Return to the talk Return to talk

Transcript

Select language

Translated by Núria Estrada
Reviewed by Sílvia Martínez

0:11 M'agradaria reimaginar l'educació. L'any passat es va crear una nova paraula de quatre lletres. Comença amb una M. MOOC: cursos on-line oberts i massius. Moltes organitzacions estan oferint aquests cursos on-line a milions d'estudiants d'arreu del món, gratuïtament. Qualsevol persona que tingui connexió a Internet i la voluntat d'aprendre pot accedir a aquests cursos fantàstics d'universistats excel·lents i obtenir una credencial al final. Ara bé, en aquesta xerrada d'avui, vull centrar-me en un aspecte diferent dels MOOCs. Estem agafant el que aprenem i les tecnologies que estem desenvolupant a gran escala i les estem aplicant a petita escala per tal de crear un model mixte d'educació i realment reinventar i reimaginar el que fem a classe.

1:04 Bé, les nostres classes agrairien alguns canvis. Aquí tenim una classe de l'institut de tres lletres del nord-est d'Amèrica, el MIT. Aquesta era una classe de fa 50 o 60 anys, i aquesta és una classe d'ara. Què ha canviat? Els seients es veuen en color. Ja veus. L'educació realment no ha canviat en els últims 500 anys. La última gran innovació a l'educació van ser la impremta i els llibres de text. Tota la resta de coses han canviat al nostre voltant. Ja sabeu, des de la sanitat al transport, tot és diferent, però l'educació no ha canviat.

1:46 També hi ha un problema real respecte a l'accessibilitat. El que veieu aqui no és un concert de rock. I la persona que està a l'escenari no és la Madonna. Aquesta és una classe a la Universitat Obafemi Awolowo de Nigèria. Bé, tots hem sentit a parlar de l'educació a distància, però els estudiants de darrera de tot, a 60 metres del professor, jo crec que ells pateixen l'educació a llarga distància. Jo realment crec que podem transformar l'educació, tant en la qualitat com en l'escala o l'accessibilitat, a través de la tecnologia. Per exemple, a edX, estem intentant transformar l'educació a través de les tecnologies on-line. Ja que l'educació ha estat calcificada durant 500 anys, realment no podem reestructurar-la, microgestionant-la. Hem de reimaginar-la de debò. És com passar de carros de bous a l'avió. Fins i tot la infrastructura ha de canviar. Tot ha de canviar. Hem de passar de les classes a la pissarra als exercicis on-line, als vídeos on-line. Hem d'anar a laboratoris virtuals interactius i a la gamificació. Hem de passar a l'avaluació completament on-line i a la interacció entre iguals i als fòrums de debat. Tot ha de canviar de debò.

3:07 Així que a edX i a d'altres organitzacions, estem aplicant aquestes tecnologies a l'educació a través dels MOOCs per tal d'augmentar realment l'accés a l'educació. Ja haureu sentit aquest exemple, en què, quan vam començar el nostre primer curs - que era un curs dur del MIT sobre circuits i electrònica - fa un any i mig, 155.000 estudiants de 162 països es van matricular. I no teniem un pressupost de màrqueting. Bé, 155.000 és un número elevat. És un número més gran que el total d'alumnes del MIT en els seus 150 anys d'història. 7.200 estudiants van aprovar el curs, i era un curs difícil. 7.200 també és un número elevat. Si jo hagués de donar dos semestres cada any al MIT, hauria de ser professor durant 40 anys per tal d'ensenyar tots aquests alumnes.

4:04 Però aquests grans números només són una part de la història. Avui vull parlar d'un aspecte diferent, de l'altra cara dels MOOCs, prendre una perspectiva diferent. Estem prenent el que desenvolupem i aprenem a gran escala i aplicant-ho a petita escala a la classe, per tal de crear un model d'aprenentatge híbrid.

4:22 Però abans de parlar d'això, deixeu que us expliqui una història. Quan la meva filla va complir els 13, va començar l'adolescència, i va deixar de parlar anglès. Va començar a parlar un nou idioma. Jo li dic "adolescentià". És un llenguatge digital. Té dos sons: un grunyit i un silenci.

4:49 "Reina, vine a sopar."

4:52 "Hmm."

4:54 "M'has sentit?"

4:56 Silenci. (Riures)

4:58 "M'escoltes?"

5:00 "Hmm."

