Adam Sadowsky construeix un videoclip viral

Hola a tots. Vull parlar una mica sobre música, màquines i vida. O, més concretament, d'allò que vam aprendre de la creació d'una màquina gegant i complicada per a un vídeo musical. Potser alguns de vosaltres reconeixeu aquesta imatge. Aquest és el primer fotograma del vídeo que vam crear. Projectarem el vídeo al final, però, abans de fer-ho, m'agradaria parlar una mica sobre què volien ells.

Bé doncs, quan vam començar a parlar amb OK Go (el nóm de la cançó és "This Too Shall Pass", "Això també ha de passar") estàvem entusiasmats perquè estaven interessats en construir una màquina amb la qual pogueren ballar. I estàvem entusiasmats amb el tema perquè, per descomptat, tenen experiència en això de ballar amb màquines. Ells són els responsables d'aquest vídeo: "Here It Goes Again" ("Ací ve de nou"). Més de 50 milions de visites a YouTube. Quatre nois ballant en cintes de córrer, sense talls, només una càmera estàtica. Un vídeo meravellós i fantàsticament viral. Així que estàvem entusiasmats per treballar amb ells. I vam començar a parlar del que volien. I van dir que volien una mena de màquina de Rube Goldberg.

Ara, per als que no ho saben, una màquina de Rube Goldberg és un artefacte complicat, una peça de maquinària increïblement elaborada que acompleix una tasca relativament senzilla. Així que estàvem emocionats amb aquesta idea, i vam començar a parlar sobre com es veuria exactament. Vam idear una sèrie de paràmetres, perquè, bé, la construcció d'una màquina de Rube Goldberg té limitacions, però també és molt oberta.

I volíem estar segurs que faríem alguna cosa que funcionaria en un videoclip. Així que vam pensar en una llista de requisits, els "10 Manaments", que eren, per ordre ascendent de dificultat: El primer: "Res de màgia". Tot el que ocorreguera a la pantalla havia de ser fàcilment comprensible per l'espectador mitjà. La regla general era que, si la meva mare no ho podia entendre, no ho podíem emprar al videoclip. Volien una "integració de la banda", és a dir, que la màquina interactuara amb els membres del grup, i mai al revés. Volien que l'acció de la màquina seguís el sentiment de la cançó. Així que, a mesura que la cançó agafava emoció, també havia la màquina d'actuar de forma més espectacular. Volien que férem ús de l'espai. I així teníem aquesta nau de 900 m2 que estàvem emprant, dividida en dos pisos. Incloïa un moll de càrrega exterior. Vam utilitzar tot allò, incloent un forat gegant a terra a on vam fer descendir al càmera amb la càmera. Volien desordre, i nosaltres estàvem encantats de poder ajudar. La màquina mateixa començaria la música. Així, la màquina s'engegaria, recorreria certa distància, reaccionant pel camí, i premeria el "play" d'un iPod o un casset o alguna cosa que fera començar a sonar la música. I la màquina hauria de mantindre la sincronització tot el temps. I, parlant de sincronització, volien que la màquina sincronitzara amb el ritme i que marcara compassos específics pel camí. D'acord. (Riures) Volien que acabara a temps i amb precisió. D'acord, ara la sincronització havia de ser perfecta de principi a fi. I volien que la música parara a un punt concret del vídeo i que els sons de la pròpia màquina reproduïren part de la cançó. I per si això no fóra prou, totes aquestes coses tan complicades les volien en una toma.

(Riures)

(Aplaudiments)

D'acord. Ara, algunes estadístiques sobre el que vam haver de fer front al llarg del procés. La pròpia màquina té 89 interaccions diferents. Vam haver de filmar-ho tot 85 vegades fins que ens va agradar el resultat. D'eixes 85 tomes, només 3 van completar el recorregut amb èxit. Vam destruir dos pianos i 10 televisors al procés. Vam anar a la papereria més de 100 vegades. (Riures) I vam perdre una sabata de taló d'agulla quan una de les nostres enginyeres, Heather Knight, va deixar la seva sabata, desprès d'un sopar agradable, va tornar a treballar i la va deixar damunt una pila de coses. I un altre enginyer va pensar: "Ves per on, això podria tenir un bon ús." I va acabar per ser un bon gallet. I es troba en la màquina.

