Arvind Gupta: Convertint deixalles en joguines per aprendre.

Em dic Anrinv Gupta i construeixo joguines. Fà 30 anys que faig joguines. A principis dels 70 estava a la universitat. Era una època molt revolucionària. Era un ferment polític, per dir-ho així, amb els estudiants sortint als carrers de París revoltant-se contra l'autoritat. Amèrica estava sacsejada pel moviment anti-Vietnam, el moviment pels Drets Civils. A l'Índia, teniem el moviment Naxalita, el moviment revolucionari. Però, sabeu, quan hi ha agitació política a la societat, deixa anar molta energia. El Moviment Nacional de la Índia en va ser testimoni. Molta gent va deixar feines ben pagades per unir-se al Moviment Nacional. Doncs a principis dels 70, un dels grans programes de la Índia va fer revifar la ciència primària a les escoles rurals.

Hi havia una persona, Anil Gopal, que va fer un doctorat a Caltech i va tornar per a treballar com a biòleg molecular a l'institut de recerca punter de la Índia, el TIFR. Als 31 anys, no era capaç de relacionar el tipus de recerca que feia amb la vida de la gent normal. Així que va dissenyar i posar en marxa un programa de ciència rural. Va inspirar a molta gent. L'eslògan dels principis dels 70 era "Vés a la gent. Viu amb ells, estima'ls. Comença pel que conèixen. Construeix a partir del que tenen." Era una espècie d'eslògan definidor.

Vaig agafar-me un any. Vaig unir-me a Telco, fent camions TATA, a prop de Pune. Vaig treballar-hi dos anys, i em vaig adonar que no vaig nèixer per a fer camions. Sovint no sabem el que volem fer, però no està malament saber què no vols fer. Així que vaig agafar-me un any i vaig anar al programa de ciència rural. I em va canviar la vida. Era un poblat molt petit amb un mercat setmanal on la gent, un cop per setmana, ho exposava tot. Vaig dir-me: "Passaré un any aquí." Així que vaig comprar una peça de cada cosa que es venia a la carretera. I una de les coses que vaig trobar va ser aquesta goma negra.

És una vàlvula de càmera de bicicleta. Per inflar la roda d'una bicicleta, n'utilitzes una. I alguns d'aquests models... prens un troç d'aquesta vàlvula de càmera de bicicleta, pots posar-hi dos mistos, i fas una junta flexible. És una junta de tubs. Comences ensenyant els angles: un angle agut, un angle recte, un angle obtuse, un angle recte. És com la seva pròpia unió. Si en tens tres, els ajuntes i en fas un triangle. Amb 4, fas un quadrat, un pentàgon, un hexàgon, fas tot tipus de polígons. I tenen propietats maravelloses. Si prenem l'hexàgon, per exemple, és com una ameba, que canvia constantment d'aparença. Si treus això, es converteix en un rectangle. Ho empenys, es converteix en un paral.lelogram. Però és poc estable. Mireu el pentagon, per exemple, treiem això i tenim un trapezi en forma de vaixell. Empeny i pren forma de casa. Es converteix en un triangle isòsceles, també, poc estable. Aquest quadrat sembla molt quadrat i correcte. Però si l'empenys una mica es torna un rombe. Agafa forma d'estel. Però si li dones un triangle a un nen, no en pot fer res.

Perquè utilitzar triangles? Els triangles son les úniques estructures rígides. No podem fer un pont amb quadrats, per que arribaria un tren i tot tremolaria. La gent normal ho sap perque si vas a un poblet a l'Índia potser no hauran anat a una escola d'enginyeria, però ningú construeix un sostre com ells. Perque si hi posen rajoles, caurà. Sempre fant sostres triangulars. Això és ciència popular.

I si li fas un forat aquí i hi poses un tercer misto, i tens una junta en forma de T. Si estiro les tres potes així en els tres vèrtexs del triangle, en faria un tetraedre. Pots fer totes aquestes formes en 3D. Així fas un tetraedre. I si fas això tens una caseta. Posa-hi això a sobre. Pots juntar-ne quatre. Pots juntar-ne sis. Només en necessites una tona. On estavem... n'ajuntes sis i fas un icosaedre. Pots jugar-hi. Així fas un iglú. Era l'any 1978. Jo era un enginyer de 24 anys. I pensava que era molt millor que fer camions. (Aplaudiments) Si, de fet, hi poses quatre bales a dintre, simules l'estructura molecular del metà, CH4. Quatre àtoms d'hidrògen, quatre punts del tetraedre, que vol dir un petit àtom de carboni.