5:01 Teníem un problema de debò amb la comunicació, senzillament no ens comunicàvem, fins que un dia vaig tenir una revelació. Li vaig enviar un SMS. (Riures) Em va contestar a l'instant. Vaig pensar, no, deu haver estat per casualitat. Deu haver pensat, ja sabeu, que potser la trucava algun amic seu. Així que li vaig tornar a enviar un missatge. Vet aquí, una altra resposta. Vaig pensar, això és genial. I des de llavors la nostra vida ha canviat. Li envio un missatge i em respon. Es totalment fantàstic. (Aplaudiments)

5:35 La generació del nou mil·lenni està feta diferent. Jo sóc més gran, i malgrat el meu aspecte jovial que us pot confondre, no sóc de la generació del mil·lenni. Però els nostres fills són ben diferents. La generació del mil·lenni està totalment còmoda amb les tecnologies on-line. I doncs perquè ens barallem contra elles a classe? No ens hi barallem. Acollim-les. De fet jo penso - i jo tinc els dos polzes grans, no puc escriure missatges massa bé - però estic disposat a apostar que amb l'evolució, els nostres fills i els seus néts desenvoluparan uns polzes ben petits i diminuts per a escriure missatges millor, que l'evolució arreglarà totes aquestes coses. Però, i si acollíssim la tecnologia, acollísim les predileccions naturals de la generació del mil·lenni, i realment penséssim en com crear aquestes tecnologies on-line, i les introduíssim a les seves vides. Vet aquí el que podem fer. Així que millor que portar els nostres fills a classe, portar-los en ramat cap allà a les 8 del matí - Jo odiava anar a classe a les 8 del matí, i doncs, perquè estem forçant als nostres fills a fer-ho? Així que, en canvi, podem fer que mirin vídeos i facin exercicis interactius des de la comoditat de les seves habitacions, des del menjador, el lavabo, des d'on se sentin més creatius. Després van a classe per a interactuar en persona. Poden debatre entre ells. Poden resoldre problemes junts. Poden treballar amb el professor i poden fer que el professor respongui els seus dubtes. De fet, amb edX, quan estavem donant el nostre primer curs sobre circuits i electrònica arreu del món, això ja estava passant sense que ho sapiguéssim. Dos professors d'institut a l'Institut Sant de Mongòlia havien fet canvis a la seva classe, i estaven utilitzant les nostres lliçons en vídeo i els exercicis interactius, on els alumnes de l'institut, de 15 anys, per cert, havien d'anar a casa i fer aquestes tasques i després anaven a classe i com podeu veure en aquesta imatge, interactuaven els uns amb els altres i feien treball físic de laboratori. I vam poder descobrir això perquè van escriure un bloc i ens vam topar amb aquest bloc.

7:33 També hem fet algunes proves pilot. Vam fer un curs híbrid pilot experimental, en col·laboració amb la Universitat estatal San Jose de Califòrnia, altre cop amb el curs de circuits i electrònica. En sentireu a parlar molt. Aquell curs s'ha convertit en la nostra placa de Petri de l'aprenentatge. Allà els estudiants, altre cop, els instructors van fer canvis a la classe, van mesclar on-line i en persona, i els resultats van ser impactants. Però no poseu la mà al foc per aquests resultats encara. Espereu una mica mentre experimentem més amb això, però els resultats preliminars són increïbles. Tradicionalment, semestre rere semestre, en els últims anys, aquest curs, insisteixo, un curs difícil, ha tingut un índex de fracàs del 40 al 41 percent cada semestre. Amb aquesta classe híbrida de finals de l'any passat, l'índex de fracàs va caure al 9 percent. Així que els resultats poden ser extremadament bons.

8:26 Però abans d'anar més lluny, voldria dedicar un temps a debatre algunes idees clau. Quines són les idees clau que fan que tot això funcioni?

8:37 Una idea és l'aprenentage actiu. La idea aquí és, més que fer que els estudiants entrin a l'aula i escoltin la classe, ho substituïm pel que anomenem lliçons. Les lliçons són unes seqüències intercalades de vídeos i exercicis interactius. Un estudiant pot veure un vídeo de 5 o 7 minuts i a continuació fer un exercici interactiu. Considereu això com la Socratització de l'educació. Pots ensenyar fent preguntes. I aquesta manera d'aprendre anomenada aprenentage actiu, i promoguda de fet per un estudi molt primerenc del 1972, de Craik i Lockhart, on deien i descobrien que l'aprenentatge i la retenció estaven fortament correlacionats amb la profunditat de processament mental. Els estudiants aprenen molt millor quan interactuen amb el material.

9:21 La segona idea és el propi ritme. Bé, quan jo anava a una sala de conferències, i si us assembleu a mi, al cap de 5 minuts ja havia perdut el fil del professor. No era massa llest i m'entrebancava, prenia apunts, i llavors perdia el fil de la resta de l'hora de la classe. En canvi, no seria una bona idea, amb les tecnologies on-line, oferir vídeos i implicació interactiva als estudiants? Poden prèmer el botó de pausa. Poden rebobinar el professor. Fins i tot poden silenciar el professor. Aquest tipus de ritme propi pot ser molt útil per l'aprenentatge.