I què vam aprendre de tot açò? Bé, després de completar el treball, tenim l'oportunitat de fer un pas enrere i reflexionar sobre algunes coses. Vam aprendre que les coses petites son un maldecap. Les boles petites en els solcs de fusta són molt susceptibles a la humitat i la temperatura i a una miqueta de pols, i se'n surten dels solcs, és difícil d'encertar l'angle exacte. I, per contra, una bola de bitlles segueix sempre el mateix camí. No importa la temperatura, no importen els obstacles al camí; és molt probable que arribi a on ha d'anar. Però per molt que les coses petites siguin un maldecap, havíem de començar per algun lloc per tenir algun lloc al que arribar. I així has de començar d'aquest punt. T'has de concentrar en ell. Les coses petites fan fàstic, però són essencials, veritat?

Què més? La planificació és increïblement important. (Riures) Sabeu, vam dedicar molt de temps a pensar i fins i tot construir algunes d'aquestes coses. Es diu que: "Cap pla de batalla sobreviu el contacte amb l'enemic". Crec que el nostre enemic era la física, (Riures) i és una mestra cruel. Sovint acabàvem per eliminar coses per motius de temps, estètica o qualsevol altra cosa. I així, encara que planificar és important, també ho és la flexibilitat. Hi ha moltes coses que van acabar per no formar part de la màquina final. I també heu de posar el material de confiança al final, el material que s'usarà cada vegada. Un altre cop, és important la diferència entre petit i gran. El petit cotxe de Lego al començament del vídeo fa referència al gran cotxe real de gairebé el final del videoclip. El gran cotxe real funciona sempre; no hi ha cap problema amb ell. El petit tenia tendència a intentar eixir-se de la pista i això és un problema. Però no vols reiniciar tota la màquina perquè el cotxe de Lego del final no funciona, veritat? Així que el poses al front perquè, si falla, almenys saps que no has de reiniciar-ho tot.

La vida pot ser desordenada. Hi van haver moments increïblement difícils durant la construcció d'aquesta cosa. Vam passar mesos en aquest petit i fred magatzem. I la eufòria que vam viure quan la vam acabar. És important recordar que, siga bo o dolent, "Això també ha de passar."

Moltes gràcies.

(Aplaudiments) I ara, per introduir

el seu videoclip, tenim a Ok Go.

Ok Go: Presentació. Hola, TEDxUSC. Som els Ok Go. Què fem? Estem passant l'estona amb el nostre Grammy. Què, què? Crec que ho podem fer millor. Hola, TEDxUSC. Som els Ok Go. Heu llegit el llibre "L'habitació de les curiositats"? Vull dir, "Curiositats". Disculpeu-me. Deixeu que comence un altre cop. Necessitem més coses ridícules a banda de "L'habitació de les curiositats". El barret amb rellotge de sol de Tim. Heu vist el treball que han fet amb les Torres Waltz? Ho sent, comencen un altre cop. (Bordant) Gossos. Hola, TEDxUSC. Som els Ok Go, i aquest és el el nostre nou videoclip, "Això també ha de passar." [No és clar] D'acord, encara podem fer una millor. Eixa és prou bona. Està millorant.

(Música)

♫ Saps que no pots deixar que continue deprimint-te ♫

♫ I no pots continuar arrossegant eixe pes mort ♫

♫ Si no hi ha tant que arrossegar ♫

♫ Millor córrer ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ No pots evitar que aquests nois ballen ♫

♫ Per què voldries fer-ho? ♫

♫ Especialment quan ja tens els teus ♫

♫ Perquè si el teu cap no es mou i els teus genolls no s'agenollen ♫

♫ No pots culpar els nois un altre cop ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Deixa que se'n vaja ♫

♫ Això també ha de passar ♫

♫ Deixa que se'n vaja ♫

♫ Això també ha de passar ♫

♫ Saps que no pots deixar que continue deprimint-te ♫

♫ No, no pots deixar que continue deprimint-te ♫

♫ Deixa que se'n vaja ♫

♫ Això també ha de passar ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

♫ Quan arriba el matí ♫

(Ovació)