Bé, fins aleshores pensava que era un privilegiat per anar a més de 2.000 escoles del país, escoles rurals, escoles públiques, escoles municipals, de l'ivy league (Lliga de l'heura) M'han convidat la majoria d'elles. Cada vegada que vaig a una escola, veig una brillantor en els ulls dels nens. Hi veig esperança. Veig felicitat a les seves cares. Els nens volen fer coses. Volen fer coses.

Doncs fem moltes bombes. Aquesta és una bomba petita amb la qual podries inflar un globus. És una bomba de debó. Podríes inflar un globus amb ella. Tenim un eslògan que diu que el millor que un nen pot fer amb una joguina és trencar-la. El que fas és, com un declaració provocativa, amb aquesta càmera de bicicleta vella i aquest tros de plàstic. Aquest casquet entraria molt bé en qualsevol càmera de bicicleta. I així és com fas una vàlvula. Hi poses una mica de cinta adhesiva. És d'un sol sentit. Fem moltes bombes. I aquesta és una altra, agafes una canya, li poses un pal a dintre, hi fas dos talls. En fas això, doblegues les potes en un triangle i hi poses una mica de cinta adhesiva. I això és una bomba. I ara, si tens la bomba, és un gran aspersor. És com una centrifugadora. Si centrifugues quelcom, tendeix a sortir disparat.

(Aplaudiments)

Bé, en termes de.. si fos [no s'entén] ho faria amb una fulla de Palmira. Moltes de les nostres joguines rurals tenen grans principis científics. Si centrifugues quelcom, tendeix a sortir disparat. Si ho faig amb lles dues mans, és com un divertit Home Volador. Bé. Aquesta joguina la vaig fer de paper. És increïble. Aquí tenen 4 dibuixos. Hi veieu insectes, granotes, serps, àligues, papallones, granotes, serps, àligues. Aquí tenen un paper dissenyat per un matemàtic de Harvard el 1928, Arthur Stone, documentat per Martin Gardner en molts dels seus llibres. És molt divertit per als nens. Tots estudien sobre la cadena alimentícia. Les granotes mengen insectes; les serps mengen granotes; les àguiles mengen serps. I això podria ser, si tinguesis un full de fotocòpia, un paper mida A4 podries estar en una escola municipal, o en una gran escola pública, un paper, una regla i un llapis, sense cola ni tissores. En tres minuts ho plegues. I el que en pots fer només té la teva imaginació com a límit. Si agafes un paper més petit, en fas un flexagon més petit. Amb un de més gran, en fas un de més gran.

Aqui teniu un llapis amb unes quantes ranures. Hi poses un petit ventilador. I aqui teniu una joguina centenària. S'han escrit sis articles importants sobre el tema. Aquí hi ha uns quants solcs, com veuen. Si hi poses una canya i ho fregues així, passa una cosa increïble. Sis grans articles de recerca sobre això. De fet, Feynman, de nen, estava fascinat per això. Va escriure'n un article. I no necessiten un colisionador d'hadrons de 3 mil milions de dòlars per a fer-lo. Això és per a tots els nens i tots els nens en poden gaudir. Si vols posar-hi un disc de colors hi tens una fusió de set colors I això és del que parlava Newton fa 400 anys, que la llum blance està feta de 7 colors, només fent girar això.

Aqui tenen una canya. El que hem fet és segellar les puntes amb cinta, pessigar la cantonada dreta superior amb l'esquerra inferior, per a que hi hagi forats en els cantons oposats, hi ha un forat aquí. És com una canyeta. Hi poso això a dintre. Aquí hi ha un forat i tanco això. Costa molt pocs diners fer-ho i és molt divertit de fer per als nens.

El que fem és agafar un motor electric simple. Aquest és el motor més simple del planeta. El més car és la pila que porta dintre. Si tens una pila, només costa 5 cèntims fer-ho. Aquí hi ha una càmera vella de bicicleta, que proporciona una tira de goma ampla, dos imperdibles. Aquest és un imant permanent. Quant la corrent pasa per la bobina, es torna un electroimant. És la interacció entre els dos imants que fà girar el motor. N'hem fet 30.000.

Professors que han estat ensenyant ciència durant molts anys, memoritzen la definició i la repeteixen. Quan els professors ho fan, els nens ho fan. Podeu veure la brillantor en els seus ulls. S'emocionen sobre el que és la ciència. I la ciència no és només per a rics. En un país democràtic, la ciència ha d'arribar als més oprimits, als nens més marginats. Aquest programa va començar amb 16 escoles i s'ha estès a 1.500 escoles públiques. Més de 100.000 nens aprenen ciència així. I només estem intentant veure'n les possibilitats.