9:54 La tercera idea és que tenim un feedback instantani. Amb el feedback instantani, l'ordinador puntua els exercicis. Vull dir, com sinó pots ensenyar a 150.000 estudiants? L'ordinador puntua tots els exercicis. Tots hem entregat deures, i la teva puntuació retorna al cap de dues setmanes, i ja te n'has oblidat, d'allò. Crec que encara no he rebut alguns deures de quan feia la carrera. Alguns no es puntuen mai. AIxí que amb el feedback instantani els estudiants poden provar de respondre. Si s'equivoquen, reben un feedback instantani. Poden provar un i altre cop, i això enganxa molt més. Reben un feedback instantani, i aquesta petita senyal que veieu aquí s'està convertint en un símbol de culte a edX. Els alumnes ens diuen que se'n van a dormir a la nit somiant amb la senyal verda. De fet, un dels nostres alumnes que va fer el curs de circuits a principis de l'any passat, va continuar fent un curs de software de Berkeley al final de l'any, i això és el que l'alumne va dir al nostre fòrum de debat quan va començar aquell curs sobre la senyal verda: "Déu meu, com t'he trobat a faltar." Quan va ser l'últim cop que heu vist que estudiants fessin un comentari com aquest sobre els deures? El meu col·lega Ed Bertschinger, que dirigeix el departament de física del MIT, diu això sobre el feedback instantani: Va dir que el feedback instantani converteix els moments d'ensenyança en resultats d'aprenentatge.

11:21 La següent gran idea és la gamificació. Com sabeu, tots els alumnes s'enganxen bé amb vídeos interactius i demés. Ja sabeu, estarien sentats disparant naus extraterrestres tot el día fins a aconseguir-ho. Així que vam aplicar aquestes tècniques de gamificació a l'aprenentatge, i podem construir laboratoris on-line. Com es pot ensenyar la creativitat? Com es pot ensenyar el disseny? Podem fer-ho a través de laboratoris on-line utilitzant les capacitats de la informàtica per construir aquests laboratoris on-line. AIxí que com mostra aquest petit vídeo, pots enganxar als estudiants fent-los dissenyar com si fossin Legos. Aquí els alumnes estan construint un circuit amb la facilitat dels Legos. I l'ordinador ho pot puntuar.

11:55 La cinquena és l'aprenentatge entre companys. Aquí utilitzem els fòrums de debat i els debats i interaccions com les del Facebook no com una distracció, sinó per tal d'ajudar els estudiants a aprendre. Deixeu que us expliqui una història. Quan vam fer el curs dels circuits amb els 155.000 estudiants, no vaig dormir les tres nits abans del llançament del curs. Vaig dir als meus assistents, bé, les 24 hores estarem atents fent un senguiment del fòrum, responent preguntes. Havien contestat preguntes per 100 estudiants. Com ho fas per 150.000? Així que una nit estava despert, a les dues de la matinada, i veig que hi ha una pregunta d'un alumne de Pakistan, va preguntar un dubte, i em vaig dir, d'acord, vaig a contestar-li amb una resposta, Jo no escric massa ràpid, però vaig començar a escriure una resposta, i abans d'acabar, un altre alumne d'Egipte havia llançat una resposta, no totalment correcta, així que estava rectificant-la, i abans d'acabar, un alumne dels EUA en va llançar una de diferent. AIxí que em vaig fer enrere, fascinat. Pam, pam, pam, pam, els alumnes estaven debatint i interactuant els uns amb els altres, i cap a les 4 de la matinada estava totalment fascinat, tenint aquesta revelació, i cap a les 4 de la matinada, havien descobert la resposta correcta. L'unic que vaig haver de fer va ser beneir-la, "Bona resposta." Això és totalment sorprenent, els alumnes aprenen els uns dels altres, i ens diuen que aprenen mentre ensenyen.

13:17 I això no passarà només en el futur. Això ja està passant ara. Ja estem aplicant aquests models híbrids d'aprenentatge en moltes universitats i instituts d'arreu del món, de Tsinghua a la Xina a la Universitat Nacional de Mongòlia a Berkeley a Califòrnia - per tot el món. I aquestes tecnologies ajuden de debò, el model híbrid pot ajudar de debò a revolucionar l'educació. També pot ajudar a resoldre un problema pràctic dels MOOCs, la faceta del negoci. Podem autoritzar a altres universitats a fer aquests cursos MOOC, i en això hi ha un model d'ingressos pels MOOCs, en què la universitat que els comercialitza amb el professor pot usar aquests cursos on-line com a llibres de text de nova generació. Els poden usar tant o tant poc com vulguin, i es converteixen en una eina a l'arsenal del professor.

14:04 Finalment, m'agradaria que somiéssiu amb mi una mica. M'agradaria que realment ens reimaginéssim l'educació. Haurem de passar de sales de conferència a e-espais. Haurem de passar de llibres a tauletes com les tauletes Aakash a l'Índia o la Raspberry Pi, 20 dòlars. L'Aakash val 40 dòlars. Hem de passar de les escoles de totxanes als dormitoris digitals.

14:32 Però al cap i a la fi, crec que necessitarem una sala de conferències a les nostres universitats. Sinó, com els hi explicarem als nostres néts que els seus avis seien en aquella habitació en fileres ben rectes com tiges i observaven al professor que era al final mentre parlava del contingut i, saps, no tenies ni un botò per rebobinar?

14:55 Gràcies.

14:58 (Aplaudiments)

15:00 Gràcies. Gràcies. (Aplaudiments)