AnnMarie Thomas: Ciència pràctica amb circuits esponjosos

Sóc partidària de l'educació pràctica. Però amb les eines adients. Si he d'ensenyar electrònica a la meva filla, no li donaré pas una soldadora. Així mateix, els taulers de prototips resulten frustrants per a les seves manetes. Amb el meu magnífic alumne Sam vam decidir pensar en la cosa més flexible possible, la plastilina. I ens vam passar l'estiu provant diferents receptes per a fer-ne. Receptes que segur que li sonen a qualsevol que hagi fet plastilina casolana, amb ingredients normals que segur que teniu a la cuina. En tenim dues preferides: una amb aquests ingredients i l'altra posant-hi sucre en lloc de sal. I són genials. Es poden fer escultures molt bones.

Però el més guai és quan les ajuntem i veiem que la plastilina molt salada condueix l'electricitat. No és cap novetat. La plastilina normal que es compra condueix l'electricitat i fa anys que els mestres de física la fan servir. Però la plastilina casolana té la meitat de resistència que la plastilina comercial. I la pasta de sucre? És 150 vegades més resistent al corrent que la de sal. I això què vol dir? Vol dir que ajuntant-les obtenim circuits que els ditets més petits i creatius poden construir tots sols.

(Aplaudiment)

Us en faré una petita demostració. Agafo la plastilina salada, segurament com la que feieu de petits, la connecto... és una bateria normal de dos contactes, es pot comprar al Radio Shack i gairebé a tot arreu, i ara podem fer llum. I si algú de vosaltres és enginyer elèctric, també podem crear un curtcircuit. Si els ajunto, s'apaga la llum. Exacte, el corrent vol travessar la plastilina, no el LED. Si els separo, tornem a tenir llum. I ara amb la pasta de sucre, que no vol conduir l'electricitat. Fa com una paret. Si la poso enmig, tota la pasta està en contacte, però si hi torno a ficar el llum, tenim llum. I fins i tot podria donar-hi una mica de moviment. Per a fer una cua giratòria, s'agafa un motor, s'hi posa plastilina, la hi enganxem bé, i ja ho tenim.

(Aplaudiments)

I a partir del més bàsic es poden fer circuits una mica més complicats. D'aquest en diem "circuit de sushi". Els encanta als nens. El torno a connectar i ja estaríem parlant de circuits en paral·lel i en sèrie. Hi puc connectar molts llums. I estaríem parlant de coses com la càrrega elèctrica. I si hi posem molts llums i hi afegim un motor? Llum tènue. S'hi poden afegir microprocessadors i que això fes d'entrada i crear música esponjosa com aquesta. Es poden fer circuits en paral·lel i en sèrie per als nens.

I tot això a la cuina de casa. De fet, hem mirat de convertir-la en un laboratori d'electrònica. Ho tenim tot penjat a un lloc web. Les receptes casolanes, alguns vídeos. Els podeu fer vosaltres mateixos. És molt divertit perquè així veiem fins on es pot arribar: una mare de Utah que els feia servir amb els fills o un científic del Regne Unit, o uns programadors de Hawaii.

Us convido a agafar un xic de plastilina, sal i sucre i us poseu a jugar. Normalment no veiem la cuina com un laboratori d'electrònica o els nens com enginyers, però potser ho hauríem de fer.

Que vagi bé i gràcies.

(Aplaudiment)