Mirin, aqui tenen el tetrapak, materials horribles des del punt de vista mediambiental. Té sis capes, tres capes de plàstic, alumini, que han estat segellades juntes. Esten enganxades de manera que no es poden separar. En pots fer una petita xarxa així i doblegar-los i enganxar-los junts i fer un icosaedre. Així que les deixalles que ofeguen a moltes aus marines, podriem reciclar-les i fer-ne aquesta cosa tant i tant alegre... tots els sòlids platònics de la ciència es podrien fer així.

Aquesta és una canyeta I el que fas es pessigar les dues cantonades, i és com la boca d'una cria de cocodril. T'ho poses a la boca i bufes. (Botzina) És la delícia d'un nen, l'enveja dels professors, com diuen. No pots veure com es produeix el so perquè el que vibra és dins la boca. Ho mantindré fora, per bufar. Xuclaré aire. (Botzina) No cal simular la producció del so amb vibracions de filferros. Segueixes bufant segueixes fent el so, i segueixes tallant-ho. I passa una cosa molt bonica. (Botzina) (Aplaudiments) I quan queda molt petit (Botzina) Això t'ho ensenyen els nens. També pots fer això.

Abans d'anar més enllà, val la pena compartir una cosa. Aquesta és una pissarra tàctil per a nens cecs. Aquí tinc tires de Velcro, la meva pissarra i el meu rotulador que és bàsicament una caixa de rodet fotogràfic. És bàsicament com fil de pescar, fil de pescar. Hi aquí teniu llana. Si giro la maneta, la llana hi entra. I un nen cec pot dibuxar així. La llana s'enganxa al Velcro. Hi ha 12 milions de nens cecs al nostre país, (Aplaudiments) que viuen en un mon de foscor. Això ha estat una gran benedicció per a ells. És una fàbrica per als nostres nens cecs, que no els proporciona aliments, no els proporciona vitamina A. Però és una benedicció per a ells. No hi ha patents. Tothom ho pot fer.

És molt, molt simple. Veieu, això és un generador. És un generador amb maneta. Aquí hi ha dos imans. Això és una politja feta possant goma entre dos CDs. Una petita politja amb dos imans forts. Aquesta fibra gira un cable lligat a una LED. Si gires la politja, el disc petit gira molt més ràpid. Crea un camp magnètic giratori. Els cables, és clar, es tallaràn i es generarà força. I com veuran, aquesta LED brillarà. És un petit generador de maneta.

Aquí teniu, un cop més, una anella d'acer amb femelles d'acer. I el que es pot fer si ho gires segueixen funcionant. Imagineu-vos uns quants nens fent un cercle i esperant que els passin l'anella d'acer. I seran molt feliços jugant'hi.

Finalment, el que també podem fer, utilitzant diaris vells per a fer barrets. És digne de Sachin Tendulkar. És un bon barret de criquet. El primer cop que vaig veure Nehru i Gandhi, aquest el el barret de Nehru, amb només mig diari. Fem moltes joguines amb diaris, aquesta n'és una. I aquí tenen, com poden veure, un ocell aletejant. Tots els diaris vells, els tallem a quadrets. Si tenen un d'aquest ocells, fa molts i molts anys que els nens del Japó en fan. I aquí teniu un petit ocell cua-de-ventall.

Per acabar, sempre acabo amb una història. És diu "La història del barret del capità." Era el capità d'un vaixell que navegava pel mar. Anava molt poc a poc. Hi havia molts passatgers al vaixell, i s'avorrien, així que el capità els va convidar a coberta. "Poseu-vos roba de colors, canteu i balleu, i us donaré bon menjar i begudes." El capità portaria un barret cada dia i s'uniria a la festa. El primer dia, va portar un barret-paraigües enorme, com a barret de capità. Aquella nit, mentre els passatgers dormien, el va doblegar un cop més, i el segon dia, portava un barret de bomber, amb una petita ala al darrera com de disseny, per que protegeix la columna vertebral. I la segona nit, va agafar el mateix barret i el va tornar a doblegar. I el tercer dia, portava un barret de safari, com el barret d'un aventurer. I la tercera nit, el va tornar a doblegar un parell de cops, i aquest és un barret molt, molt famós, si heu vist alguna pel.lícula de Bollywood, això ho porten els policies, s'anomena barret zapalu. Ha estat catapultat a la fama mundial.

I no oblidem que era el capità del vaixell. Aquí tenim el vaixell. I ara el final. Tothom gaudia molt del viatge. Cantaven i ballaven. De sobte va esclatar una tempesta i grans onades. El vaixell només podia ballar i saltar entre les ones. Una ona enorme va abofetejat la proa i la va trencar. Una altra golpeja la popa i la va trencar. I la tercera. Es va empassar el pont i el va trencar. El vaixell es va enfonsar el capità ho va perdre tot, excepte l'armilla salvavides.

Moltes gràcies.

(Aplaudiments)