Adam Grosser i el seu frigorífic sostenible.

Aquest és un treball en procés basat en comentaris fets en TED fa dos anys sobre la necessitat d'emmegatzamatge de vacunes. (Música) [ En aquest planeta ] [ 1.6 bilions de personas ] [ no tenen accés a l'electricitat ] [ refrigeració ] [ o combustibles emmagatzemats ] [ aquest és un problema ] [ el seu impacte: ] [ la propagació de malalties ] [ l'emmagatzematge d'aliments i medicines ] [ i la qualitat de vida ] [ aquest és el pla: refrigeració barata que no fa us d'electricitat... ] [... propà, gas, querosè o consumibles ] [ és moment de parlar de termodinàmica ] [ I de la història del Refrigerador d'Absorció Intermitent ]

Així que fa uns 29 anys, vaig tenir aquest professor de termodinàmica que va parlar sobre l'absorció i la refrigeració. És una d'aquestes coses que mai vaig oblidar. Era molt semblant al Motor Stirling: era genial, però no sabies què fer amb ell. I va ser inventat en 1858 per aquest home, Ferdinand Carre, però no va poder construir res amb ell a causa de les eines de l'època.

Aquest boig Canadenc anomenat Powell Crosley va comercialitzar aquesta cosa nomenada "Icyball" el 1928 i era realment una bona idea, i els diré perquè no va a tenir èxit, però així és com funciona. Hi ha dues esferes que estan separades a certa distància. Una té un líquid actiu, aigua i amoníac, i l'altre és un condensador. Escalfes un costat, el costat calent. L'amoníac s'evapora i es recondensa en l'altre costat. ho deixes refredar a temperatura ambient, i després, mentre l'amoníac es re-evapora i es combina amb l'aigua novament de tornada al costat calent inicial, es crea un poderós efecte refrigerant. Així que era una idea genial però no va funcionar gens: va explotar. Perquè a l'utilitzar amoníac obtens molt altes pressions si ho escalfes malament. Va arribar a 400 psi. L'amoníac es tòxic. Es va expandir per tots costats. Però va ser un pensament interessant.

Així que el genial sobre el 2006 és que hi ha una gran quantitat de treball computacional que pots fer. Així que vam tenir al departament complet de termodinàmica a Stanford involucrat. Molta dinàmica de fluids computacional. Vam comprovar que la majoria de les taules de refrigeració d'amoníac estaven malament. Vam trobar uns refrigerants no tòxics que treballaven a molt baixa pressió de vapor. Vam portar un equip de UK-- hi ha molta gent que sap molt de refrigeració, i resulta que, al Regne Unit van construir un equip de proves, i van provar que de fet podíem fer un refrigerador no tòxic i de baixa pressió.

Així és com funciona. Ho poses sobre una estufa. La majoria de les persones en el món tenen foc per cuinar, siguin de fem de camell o fusta. s'escalfa per 30 minuts, es refreda per una hora. ho poses en un recipient i refrigerarà per 24 hores. És alguna cosa semblant a aixó. Aquest és el cinquè prototip. No està llest encara. Pesa al voltant de 3,5 kg i així és com funciona. Ho poses en un atuell de 15 litres, tres galons més o menys, i es refredarà just sobre l'instant de congelació tres graus sobre el punt de congelació, per 24 hores en un ambient de 30 graus Celsius. És realment barat. Creiem que podem construir aquests en grans quantitats per 25 dòlars, i en petit volum per 40 dòlars I pensem que podem fer de la refrigeració una cosa que tots podem tenir.

Gràcies (Aplaudiments)