Bill Davenhall: La teva salut depèn del lloc on vius

La informació geogràfica et pot fer tenir una millor salut? L'any 2001 em va envestir un tren. El meu tren va ser un atac de cor. Vaig trobar-me a la unitat de cures intensives d'un hospital, recuperant-me d'una intervenció quirúrgica d'urgència. I, de sobte, em vaig adonar d'una cosa: que no sabia absolutament res. Vaig començar a demanar-me: "Ostres, per què a mi?", "Per què ara?", "Per què aquí?" "El meu metge me'n podria haver previngut?"

Llavors, el que m'agradaria fer aquí aquesta estona que tinc amb vosaltres és parlar de quina és la fórmula de la vida y de la bona salut. La genética, l'estil de vida i l'entorn. Això d'alguna manera comportarà certs riscos, i si aconseguim gestionar aquests riscos viurem una bona vida, una vida plena de salut. D'acord, entenc la part de la genètica i de l'estil de vida. I, sabeu per què entenc aquestes parts? Doncs perquè els meus metges em fan preguntes sobre això constantment.

Alguna vegada heu hagut d'emplenar aquests formularis llarguíssims a la consulta del vostre metge? Vull dir, si teniu prou sort ho heu fet més d'una vegada, oi? (Rialles) Una vegada i una altra. I et fan preguntes sobre el teu estil de vida i el teu historial familiar, el teu historial de medicaments, el teu historial quirúrgic, el teu historial d'al·lèrgies...m'he oblidat d'algun historial?

Però la que no acabo d'entendre és aquesta part de l'equació. I crec que ni els meus metges l'entenen de veritat. Què vol dir, el meu entorn? Bé, pot voler dir moltes coses. Aquesta és la meva vida. Aquests són els llocs de la meva vida. Tots en tenim. Mentre parlo m'agradaria que vosaltres també penséssiu a quants llocs heu viscut.

Només penseu-hi, vull dir, repasseu la vostra vida pensant-hi. I us adonareu que l'heu passada a diversos llocs. O bé l'heu passada descansat o bé l'heu passada a la feina. I si sou com jo, heu passat gran part del vostre temps en un avió viatjant a algun lloc. O sigui que en realitat no és fàcil contestar quan algú et demana: "On vius, on treballes i on passes tot el teu temps? I on us exposeu a riscos?" Potser això ni ho veieu. Bé, quan vaig fer això jo mateix, vaig arribar a la conclusió que passo un 75 per cent del meu temps en un nombre de llocs relativament petit. I no vaig gaire lluny d'aquests llocs la major part del meu temps, tot i que sóc un rodamón.

Bé, ara us faré un petit recorregut. Vaig començar a Scranton, Pennsilvània. No sé si hi ha algú aquí que vingui del nord-est de Pennsilvània. Però aquí és on vaig passar els meus primers 19 anys amb els meus joves pulmons. És a dir, respirant concentracions elevades de diòxid de sofre, diòxid de carboni i gas metà en quantitats desiguals -- 19 anys d'això. I si heu estat en aquella part del país, així és com són aquelles piles roents i fumejants de residus de carbó.

Llavors vaig decidir marxar d'aquella part del món. I vaig optar anar cap a l'Oest Mitjà. O sigui que vaig acabar a Louisville, Kentucky. Bé, vaig decidir ser veí d'un lloc anomenat Rubbertown. Hi fabriquen plàstics. Utilitzen grans quantitals de cloroprè i benzè. Bé, doncs vaig estar-hi 25 anys, amb els meus pulmons de mitjana edat, respirant diverses concentracions d'allò. I un dia clar era sempre així, o sigui que mai no el veies. Era insidiós i estava passant de veritat.

I llavors vaig pensar que havia de ser llest i vaig acceptar una feina a la Costa Oest. I em vaig traslladar a Redlands, Califòrnia. Molt maco, i allà els meus pulmons de tercera edat, com m'agrada anomenar-los, es van omplir de partícules en suspensió, diòxid de carboni i concentracions elevades d'ozò. D'acord? Gairebé les més elevades del país. Bé, així es com es veu si fa bon dia. Si hi heu estat, sabeu de què parlo.

