Aditi Shankardass: Una segona opinió sobre els trastorns d'aprenentage.

Quan tenia 10 anys, un cosí em va portar a la seva facultat de Medicina. Com a colofó, em va dur al laboratori de patologies i va treure un cervell humà de debò d'un recipient i me'l va posar a les mans. Allà hi era, la seu de la consciència humana, el centre neuràlgic del cos humà, plantat a les meves mans. Aquell dia vaig saber que, quan creixés, em convertiria en neuròloga o científica, l'una o l'altra.

Anys després, quan vaig créixer finalment, el meu somni es va fer realitat. I mentre feia el meu doctorat sobre les causes neurològiques de la dislèxia en nens, em vaig trobar davant d'un fet esbalaïdor que m'agradaria compartir avui amb tots vosaltres. Es calcula que un de cada sis nens, un de cada sis nens, pateix algun tipus de trastorn de desenvolupament. Es tracta d'un trastorn que retarda el desenvolupament mental de l'infant i provoca discapacitats mentals permanents. Això significa que cadascun de vosaltres aquí i ara coneix com a mínim un nen que pateix un trastorn de desenvolupament.

Però el que realment em va deixar sorpresa va ser el següent: Malgrat que cada un d'aquests trastorns s'origina al cervell, la majoria d'ells es diagnostiquen exclusivament basant-se en la conducta observable. Però el diagnòstic d'un trastorn cerebral sense ni tan sols observar el cervell és equivalent a tractar un pacient amb problemes cardíacs basant-se en els símptomes físics que presenta, sense fer ni tan sols un electrocardiograma (ECG) o una radiografia del tòrax per tal de mirar el cor. Em va semblar tant intuitiu. Per tal de diagnosticar i tractar amb precisió un trastorn cerebral, seria necessari mirar el cervell directament. Si només observem la conducta podem passar per alt una peça vital del trencaclosques i proporcionar una imatge incompleta, o fins i tot errònia, dels problemes de l'infant. Tot i els avenços en tecnologia mèdica, el diagnòstic dels trastorns cerebrals en un de cada sis nens era encara molt limitat.

Aleshores vaig topar amb un equip a la Universitat de Harvard que havia agafat una tecnologia mèdica molt avançada i finalment l'havia aplicada en comptes de cap a la investigació del cervell, cap al diagnòstic de trastorns cerebrals en infants. La seva tecnologia innovadora enregistra l'EEG o l'activitat elèctrica del cervell en temps real, de forma que ens permet observar el cervell mentre duu a terme diverses funcions i detectar fins i tot la més petita anomalia en qualsevol d'aquestes funcions, visió, atenció, llenguatge, audició. Un programa que s'anomena Mapa d'Activitat Elèctrica Cerebral triangula aleshores la font de l'anomalia en el cervell. I un altre programa anomenat Mapa de Probabilitat Estadística realitza uns càlculs matemàtics per tal de determinar si qualsevol d'aquestes anomalies és significant des del punt de vista clínic, la qual cosa ens permet de proveir un diagnòstic neurològic molt més precís dels símptomes del nen. I així em vaig convertir en la cap de neurofisiologia de la branca clínica d'aquest equip. I per fi, som capaços de fer servir aquesta tecnologia per tal de veritablement ajudar els nens amb trastorns cerebrals. Em fa feliç anunciar que estic en camí d'instal·lar aquesta tecnologia aquí, a l'Índia.

M'agradaria parlar-vos d'un nen, la història del qual va publicar la cadena ABC News. En Justin Senigar, de set anys, va venir a la clínica amb un diagnòstic d'autisme greu. Com molts altres nens autistes, la seva ment estava tancada dins del seu cos. Hi havia moments en els quals estava absent durant segons sencers. Els metges van dir als pares que en Justin mai no seria capaç de comunicar-se o interactuar en un entorn social i que, amb probabilitat, mai no tindria un llenguatge gaire desenvolupat.

Quan vam fer servir aquesta innovadora tecnologia de l'EEG per tal de d'observar el cervell d'en Justin, els resultats van ser sorprenents. Va resultar que, gairebé segur, en Justin no era autista. Patia de convulsions cerebrals impossibles de detectar a simple vista, però que causaven uns símptomes molt semblants als de l'autisme. Després de donar en Justin un medicament contra aquestes convulsions, el canvi va ser impactant. Al cap de 60 dies, el seu vocabulari va passar de dues o tres paraules a 300. A més, la seva comunicació i interacció social van millorar de forma tan espectacular que va ser matriculat en una escola normal i, fins i tot, va arribar a ser un supercampió de karate.

Les investigacions mostren que el 50% del nens, gairebé el 50% dels nens, diagnosticats amb autisme en realitat pateixen convulsions cerebrals ocultes. Aquestes són les cares dels infants que he examinat i que tenen històries com la d'en Justin. Tots aquests nens van venir a la nostra clínica amb un diagnòstic d'autisme, de trastorn de dèficit d'atenció, retard mental, problemes de llenguatge. En canvi, els nostres escàners d'EEG van posar al descobert problemes molt específics amagats dins el cervell que no haurien pogut ser detectats per mitjà de les avaluacions de conducta. Així doncs, aquests escàners d'EEG ens van permetre de proporcionar els infants un diagnòstic neurològic molt més exacte i un tractament molt més acurat.

Durant massa temps, els infants amb trastorns de desenvolupament han patit de diagnòstics erronis mentre que els veritables problemes han passat desapercebuts i s'ha deixat que empitjoressin. I durant massa temps, aquests nens i els seus pares han patit desesperació i frustració indegudes. Ara ens trobem en una nova era de la neurociència, una era en la qual podem per fi observar directament el funcionament del cervell en temps real sense córrer riscos ni patir efectes secundaris, de forma no invasiva, i trobar l'origen real de tantes discapacitats en els infants.

Així doncs, si pogués promoure ni que fos una petita part de tots vosaltres que compartissiu aquesta visió pionera del diagnòstic amb tan sols un pare el fill del qual pateixi un trastorn de desenvolupament, aleshores, potser, es podria resoldre un misteri més d'un altre cervell. Una altra ment seria alliberada. I un altre nen que el sistema ha diagnosticat de forma errònia o que ni tan sols ha diagnosticat podria finalment desenvolupar el seu veritable potencial mentre encara hi hagi temps perquè el seu cervell es recuperi. I tot això es pot aconseguir només observant les ones cerebrals de l'infant.

Gràcies.

(Aplaudiments)