa que brillen, llums a l'aleta. És un crit de socors; vol cridar l'atenció. És fenomenal. Normalment això no ho veiem, perquè quan els pujem amb xarxes ja hem esgotat la seva luminescència.

Hi ha altres maneres de defensar-se amb llum. Per exemple, aquesta gamba deixar anar els seus químics bioluminescents a l'aigua com un calamar o un pop deixaria anar un núvol de tinta. Això cega o distrau el depredador. Aquest petit calamar s'anomena "fire shooter" (llença flames) per la seva habilitat de fer-ho. Pot semblar un mos deliciós, o un cap de porc amb ales... (Rialles) però si l'ataquen crea una cortina de llum; de fet, una cortina de torpedes de fotons. Vaig apagar els llums just a temps per a que ara pogueu veure aquests escopits de llums impactant el plexiglás i brillant. És fenomenal.

Així que hi ha moltíssims animals a l'oceà obert, i la majoria fan llum. I tenim una bona idea, en la majoria de casos, del perquè. L'utilitzen per a trobar aliments, per atraure parella, per a defensar-se dels depredadors. Però quan baixes al fons de l'oceà, és quan les coses es tornen realment estranyes. Alguns d'aquests animals són probablement els que van inspirar les criatures d'"Avatar", però no s'ha de viatjar a Pandora per a veure'ls. Són coses com aquesta.

Això és un coral daurat, un arbust. Creix molt lentament. De fet, es creu que alguns d'aquests tenen fins a 3.000 anys d'edat, una bona raó per la qual s'hauria de prohibir la pesca d'arrossegament. L'altra raó és que aquest arbust maravellós brilla. Si el fregues, si en fregues qualsevol part, en surt aquesta llum blau-verdosa brillant que et treu l'alè. I veus coses com aquesta. Sembla tret d'un llibre del Dr. Seuss; hi ha tot tipus de criatures per sobre. Aixó són anemones atrapamosques. Si la toques, retrau els seus tentacles. Però si segueixes tocant-la, comença a produir llum. De fet, acaba semblant una galàxia. Produeix aquestes tires de llum, presumiblement com a forma de defensa.

Aquestes són estrelles de mar que poden fer llum. I hi ha ofiuroïdeus que produeixen tires de llum que ballen pels seus braços. Això sembla una planta, però de fet és un animal. S'ancora a la sorra inflant un globus al final de la seva soca. Així pot mantenir-se a lloc davant les fortes corrents, com podeu veure aquí. Però si l'agafem molt cuidadosament i la pujem al laboratori i apretem una mica la base de la soca, produeix aquesta llum que es propaga des de la tija fins les plomes, canviant de color mentre es mou, de verd cap a blau. Colors i efectes sonors afegits per al vostre plaer visual. (Rialles) Però no tenim ni idea de perquè ho fa.

Aquí n'hi ha un altre. Això també és una pennatulàcea. Té un ofiuroïdeu a sobre. És un sabre verd de llum. És com el que acabeu de veure, pot produir tires de llum. Si n'apreto una mica la base, les tires van des de la base fins la punta. Si apreto la punta, van de la punta a la base. Que penseu que passa si apretes al mig? (Crits de sorpresa) Estic molt interessada en sentir les vostres teories sobre de què es tracta.

(Rialles)

Així que hi ha un llenguatge de llum a l'oceà profund, i només estem començant a entendre'l. Una manera com ho intentem és imitant molts d'aquests espectacles. Aquest és un esquer òptic que hem utilitzat. L'anomenem medusa electrònica. Només són 16 LEDs blaus que podem programar per a fer diferent tipus de llums. Ho veiem amb una càmera que vaig inventar anomenada "Ull al mar" que utilitza llum infraroja que la majoria d'animals no poden veure, així que no és intrusiva. Vull mostrar-vos algunes de les respostes que hem suscitat d'animals de l'oceà profund.

La càmera és en blanc i negre. No és d'alta resolució. El que veieu aquí és una caixa esquer amb uns quants... com els escarabats de l'oceà... plena d'isòpodes. Just al davant hi té la medusa electrònica. Quan comença a fer llum, només ho fa amb un dels LED que fa flaixos molt ràpids. Però tan aviat com comenci a fer flaixos, i ho veureu gran, perquè floreix davant la càmera, vull que mireu aquí. Hi ha quelcom petit aquí que respon. Estem parlant amb alguna cosa. Bàsicament sembla com una tira de perles, de fet, com tres tires de perles. I va ser molt consistent. Això va passar a les Bahames a uns 2.000 peus. El que tenim és una conversa múltiple, perquè un cop comença, tothom s'hi afegeix. Crec que de fet es tracta d'una gamba que deixa anar químics bioluminescent a l'aigua. Però el millor és que hi estem parlant. No sabem el que diem. Personalment, crec que és alguna cosa sexy.

(Rialles)

I finalment, vull mostrar-vos algunes de les respostes que hem obtingut amb la primera webcam de l'oceà profund del món, que vam instal.lar al Canyó de Monterrey l'any passat. Només hem començat a analitzar totes les dades. Primer serà una font de llum, com una bactèria bioluminescent. És una senyal òptica que hi ha carronya al fons de l'oceà. Així que arriba aquest carronyer, que és com un tauró de sis brànquies gegant. I no puc asegurar que fos la font òptica que el va atraure, perquè també hi ha l'esquer. Però si hagués anat seguint el rastre d'olor hauria vingut d'un altre direcció. I de fet sembla que estigui intentant menjar-se la medusa electrònica. Es tracta d'un tauró gegant de més de 3 metres.

D'acord, aquest altre és de la webcam, i hi haurà aquestes llums com molinets. I això és una alarma antirobatori. Aquí hi havia un calamar gegant del corrent de Humboldt, un de jovenet, d'aproximadament un metre de llarg. Això és a 3.000 peus de profunditat al Canyó de Monterrey. Però si fos una alarma, no esperaries que ataqués a la medusa directament. Se suposa que atacaria a allò que està atacant a la medusa. Però vam tenir unes quantes respostes com aquesta. Aquest és una mica més contemplatiu. "Ei, un moment. Se suposa que hi ha alguna cosa més aquí". S'ho pensa. Però és persistent. Segueix tornant. Després marxa durant uns segons per a pensar-hi una mica més, i pensa: "Potser si m'hi acosto per un altre costat". (Rialles) No.

Així que estem començant a fer-ho bé, però només és el principi. Necessitem més ulls en el procés. Així que si algú de vosaltres té l'oportunitat de submergir-se en un submergible, per descomptat, pugeu-hi i fer-hi una capbussada. És una cosa que hauria d'estar a la llista de cosas a fer de tothom, perquè vivim es un planeta oceà. Més del 90%, un 99%, de l'espai habitable del planeta és oceà. És un lloc màgic plè d'espectacles de llum que treuen l'alè i de criatures estranyes i meravelloses, formes de vida estranyes que no cal anar a un altre planeta per veure.

Però si us hi atreviu, recordeu d'apagar els llums. Us aviso, és adictiu.

Gràcies.

(Aplaudiments)