O sigui que, què és el que no funciona en aquesta imatge? Doncs que hi ha un forat enorme aquí. L´única cosa que mai no passa a la consulta del meu metge: mai no em demanen el meu historal geogràfic. No recordo cap metge que m'hagi preguntat: "On has viscut?" Tampoc no em fan preguntes sobre la qualitat de l'aigua que bec, ni sobre el menjar que arriba al meu estòmac. Mai no ho demanen. Mireu el tipus d'informació que hi ha disponible. Aquesta informació arriba d'arreu del món -- els països es gasten mils de milions de dòlars invertint en aquest tipus d'investigacions.

Bé, he encerclat els llocs on he estat. Bé, pensant'hi bé, si volia tenir un atac de cor he estat als millors llocs, oi? D'acord, quants us esteu a les zones blanques? Quants dels que sou aquí heu passat la major part de la vostra vida a les zones blanques? Ningú? Tens sort, noi. Quants l'heu passada a les zones vermelles? Bé, no sou tan afortunats. Hi ha milers de mapes com aquest exposats en atles arreu del món. Ens donen una idea de quin serà el nostre tren. Però no n'hi ha cap al meu historial mèdic. Ni tampoc al vostre.

Bé, aquí hi ha el meu amic Paul. És un company. Va permetre que rastrejessin el seu mòbil cada dues hores, 24 hores, 7 dies la setmana, 365 dies de l'any, durant els darrers dos anys, allà on anés. I podeu veure que ha anat a diversos llocs dels Estats Units. I aquí és on ha passat la major part del seu temps. Si hi feu un cop d'ull podreu fer-vos una idea del que li agrada fer al Paul. Alguna idea? Esquiar. D'acord. Si augmentem aquí, veurem on ha passat de veritat el Paul la major part del seu temps. I tots aquests punts negres són tots els enregistraments d'emissions de substàncies tòxiques que l'Agència de Protecció Ambiental supervisa.

Sabíeu que aquest tipus d'informació existeix? Per a cada comunitat dels Estats Units, podrieu tenir el vostre propi mapa personalitzat. O sigui que ara els nostres telèfons mòbils poden crear un historial geogràfic. Així és com ho va fer el Paul. Amb el seu iPhone. Això és el que n'hauriem d'obtenir.

Això és el que el metge o la metgessa hauria de tenir al seu davant quan entréssim a la consulta en comptes de només el full rosa que diu que he pagat al mostrador. Sí? Aquesta podria ser la meva petita avaluació. I el mira i diu: "Ostres, Bill, et suggereixo que potser no decideixis, només perquè vius aquí, a un lloc tan maco com Califòrnia, i fa calor cada dia sortir a córrer a les sis de la tarda. Diria que no és gaire bona idea, Bill, segons el que diu aquest informe".

El que m'agradaria deixar-vos són dues receptes. D'acord, la primera és que hem d'ensenyar els metges la importància que té la informació geogràfica. S'anomena geomedicina. Hi ha uns sis programes al món ara mateix que es centren en això. I es troben a les primeres fases de desenvolupament. Hem de recolzar aquests programes. I hem d'ensenyar als nostres futurs metges del món la importància de part de la informació que he compartit aquí amb vosaltres avui.

La segona cosa que hem de fer és que mentre gastem mils i mils de milions de dòlars arreu del món creant un historial mèdic electrònic, ens assegurem que incloem un historial geogràfic dins d'aquest historial mèdic. No solament serà important pel metge, sinó pels investigadors que tindran a la seva disposició una gran quantitat de mostres sobre les quals estudiar. Però també ens serà útil a nosaltres. Podria haver decidit, si hagués tingut aquesta informació, no traslladar-me a la capital de l'ozò dels Estats Units, oi? Podria haver pres aquesta decisió. O podria haver negociat amb el meu cap a l'hora de prendre aquesta decisió pel meu propi interés i el de la meva empresa.

Amb això, només m'agradaria citar allò que Jack Lord va dir fa gairebé 10 anys. Només mireu això un moment. Això era el que es discutia a les conclusions de l'atles de salut de Dartmouth, dient que no podem explicar les variacions geogràfiques que es verifiquen a les malalties, a les patologies, al benestar i com funciona el nostre sistema sanitari. Això és el que ell volia dir en aquesta citació. I jo diria que la va encertar fa quasi deu anys. O sigui que m'agradaria molt veure'ns començar a aprofitar de veritat aquesta oportunitat per incloure tot això als nostres historials mèdics. Doncs amb això us deixo, dient que segons la meva manera de veure la salut la geografia sempre compta. I crec que la informació geogràfica pot fer que tant vosaltres com jo tinguem una bona salut. Gràcies. Aplaudiments.